divendres, 1 de novembre del 2013

PAGESOS DE CIUTAT a Ràdio Santa Perpètua



El passat mes de juliol us deia que a la primavera havia decidit plantar un petit hortet al balcó de casa meva i explicava com m'havia anat. Unes plantes van prosperar millor que altres, però en general havia estat prou satisfactori.

Quina seria la meva sorpresa quan ara farà unes setmanes, vaig rebre una trucada de l'Ester Casanoves presentadora del programa Pagesos de Ciutat a Radio Santa Perpètua, i em va convidar a explicar la meva experiència. 

I dit i fet. Al cap d'uns dies vaig parlar amb el Carles Baldellou, l'altre presentador del programa, i vàrem enllestir el meu testimoni de principiant en aquesta afició.


Pagesos de ciutat, és un programa divulgatiu que s'emet els dissabtes de 10 a 11 del matí, on cada setmana donen consells, fan entrevistes i tracten temes relatius a l'horticultura urbana, una afició que està arrelant, i mai millor dit, entre els que vivim a ciutat.

Si us fa goig sentir la meva intervenció, piqueu aquí i en el programa del dia 26 d'octubre, prop del minut 10 podreu sentir la meva petita col·laboració.





Des d'aquí vull agrair aquesta nova experiència que em van oferir, tant al Carles com a l'Ester, i que ha estat tot un plaer. A la resta només animar-vos a tenir una mica de verd a la finestra o al balcó com jo. De debò que és terapèutic.


Aquesta és la famosa pebrotera de campaneta que a l'estiu quasi se'm va morir, però que després dels bons consells de l'Ester Casanoves, ara sembla que revifa. Les fulles que es veuen al seu costat, és la ruca que vaig sembrar amb la llavor de l'estiu, ara fa 7 setmanes.

Només espero que amb la pols de les obres, no se'm morin les plantetes!


Fins a la propera.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

MONIATOS al forn


Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!
Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 
Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 
També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.
Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

dijous, 3 d’octubre del 2013

PANETS de mantega (què un dia és un dia)


Com un dia, és un dia i el cos m'ho demana, avui faré servir una mica de mantega per afegir a aquests panets. Què també es podria substituir per oli d'oliva verge i quedarien igual de bé, però no tindrien el mateix gustet.
Ja sé que sóc molt pesada quan faig referència a fer el pa a casa, que sempre dic que és un gust, que és tan gratificant i haig de reconèixer, que durant una època a mi, ja em començava a fregar l'addicció. Però de devó us dic, que ho heu de provar.

Poques coses hi ha que valguin tan pocs diners i donin tant de caliu a una llar.

Com sempre, per fer la massa he utilitzat la meva panificadora del Lidl, en aquest cas he fet servir el programa 7 que només amassa durant 15 minuts.



Ingredients per 10 panets:

260 ml. d'aigua tèbia
10 grams de sal 
500 grams de farina de força
15 grams de sucre morè
15 grams de llevat fresc
30 grams de mantega tova



1. Introduïm les pales dins la cubeta i posem tots els ingredients per l'ordre enumerat excepte la mantega.

2. Engeguem la panificadora i al minut 5 i afegim la mantega tova, no fosa i deixem que el programa acabi.

3. Posem la massa dins un bol tapada amb un drap humit i deixem llevar fins que dobli el seu volum. Depenen de la temperatura ambient, pot trigar, entre 45 minuts i hora i mitja.

4. Aboquem la massa sobre una superfície enfarinada, sense treballar-la i la tallem a peces d'uns 80 gr. cadascuna amb un estri que la talli; la massa no s'ha d'esquinçar mai.

5. Anem donant forma als panets plegant les puntes cap a sota fins que ens quedin rodonets.

6. Deixem reposar tapats amb un drap humit, durant 15 minuts.


7. Els enfarinem per sobre i els marquem amb una creu. Si teniu un marcador de panets, perfecte. Jo he fet servir un cercle d'emplatar, però també uns pot servir el canto d'una cullera sopera.

8. Amb molt de compte els posem a la safata que hagi d'anar al forn i els tornem a deixar reposar uns 30 o 40 minuts, tapats amb el drap humit.



9. Enfornem amb el foc engegat de dalt i baix i prescalfat a 220º durant uns 16 o 18 minuts, o fins que els panets comencen a daurar.

10. Deixem refredar sobre una reixa i ja els tindrem llestos. Els que no consumim el mateix dia, els podem congelar i en treure'ls del congelador, estaran com acabats de fer.



Jo, quan encara no són freds del tot, no puc evitar la temptació d'obrir-ne un i menjar-me'l amb qualsevol cosa, ni que sigui amb una presa de xocolata. Ummm! Deliciós.


