Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!
Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina.
Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet.
També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.
Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.
Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:
Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.
Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.
Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.
Fins a la propera i que vagi de gust.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.
Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.
Fins a la propera i que vagi de gust.
Què bons es veuen aquests moniatos, a mí també m'encanten al forn. I ahir vaig fer-ne una crema deliciosa, suposo que aviat la penjaré. Ànims i paciència amb les obres de la cuina, pensa que després tindràs una cuina fantàstica i podràs fer mil i un plats. Petons i bon diumenge.
ResponEliminaSí, Chus no veig el moment de veure el nou forn en marxa!!! Fins ara havia de calcular les temperatures a ull. :))) Espero que la reforma s'assembli a les del programa "La casa de tus sueños". Petonets i bon cap de setmana.
Elimina¡¡que bons!!
ResponEliminasaps una cosa? casa meva fa olor de moniatos, els tinc cuinant al forn
Com en són de bons, eh, Lolines? Una oloreta que fa caliu. Ara em paso per casa teva a veure que s'hi cou. Petonets.
EliminaDoncs no t'ho creuràs, però crec que no n'he provat mai cap!! almenys que ho fes de ben petita... però demà mateix me'n vaig a compar-ne i en faig, que he trobat una recepta molt interessant al meu llibre vegetarià. Un petó!
ResponEliminaS'ha de reconeixer que el seu aspecte no és molt atractiu, Eva, però un cop cuits, són molt bons de gust. Ni que sigui per una vegada els has de tastar. ;) Petonets.
Elimina
ResponEliminaMercé; Ben cert, aquets moniatos -i tots- tenen molt de joc a la cuina, encara que tant sols els veiem per la castanyada¡¡
Que bons acompanyats d'una bona mistela, oi?
Salutacions Mercé¡¡ :O)
Hola Josep!
EliminaAcompanyats d'una mistela i al voltant d'una taula amb una bona conversa. ;))) Que tinguis un bon cap de setmana.
Qué ricos, una delicia. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaY más sencillo y económico, no puede ser, Clara. ;))) Besitos.
EliminaQuina il-lusió estrenar una cuina aviat, oi? A casa a part de menjar-nos-els també els fem servir de planta..queden moníssims com a decoració.
ResponEliminaEn tinc moltes ganes, Cristina!!! El que passa és que ja m'agradaria veure-la acabada i encara no han començat. Ja no recordava que amb la meva filla de petita els posàvem amb aigua, i ara tu m'hi has fet pensar. N'hauré d'afegir algun al meu hortet. Una forta abraçada.
EliminaOh SÍ una cuina nova és fantàstic!!! Amb un forn que funcioni!!!! :) Jo estic encantada amb la meva Mercè i SÍ els moniatos: boníssims i ben saludables!!!! Jo tinc la sort de poder-los menjar tot l'any i n'estic ben enamorada! :)
ResponEliminaMolts petons i... paciència amb les obres!
Sí Dolors, la cosa ja està en marxa!!! Aquests dies toca triar rajoles i altres objectes per la cuina i anar empaquetant. Una aventura. I del tema dels moniatos, sí que seria una sort poder comptar amb ells durant més temps. El considero un producte desaprofitat, tot i el versàtil que és. :))) Petonets i bona setmana.
EliminaDe moment, ens deixes un bon record. Els moniatos que ens presentes fan molt bona pinta! Sort amb les obres!
ResponEliminaGràcies, Marina!!! La intenció és anar informant. Petonets.
EliminaOooh veure aquests moniatos em fa pensar ja en la tardor, el fred, les castanyes...
ResponEliminaSort amb les reformes i no t'agobiis :)
Petons
Gràcies, Núria!!! Ho intentaré portar amb dignitat. :))) Petonets.
EliminaQuantes idees!!! M'encanta! petons
ResponEliminaSón una mica com les patates, Roser!!! I ara que ho dic... no sé com quedarien, tallats com les patates fregides. Petonets.
Eliminaquines ganes de menjar.ne!!! avui m'han regalat unes castanyes espectaculars!!! a veure si demà compro els moniatos. petonets
ResponEliminaPreparant-te per la castanyada al bolet, eh Judith? Com fa temps que no en mengem, ara tot això ens be molt de gust. Una abraçada.
EliminaAra és l'època!! No poden faltar.
ResponEliminaPetons
La natura que és molt sabia, ens proporciona al llarg de l'any allò que més ens convé. I tant que no, Mónica!!! Petonets.
