ORADA SALVATGE AL FORN amb patates

Avui una recepta molt senzilla, d'aquelles que pràcticament es fan soles i on el protagonista és el peix. 

Si teniu l'oportunitat d'aconseguir una orada salvatge, us la recomano. La podreu trobar en algun mercat, o peixateria, al súpers ho veig més difícil. És un peix d'una mida considerablement més gran que les seves tocaies de viver i amb una carn més saborosa també. Procureu que us la donin ja neta d'escates i tripes, així al arribar a casa, sol li tindreu que passar un aigua, eixugar-la ben seca, posar sal i pebre per dins i per fora i fer-li un parell de talls per la llimona.
Lo habitual és coure-la amb el cap inclòs, però en el meu cas, l'espai que aquest ocupa a la safata, el preferim deixar per unes quantes patates més. Qüestió de prioritats.

Fet aquest aclariment, som-hi amb la recepta.

 Ingredients per 3 persones:

1 Orada salvatge, o 3 de viver
2 porros
3 patates grosses
1 tomàquet
1 gran d'all
Llimona
Oli d'oliva Verge Extra
Sake per cuinar o vi blanc sec
Sal, pebre i herbes aromàtiques



Engeguem el forn a 200º, sol de baix.

Tallem les patates, el tomàquet i el gra d'all a rodanxes, el porro a juliana. Posem un raig d'oli d'oliva i escampem el porro per la safata.

                

Afegim les patates, el tomàquet, una mica de sal i les herbes aromàtiques, aquest cop he fet servir una barreja d'herbes provençals, i ruixem amb el sake o el vi blanc. Ho posarem al forn durant 15 minuts.

                

Traiem la safata del forn i fem una mica d'espai per col·locar l'orada. Li tirem un rajolí d'oli per sobre i una mica de suc de llimona. Col·loquem el forn ara amb el foc de dalt i baix i la deixarem coure durant 20 o 25 minuts, depenent de la mida de la peça.

                

Un cop cuita, la pell es desprèn amb molta facilitat i la carn quasi es desfà, i ja podem muntar el plat.

                

Una base de patates i porro, tomàquet, un tall d'orada, una mica més de tomàquet per sobre i ho reguem amb una mica del suquet que ens ha quedat a la safata. 

El meu sogre quan faig aquesta recepta, sempre diu què el més bo del plat son les patates, i té raó.

Mireu si és un plat ràpid i fàcil de fer.

Que vagi de gust i fins la propera.

RAP AMB PATATES ESCALIVADES a l'allioli

De tant en tant quan volem donar una alegria al paladar, el meu marit i jo ens comprem un parell de talls de rap per fer a la planxa. No em cansaré mai de dir l'important que son a l'hora de cuinar, el disposar de productes de primera qualitat i si parlem de peix, doblement important. Un dia, mentre érem a la cua de la parada de la Neus a la Boqueria de Barcelona, varen passar per darrera nostre una colla de turistes i vam sentir com deien "En este mercado las paradas de pescado, huelen a mar". Tot un elogi, que ens va fer posar contentes; a la meva peixatera de confiança per l'esforç recompensat i a mi, per tenir la sort de poder anar a comprar a un dels millors mercats d'Europa.

Ingredients per dues persones:

2 talls gruixuts de rap ben fresc
3 patates mitjanes
Oli d'oliva verge extra
Allioli (1 ou, all, oli i sal)

Som-hi amb la recepta.

Rentem i eixuguem les patates, les freguem amb oli d'oliva i les escalivem al forn a 190º entre 45 minuts i una hora depenent de la mida. Comprovem punxant amb un escuradents si ja son cuites, i reservem. Si teniu algun dubte, aquí explico com fer una escalivada.

                              

Seguidament, farem l'allioli. La quantitat d'all dependrà del gust de cadascú, a nosaltres ens agrada que tingui un gust lleuger. Pelem l'all i per què no ens retorni el gust, li traiem el grill de dins i el trinxem.

Posem, l'ou, l'all, la mida d'un vas d'oli d'oliva i la sal. Posem el minipimer al fons del pot i triturem sense moure'l durant un minut aproximadament, ja ho veureu, quan comenci a emulsionar l'anirem pujant molt lentament fins acabar de fer l'allioli.

                              

Això no és un allioli genuí, ja què l'autèntic no du ou, però per avui aquest ja ens servirà. Amb un parell de gotes d'oli d'oliva fem a la planxa els talls de rap a foc viu, primer d'una banda.

                              

I els hi donem la volta. Han de quedar rossets per les dues bandes. Mentre tallem les patates a rodanxes sense pelar, deixarem el rap sobre una reixa per què deixi anar l'aigua, doncs no volem que ens mulli el plat.

I muntem el plat. Un tall de rap per persona i la patata. Escampem l'allioli per sobre i posem a gratinar a 250º durant un parell de minuts.

                

Trinxem el julivert...

I al treure el plat del forn, n'espolsem una mica per sobre.

Ja podem seure a taula. Com el peix es cou molt ràpid, amb un no rés tindrem el plat a punt. 






Doncs com diu la dita, a la taula i al llit al primer crit.

                        

Que vagi de gust i fins la propera.