Que vagi de gust i fins la propera.

divendres, 27 de setembre del 2013

Cóc de poma i pinyons


Sense adonar-me ha arribat la tardor, tot i el bon temps, sembla que el cos comença a demanar alguna cosa més consistent. Tenir un tros de coca casolana per esmorzar és tot un luxe a l'abast de tothom, i si no veieu quina recepta més senzilla i bona.
Aquesta coca, és una recepta del llibre Cuinar per ser feliç, de la mestra cuinera, Carme Ruscalleda, ella l'anomena cóc ràpid i podríem dir, que la base és un pa de pessic. Veureu que els ingredients de la recepta vénen donats a partir del pes dels ous, així la proporció no ens pot fallar mai.
Després li podem posar les fruites que més ens agradin, jo aconsello de tallar-les ben finetes, si les poseu a sobre, per no afegir un pes excessiu al coc o més gruixudes si les preferiu barrejades amb la massa.

Som-hi amb la recepta.





Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

4 ous de gallines de corral
El mateix pes de sucre morè(210 grams) més un pessic per posar per sobre
La meitat pes de farina de blat (105 grams)
10 gr. de llevat químic Royal
5 gotes d'essència de llimona
1 poma laminada
Un pessic de pinyons



Batem els ous amb el sucre fins que ens quedi una barreja ben ferma i afegim l'essència de llimona
Ajuntem el llevat amb la farina i els passem per un sedàs.
Anem incorporant la farina a la massa muntada a marxa lenta just fins a afegir-la tota i reservem.


Els que em seguiu, ja sabeu que a mi sempre m'agrada folrar el motlle.
Agafem un full de paper de forn i el dobleguem amb quatre.
Fem coincidir el vèrtex del paper amb el centre de la safata i premem amb el dit la cantonada, per fer-ne un senyal.
Tallem des de l'extrem fins a el senyal i retallem el costat més llarg per igualar-lo amb el més estret.
El posem a la safata i si no és prou a la mida el rectifiquem.


Un cop la mida és la correcta, l'engreixem amb una mica d'oli o mantega. Si ho feu abans de col·locar el paper, us serà més senzill de fer.





Ara ja podem abocar-hi la massa.






Al darrer moment pelem i laminem la poma per què no se'ns oxidi, amb l'ajud d'un pelador, així ens quedaran uns talls de poma ben fins i quasi no hi afegiran pes a la massa. 







Repartim les làmines de poma per sobre, uns quants pinyons i espolsem amb una mica de sucre morè. 







Enfornem amb el forn preescalfat a 180º aproximadament uns 25 minuts. Per assegurar-vos que ja és cuit podeu fer servir el recurs de punxar-lo amb un escuradents. Si no surt net l'haureu de deixar uns minuts més.


Ja tenim preparat el cóc per berenar!

Fins la propera i que vagi de gust.

divendres, 20 de setembre del 2013

ESCOPINYES al vapor


Per aprofitar que ja comença la bona temporada per gaudir d'aquest mol·lusc, avui el protagonista de la recepta seran les preuades escopinyes. Bé ho deuen ser de preuades, quan a la major part dels Súpers els hi posen una d'aquestes alarmes a la llauna que t'ha de treure la caixera si no vols que la bossa de la compra piti a la sortida, quina vergonya...

Sóc de l'opinió que al mol·lusc fresc, per anar bé, cal donar-li una cocció el més natural i curta possible, per això avui aquestes escopinyes les farem al vapor i així conservaran millor tots els seus nutrients i el seu característic sabor a mar.







Ingredients:

Escopinyes fresques
Sake per cuinar o vi blanc
2 fulles de llorer
Sal







Com aquest mol·lusc viu sota la sorra, el primer que farem en arribar a casa serà posar-les dins un recipient amb aigua freda i un bon pessic de sal durant uns 30 minuts. Així aconseguim que les pobres pensin que encara són dins el mar, s'obrin i treguin tota la sorra.

Passat aquest temps els hi canviem l'aigua dues o tres vegades fins que surti neta i molt important, les ensumem. Si notem una altra olor que no sigui a mar, ho haurem de fer una per una. De vegades surt alguna escopinya que s'ha de tirar, no sempre, però val més assegurar-se. 

En una cassola baixa posem les escopinyes, una mica de llorer i mig basset de vi blanc o sake per cuinar, tapem i deixem coure a foc mitjà, el just per què s'obrin i durant la cocció, sacsejem la cassola tapada un parell de vegades. En només cinc o sis minuts, ja les tindrem a punt.


Ja veieu, aquesta recepta no té més. Només tingueu en compte de no coure-les en excés. Per servir, les canviem de recipient  i a gaudir d'un aperitiu natural i nutritiu.


Les podeu regar amb una mica de suc de llimona o amb la vostra vinagreta preferida.