EliminaImprescindibles per a fer la castanyada.
ResponEliminaPtnts
Dolça
Ni tampoc els panellets, ni la mistela, que no falti!!! Petonets.
EliminaImprescindibles y deliciosos!!!!
ResponEliminaMe traen al recuerdo a mi suegra, que siempre me los hacía, y qué ricos están.
Besos!!!
Sí Chela, un imprescindible de otoño. Gracias por comentar :))) Besitos.
EliminaQué cosa más rica Mercé. Desde que vivo en el sur y descubrí los boniatos, se han hecho habituales en mi cocina, me encantan!!! Así al horno son un manjar, qué dulzor tan especial...
ResponEliminaAdemás Mary por su color anaranjado son ricos en betacarotenos, que van bien para la vista y también son muy digestivos. Muy apropiados para dietas como la que tu nos aconsejas. Ya ves todo ventajas!!! Besitos, guapa.
EliminaQUINA EFECTE QUE FAN ELS TEUS MONIATOS MERCÈ!!!
ResponEliminaBen cert es que tan sols els utilitzem d'una manera tradicional que es com els has fet tu i les nostres avias i mares. Pero tenen moltes mes aplicacions totes bonísimas.
Tinc pendent ferl-os fregits com patates i un xic especiats.
De mement m'has obert la bombeta i en faré un parell aixis
PETONETS BONICA I GRACIES PER PENSAR EN NOSALTRES :)))
Segur que fregits com tu dius, han de quedar fantàstics, Conxita. :))) Jo ahir en faig fer una cremeta i també va quedar fina i molt bona. una forta abraçada, guapíssima.
EliminaMercè!!!! Primer de tot moltes felicitats per l'aniversari del Bloc ^_^ és fantàstic i tot el que fas desde el primer moment em sembla súper sa, amb productes de molta qualitat i a més, boníssim!!!! Ets tot un descobriment :D M'agrada més el que fas tu que el que faig jo ajajajaj son tan monus els panets aquells....ja m'he posat al dia, eh!!! Quina pena no poder fer Blogging més sovint. Em vull forçar a fer mínim una coseta per setmana...ja veurem. Molts petonets a tots i a la Laia ^_^ i moltes gràcies per recordarte de mi, sempre ets la primera <3 petonssss
ResponEliminaAiiii, Adriana!!! A mi em sembla que amb poc temps has fet moltes coses. Obrir la botiga, tots els tallers que fas, uns pastissos que deixen la boca obreta (m'agrada molt el de la granota!!!), i de tant en tant, una entrada al bloc, et sembla poc? Crec que ho estas fent molt be, guapíssima!!!! Continua així. Ptnts i una forta abraçada,
EliminaLos boniatos asados son la señal de que llegó el invierno!!!! ese color que tienen y esa sensación de calidez y dulzor me encanta!!!..es cierto que son súper versátiles..yo los empleo en muchísimas sopas que hago y vamos..casi en cualquier lugar los meto!! ;)
ResponEliminaTe deseo mucha suerte con las obras!..ármate de valor y mucha paciencia..ya veras, el resultado merecerá la pena ;)
Miles de cariños preciosa Mercé!!! <3
Gracias por los ánimos, Juana!!! Me lo he pensado tomar como una experiencia más. Tendremos que acampar en el baño y me voy a armar de paciencia y de vasitos de arroz y pasta precocinados, aunque no los soporto!!! Ja os iré contando. :))) Un fuerte abrazo, guapa!!!
EliminaOooohhh, jo també els faig i estan deliciosos! Darrerament els incorporo a currys, llenties, cremes de verdures...
ResponEliminaM'encanten! Tan senzills i tan bons, oi?
Jo dic que són com les patates, donen tant de joc... Petonets i bon cap de setmana, Marta!!!
EliminaBON CAP DE SETMANA TRESOR...
ResponEliminaA gaudirlo!!! :)))
Petonets i bon cap de setmana, Conxita!!! Ah! i recorda que demà és el canvi d'hora i podem dormir una hora més!!!.
EliminaOstres, una altra descoberta! T'acabo de conèixer i ja m'hi quedo. Veig que la tardor també ha arribat a la teva cuina! Sóc la cinta del trossets de cuina. Petons!
ResponEliminaBenvinguda, Cinta! Ara vinc de fer-te una visita i jo també m'hi he quedat. Petonets cap a Irlanda!!!
EliminaEm pirren!
ResponElimina