CRÒNICA D'UN HORT al balcó

Va ser uns mesos enrere, a la primavera, en veure l`hort i la collita de faves de la Marta de Cuina Diari, quan vaig dir; d'avui ja no passa. Sempre que algú diu a les seves receptes, que no sap que fer amb els seus carbassons de tants com en té, o explica que ha fet servir les seves prunes per fer una coca penso, tant de bo jo també ho pogués dir això. És com tancar el cercle al fer una recepta. Del mercat a la taula, està bé, però del teu hort a la taula encara sona millor. 

Fent servir entre d'altres, l'enllaç que la Marta recomana al seu post de l'Ester Casanovas, vaig fer un curset intensiu per tal de començar un hort urbà. Iniciar una activitat, de la qual no hi entens ni un borrall, planteja molts dubtes, però vaig pensar que la inversió no era tanta i si me'n sortia, tindria una gran satisfacció.

Vaig optar per fer un hort vertical, que era el que s'adaptava millor a les característiques del meu balcó. Les botigues especialitzades ofereixen un extens ventall de models per aquesta alternativa, però els vaig trobar excessivament cars, això sí, hi ha verdaderes virgueries. Després de molt mirar, em vaig decantar per una estanteria de l'Ikea, econòmica i pràctica.

Al final del post deixaré tots els enllaços que m'han servit com a recurs per iniciar-me en aquesta petita aventura.

El següent pas i més important, va ser quin substrat triar. Hi havia diverses recomanacions. Al final vaig fer servir fibra de coco, humus de cuc orgànic i torba rossa a parts iguals.

               

Ara ja estava a punt de començar a muntar el que seria l'hortet. Uns quants planters ecològics d'enciams meravella i fulla de roure que vaig anar plantant en torretes, uns en unes petites i altres en unes de més capacitat, per veure quins creixien més. Al final curiosament tots van ser de la mateixa mida, excepte un que el vent el va arrancar. D'una foto a l'altra només havien passat 4 setmanes. Això em va engrescar molt. De moment tot anava prou bé, el temps també acompanyava i no feia massa calor.

La ruca no parava de créixer. -Clar -em deia el Rafel, el pagès on compro a la Boqueria, -Això és herba! L'estrella del balcó sens dubte van ser les tomaqueres Cherry. Primer es varen omplir de petites floretes grogues que al cap d'uns dies es convertien en tomaquets de color verd. Un petit miracle.

                           

Anaven creixent i en un parell de mesos omplien tota la planta competint en quantitat amb les fulles. Donaven gust de veure... i cap a l'amanida.

                           

La pebrotera va començar a florir, però alguna cosa no anava bé. Les flors queien i la planta no tenia bon color. El Rafel, m'orientava i em deia -no la reguis tant, o potser no té prou hores de sol. Va ser el meu malson. Al final ha fet un sol pebrot. Semblava que la planteta em volgués recompensar pels mals de cap.

             

Les maduixeres, que al començament no hagués donat per elles ni quatre rals, em van donar una lliçó. De tant en tant hi sortia alguna fulla nova, sense pretensions. Passaven les setmanes i res. Al mercat es va acabar la temporada de maduixots i elles sense fer-ne ni un. Tenien tots els números per què l'any que bé, no estiguessin a la llista. Però va arribar Sant Joan i van començar a florir, i des d'aleshores que encara no han parat de donar maduixes, sembla mentida... i amb aquesta calor! A vegades això també passa amb les persones, de qui menys esperes...

 

De les aromàtiques, cap queixa. Compleixen el seu paper a la perfecció. L'espígol amb la seva olor, tallat dins una bosseta de roba em perfuma l'armari.

                           

La menta, una mica delicada ella, no vol ni massa sol, ni poc. No sap el que vol i jo prenc paciència. El romaní que igual va bé per aromatitzar unes galetes, que un rissoto, és de molt bon conformar.

                    

I l'alfàbrega que pateix molt amb aquestes calors, ja ha florit. Li tallo les flors per què li surtin més fulles, però poca força li queda.

La que també ha florit és la ruca. I ara què? I al cap d'unes setmanes veig que ja li surt la llavor. Doncs l'hauré de guardar per l'any que bé, no? Això ho hauré de mirar, com sóc novella...

                   

Doncs fins aquí, aquesta crònica d'un hortet de balcó. Aventures i desventures d'una principiant. Si després de tot això algú s'anima, us deixo els links i adreces de la informació que a mi m'han ajudat i orientat.

Julivert meu com t'has quedat....