Que vagi de gust i fins a la propera.

dissabte, 14 de setembre del 2013

TARTA DE PRÉSSEC sense motlle i 1er. Aniversari!



Avui, just avui, aquest blog celebra el seu primer aniversari. Sí, ja fa un any que vaig embarcar-me en aquesta enriquidora aventura.

Amb el cap i la cuina funcionant a tota màquina, plena de dubtes, però amb moltes ganes, vaig començar com vaig poder. Jo, que no volia saber res de les xarxes socials i mira per on. Si és què no es pot dir mai... i no diuen que rectificar és de savis?

També haig de dir que sense les vostres visites i els vostres comentaris mai no hagués tirat endavant; sou el motor que realment fà que això funcioni. GRACIES a totes i a tots! En veritat la blogosfera ha estat per mi un gran descobriment.

I per començar la nova temporada, us proposo una tarta senzilla amb fruita del temps. Una recepta fàcil i bona.







Ingredients per un diàmetre de 28 cm.:

4 o 5 préssecs depenent de la mida
50 gr. de mantega sense sal
60 gr. de sucre morè i un grapat més per espolsar
1 massa brisa o trencada
Suc de mitja llimona petita





Rentem i tallem els préssecs en quatre trossos per poder treure el pinyol amb facilitat. Fem llesques fines d'aproximadament 1 cm. de gruix, i sense necessitat de pelar posem a coure la fruita a foc mitjà amb la mantega, el sucre i el suc de mitja llimona. En ser el préssec una fruita amb molta aigua, en 5 o 6 minuts ja ho tindrem a punt.


Colem el suc. Dibuixem un cercle de 28 cm. de diàmetre sobre un paper de forn. Posem la massa sobre la banda que no té la marca del llapis i l'estirem amb un corró per sobre del paper. Donem forma a la vora de la massa fent servir el dibuix de la circumferència d'orientació. Si la massa ha quedat molt tova, la deixem una estona a la nevera. Farcim la tarta sense massa mirament a l'hora de col·locar la fruita.

Per finalitzar, escampem una mica més de sucre per sobre i enfornem amb el forn pre-escalfat a 200º amb foc a dalt i baix, durant uns 30 minuts o fins que la fruita comenci a daurar i la massa estigui un xic torradeta. 

 

 

El resultat són unes postres resultones, bones i senzilles de fer.


Només un incís; el suc de colar els préssecs no el llenceu, doncs un cop fred les restes de mantega suraran cap amunt i sota us quedarà un almívar que podem aprofitar per amorosir un pa de pessic o per substituir la llet i donar aroma a una massa de magdalenes, per posar algun exemple. 

Ara sí, que vagi de gust i fins a la propera.

dijous, 5 de setembre del 2013

TORNAR DE LES VACANCES... és molt dur



Tot el bo s'acaba i les vacances no són una excepció. He volgut aprofitar aquest mes d'agost per fer algunes variacions al blog, temporada nova, aspecte nou, i aprendre, i practicar coses noves sobretot del tema informàtic, que és un món, de què encara he d'aprendre moltes coses.

Les vacances varen ser molt relaxades, sense horaris... com toca i va haver-hi temps per tot. Cuinar? la veritat és que no massa, i ja seria hora de posar-m'hi seriosament... buff. No sé vosaltres, però jo, necessito el meu temps per poder assimilar la rutina i sobretot la feina.

De moment he volgut compartir amb vosaltres algunes papallones que vaig capturar (amb la càmera, eh?) per l'alta Garrotxa i fer-vos saber que ja sóc per aquí.



Fins a la propera què ja serà una recepta!

dijous, 1 d’agost del 2013

TANCAT PER VACANCES



Amb la calor, els ritmes s'alenteixen i el cos reclama una mica de descans. Poder gaudir de temps lliure és tot un luxe que cal aprofitar. Així doncs, deixaré descansar al forn, la panificadora i altres col·laboradors a la cuina i aprofitaré per carregar piles i tornar al setembre amb les energies renovades, noves idees i bones receptes. 

També vull donar les gràcies a tots i a totes els que em seguiu. Quan vaig començar ara fa 10 mesos ja us asseguro que no sabia on em ficava. Han estat uns dies molt intensos; al principi de no saber ben bé que fer i aquests últims, d'un no parar. No m'ho hagués imaginat mai; ni que donés tanta feina, ni tantes alegries. És un món que no coneixia i que m'ha enganxat. Ai, ai, ai, que m'estic posant tova...

Que tingueu bones vacances i ens veiem al setembre!!!

diumenge, 28 de juliol del 2013

CRÒNICA D'UN HORT al balcó


Va ser uns mesos enrere, a la primavera, en veure l`hort i la collita de faves de la Marta de Cuina Diari, quan vaig dir; d'avui ja no passa. Sempre que algú diu a les seves receptes, que no sap que fer amb els seus carbassons de tants com en té, o explica que ha fet servir les seves prunes per fer una coca penso, tant de bo jo també ho pogués dir això. És com tancar el cercle al fer una recepta. Del mercat a la taula, està bé, però del teu hort a la taula encara sona millor. 