TONYINA A LA PLANXA amb pèsols ofegats

Avui un peix blau que per la seva textura, ens pot semblar carn. La tonyina és abans que tot un peix dels que anomenen saludables, per tant, anirem molt amb compte amb el temps de cocció, per no espatllar-lo i que  ens quedes dur i sec com la sola de una sabata. D'altra banda, abans no s'acabi la temporada, l'acompanyaran uns pèsols frescos del Baix Llobregat, tendres, saborosos i que afegiran un contrast dolcet al plat.

Ingredients per dues persones:

2 filets de tonyina fresca
200 g. de pèsols ja triats
1 ceba de Figueres
Oli d'oliva verge extra
Sal de cuina i sal Maldon

Per la salsa:

4 cullerades d'aigua
2 culleradetes de mel
2 cullerades de salsa de soja


Som-hi amb el plat.

Primer que tot i ja de rutina, tindrem els estris de cuina ben esmolats, doncs no hi ha com uns ganivets ben esmolats, per no prendre mal a la cuina. Trinxem la ceba i la posem a la paella amb un rajolí d'oli d'oliva.

                      

Deixem potxar la ceba 4 o 5 minuts a foc suau i tirem els pèsols. Afegim 4 cullerades d'aigua i un pessic de sal.

                      

Courem tapat a foc baix uns deu minuts. Comprovem si ja son cuits, destapem i saltegem un parell de minuts més i reservem. El temps de cocció dels pèsols dependrà del tendres que siguin aquests. Anem a fer la salsa.  Barregem 4 cullerades d'aigua amb dues culleradetes de mel.

                      

Ho desfem amb l'escalfor i afegim dues cullerades de salsa de soja. Deixem reduir a foc mig durant uns 3 o 4 minuts i ja ho tindrem.

                      

No courem la tonyina fins el moment de muntar el plat, doncs el seu temps de cocció és irrisori. Retallem la pell de la vora del filet. En un estri per fer a la planxa posem una gota d'oli i quan sigui ben calent posem el tall, 30 segons d'una banda. El color de la tonyina ens servirà d'orientació. Quan comença a pujar el cuit per la vora, sense arribar a la meitat, com a la foto, és el moment de donar-li la volta.

                      

Donem la volta i 30 segons més. Aquest és el moment clau, doncs per anar be, ens ha de quedar la tonyina cuita per fora i rosada per dins. Per acabar d'arrodonir el plat, mullem el sobre del plat amb una mica d'aigua i el posem al microones durant un o un minut i mig, i tindrem un plat calent a punt per emplatar.

                      

Posem una base amb els pèsols, a sobre el tall de tonyina tallat per la meitat i salsegem a gust de cadascú. Acabem amb una mica de sal Maldon per sobre.

Un plat molt senzill de fer, on tindrem l'èxit assegurat, si aconseguim coure la tonyina al seu punt just. No es tracta de servir els talls crus, però al tallar s'ha de veure el peix rosat per dins.

Que vagi de gust i fins la propera.

BACALLÀ CONFITAT amb mongetes

Una recepta típica de Quaresma amb una cocció respectuosa com és un confitat.

-Per aquestes dates és quan més bacallà venem -em diu la Neus a la seva parada de la Boqueria de Barcelona. I és que els temps canvien però algunes tradicions encara es mantenen. Sigui o no sigui Quaresma, cuinar un bacallà confitat, sempre és un gust. El peix cuinat d'aquesta manera es desfà sol de tocar. I que me'n dieu, si a més l'acompanyem amb unes mongetes de Santa Pau amb una picada d'all i julivert i una salsa al pil-pil lleugera?  Be, més val que comenci amb la recepta, abans no em caigui la baba.                         

Ingredients per dues persones:

2 talls de bacallà fresc o des-salat
200 g. de mongeta cuita de Santa Pau
All
Julivert
Oli d'oliva verge extra
Sal Maldon

Som-hi doncs.

Aquest bacallà és del fresc, primer el deixarem net d'espines amb l'ajud d'unes pinces. Escalfem una quantitat d'oli suficient per submergir els talls de peix, tirem un gra d'all i el deixem refredar fins que puguem sucar el dit sense cremar-nos.

Introduïm els talls amb la pell cap per munt i en 10 minuts, ja ho tindrem. Traiem el peix amb molt de compte  i el posem en una cassola, ara amb la pell cap per baix. Mireu com a quedat, quasi es desfà.

Deixem reposar tapat uns 7 o 8 minuts. Mentre tant trinxem un parell de grans d'all amb el julivert.

                       

Al reposar, el bacallà ens a deixat anar una mica d'aigua i junt amb la gelatina que té aquest peix, ens servirà per muntar un pil-pil lleuger. Afegim una mica de l'oli del confitat i voltejant la cassola o amb l'ajud d'un colador, anem remenant una estona fins que ens quedi una salseta lleugera, on hi abocarem l'all i julivert, i les mongetes cuites. 

Escalfem la cassola amb les seques i ja podem emplatar. A sota un llit de mongetes i a sobre el bacallà. Una mica de sal Maldon i llestos.

Ja sabien el què es feien els bascos quan van inventar aquesta salseta tan bona, ja... Que vagi de gust i fins la propera.