Links:

http://www.tv3.cat/videos/4029610/Cultivar-per-lautoconsum

http://staperpetua.org/podcast/baixa.php?cat=pagesos_de_ciutat&datepicker

http://picaronablog.cat/

http://www.horturba.com/

https://sites.google.com/site/ishtarbcn/vaberjaruco1.gif

Substrat i planter ecològic:

Ca l'Agusti.  (c/ Pere IV, 429-431 08020 Barcelona)


Fugiu de la calor i fins la propera.

AGAFADORS DE CUINA

No sé que us semblaria canviar per un cop els estris de cuina, per roba, fil i agulla. Ja feia temps que hi pensava però no m'acabava de decidir. 

No deixa de ser com una recepta més; uns quants ingredients, un pas a pas i el resultat final.

Doncs be, com que veig tanta creativitat a la cuina i fent servir la premissa de Si jo soc capaç de fer-lo, segur que qualsevol ho pot fer, així com qui res, confeccionarem uns senzills agafadors, per que ens siguin útils a la nostra cuina.

Començarem per anar a comprar la roba i tot el que cal per començar a iniciar-nos en l'art de la costura.

Tisores, fil i agulles, segur que tothom ho por trobar dins el costurer de la seva mare o la seva avia, o sigui que anirem a comprar el més atractiu per obtenir el resultat final, la roba. 

Pels que viviu a Barcelona, jo recomano que aneu a una merceria especialitzada de les de tota la vida, Casa Fèlix, on també us podran aclarir qualsevol dubte que tingueu a l'hora de fer la compra.

Materials que necessitarem:

Roba de cotó per patchwork
Rus de cotó
Un tros de manteta de cotó vella ( i ben neta) o buata no massa gruixuda
Biaix
Tisores, agulles de cap, agulla de cosir, didal i fil.
Paper i llapis, per fer el patró.

Anem amb la nova experiència:

He recomanat fer servir roba de patchwork per que és un tipus de teixit que el venen en petites quantitats i així sol comprem el que necessitem, a més al haver un sortit molt extens, sempre en trobarem algun que ens agradi.

Primer de tot  hem de rentar els diferents teixits per que encongeixin i quedin a la seva mida real. Un cop secs i planxats, ja podem començar.

Anem a fer el patró. Jo he fet servir de plantilla un agafador que tenia per casa i que estava molt vellet, però l'hi podeu donar la forma que vulgueu, rodó, quadrat (sempre amb els cantons arrodonits) o depenent del valent o valenta, que sigui cadascú. L'agafador que jo he fet, fa de mides 20 cm. de llarg per 12 cm. d'ample.

Un cop ja tenim el patró fet, tallem les diferents robes. Fixem el patró amb agulles de cap i anem tallant les peces.

En total hem de tenir, sis llàgrimes de teixit, 2 de patchwork, 2 de rus i 2 de manta de cotó o buata, que és la que anirà al mig i no es veurà.

Ajuntem les tres robes, primer el patchwork, al mig la manta o la buata i al darrera el rus. Ara es el moment de retallat les miques de diferència que pugui haver entre les robes. Les tres han de quedar exactes.

Agafem fil, agulla i fem un sobrefil ajuntant les tres parts entre sí i tot seguit ja podem col·locar el biaix per tot el voltant, començant per la punta de dalt i sense tibar. Apuntem amb agulles de cap fent coincidir les dues vores, la del biaix amb el teixit sobrefilat i després embastem i cosim.

Si no teniu màquina de cosir es pot cosir a ma. Tallem per una banda just i per l'altra deixem 9 cm. més de biaix que ens servirà per fer la tira per penjar.

Amaguem l'extrem del biaix dins l'altra i embastem tot el voltant, ara per la banda del rus.

Cosim tot el voltant començant per la tira sobrant i per la banda de la roba estampada, si ho fem a màquina. Si ho cosim a ma, ho fem per la banda del rus sense que la puntada traspassi la roba estampada.

Per acabar dobleguem la tira de penjar i li fem unes puntades d'anada i tornada. Planxem i llestos.

No ha estat tan terrible, no? Ja ho veieu que senzill. Dons si us animeu, amb aquest mateix sistema es poden fer pitets per nadons (sense la buata de mig) o draps de cuina, fent servir sol el rus i el biaix. A partir d'aquí tot es qüestió de combinar robes i biaixos de diferents colors. És una mica com cuinar, si t'hi comences a aficionar, no pots parar.

Dons fins la propera i... anava a dir que vagi de gust :). Be, espero us hagi agradat i ja em direu el què.