Fent servir entre d'altres, l'enllaç que la Marta recomana al seu post de l'Ester Casanovas, vaig fer un curset intensiu per tal de començar un hort urbà. Iniciar una activitat, de la qual no hi entens ni un borrall, planteja molts dubtes, però vaig pensar que la inversió no era tanta i si me'n sortia, tindria una gran satisfacció.

Vaig optar per fer un hort vertical, que era el que s'adaptava millor a les característiques del meu balcó. Les botigues especialitzades ofereixen un extens ventall de models per aquesta alternativa, però els vaig trobar excessivament cars, això sí, hi ha verdaderes virgueries. Després de molt mirar, em vaig decantar per una estanteria de l'Ikea, econòmica i pràctica.

Al final del post deixaré tots els enllaços que m'han servit com a recurs per iniciar-me en aquesta petita aventura.

El següent pas i més important, va ser quin substrat triar. Hi havia diverses recomanacions. Al final vaig fer servir fibra de coco, humus de cuc orgànic i torba rossa a parts iguals.
               

Ara ja estava a punt de començar a muntar el que seria l'hortet. Uns quants planters ecològics d'enciams meravella i fulla de roure que vaig anar plantant en torretes, uns en unes petites i altres en unes de més capacitat, per veure quins creixien més. Al final curiosament tots van ser de la mateixa mida, excepte un que el vent el va arrancar. D'una foto a l'altra només havien passat 4 setmanes. Això em va engrescar molt. De moment tot anava prou bé, el temps també acompanyava i no feia massa calor.








La ruca no parava de créixer. -Clar -em deia el Rafel, el pagès on compro a la Boqueria, -Això és herba! L'estrella del balcó sens dubte van ser les tomaqueres Cherry. Primer es varen omplir de petites floretes grogues que al cap d'uns dies es convertien en tomaquets de color verd. Un petit miracle.


                           




Anaven creixent i en un parell de mesos omplien tota la planta competint en quantitat amb les fulles. Donaven gust de veure... i cap a l'amanida.

                           





La pebrotera va començar a florir, però alguna cosa no anava bé. Les flors queien i la planta no tenia bon color. El Rafel, m'orientava i em deia -no la reguis tant, o potser no té prou hores de sol. Va ser el meu malson. Al final ha fet un sol pebrot. Semblava que la planteta em volgués recompensar pels mals de cap.

             





Les maduixeres, que al començament no hagués donat per elles ni quatre rals, em van donar una lliçó. De tant en tant hi sortia alguna fulla nova, sense pretensions. Passaven les setmanes i res. Al mercat es va acabar la temporada de maduixots i elles sense fer-ne ni un. Tenien tots els números per què l'any que bé, no estiguessin a la llista. Però va arribar Sant Joan i van començar a florir, i des d'aleshores que encara no han parat de donar maduixes, sembla mentida... i amb aquesta calor! A vegades això també passa amb les persones, de qui menys esperes...

 

De les aromàtiques, cap queixa. Compleixen el seu paper a la perfecció. L'espígol amb la seva olor, tallat dins una bosseta de roba em perfuma l'armari.

                           
La menta, una mica delicada ella, no vol ni massa sol, ni poc. No sap el que vol i jo prenc paciència. El romaní que igual va bé per aromatitzar unes galetes, que un rissoto, és de molt bon conformar.

                    

I l'alfàbrega que pateix molt amb aquestes calors, ja ha florit. Li tallo les flors per què li surtin més fulles, però poca força li queda.


La que també ha florit és la ruca. I ara què? I al cap d'unes setmanes veig que ja li surt la llavor. Doncs l'hauré de guardar per l'any que bé, no? Això ho hauré de mirar, com sóc novella...

                   

Doncs fins aquí, aquesta crònica d'un hortet de balcó. Aventures i desventures d'una principiant. Si després de tot això algú s'anima, us deixo els links i adreces de la informació que a mi m'han ajudat i orientat.


Julivert meu com t'has quedat....

Links:

http://www.tv3.cat/videos/4029610/Cultivar-per-lautoconsum

http://staperpetua.org/podcast/baixa.php?cat=pagesos_de_ciutat&datepicker

http://picaronablog.cat/

http://www.horturba.com/

https://sites.google.com/site/ishtarbcn/vaberjaruco1.gif

Substrat i planter ecològic:

Ca l'Agusti.  (c/ Pere IV, 429-431 08020 Barcelona)


Fugiu de la calor i fins la propera.