MONIATOS al forn

Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!

Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 

Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 

També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.

Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

COCA DE PASTANAGA amb nous (recepta vegana)

Sempre buscant receptes amb el mínim de colesterol, de sucres i el més naturals possibles, i la Conxita del bloc Te de Ternura va publicar ara fa uns dies aquesta coca que traspua salut per les quatre bandes. Sense fer servir ous, ni mantega podem gaudir d'unes postres la mar de bones, gairebé sense patir remordiments. Només dir què jo hi he fet un parell de canvis; oli d'oliva en comptes del de girasol i gingebre en comptes de canyella, i el resultat final ha estat molt bo. Us animo tant a fer aquesta coca, com a visitar el seu bloc i potser us passarà com a mi, què com totes les coses bones, crea addicció. Per qui sàpiga veure més enllà, descobrirà un espai on les receptes i les vivències diàries van de la ma i on podreu conèixer tot el valor humà que s'amaga darrera la seva autora. 

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 20 cm. de diàmetre:
150 gr. de farina integral
135 gr. de sucre morè
150 gr. de pastanaga ratllada
65 gr. de nous
90 ml. de oli d'oliva Verge Extra
100 ml. d'aigua mineral
1/2 cullereta de essència de vainilla
8 gr. de llevat Royal
1/2 cullereta de bicarbonat
1/2 cullereta de gingebre
1 pessic de sal

Primer de tot engeguem el forn a 180º de dalt i baix. Mesurem els ingredients. Barregem la farina tamisada amb el sucre.

                  

Afegim el llevat, el bicarbonat, el pessic de sal, el gingebre, la pastanaga i remenem. Incorporem els ingredients líquids que ja teníem barrejats dins el got de mides.

                  

Finalment afegim les nous esmicolades. Anem a folrar el motlle, jo en aquest cas he fet servir una cassola de fang. Tallem un quadre de paper de forn sulfuritzat i el dobleguem en quatre. 

        

Continuem doblegant i al final tallem l'extrem per què al desplegar ens quedi amb forma de cercle.

                 

Prenem la mida amb el triangle de paper des del centre del recipient fins la vora. La part del senyal fins la  vora és per on hem de tallar per que el paper s'adapti a la cassola.  

                 

Fem els talls i ja el tindrem preparat per pintar-lo amb una mica d'oli.

                 

Folrem amb el paper la cassola, aboquem la massa i espolsem amb una mica de sucre per sobre. Enfornem a alçada mitja i reduïm la temperatura del forn a 170º.

                 

El temps de cocció al meu forn a estat de 45 minuts, tot i que la recepta original indicava 30 minuts. Ja ha quedat clar que cada forn és un mon. Desmotllem amb molt de compte i sense treure el paper, deixem refredar sobre una reixa fins que sigui freda del tot. 

                 

La Conxita indica que esperem entre tres i quatre hores a consumir, i té raó. És una coca una mica fràgil que s'esmicola amb facilitat debut a l'absència de l'ou, però que en cap moment es troba a faltar quan la menges. Una recepta del tot recomanable, pel seu sabor i pel fàcil que és de preparar.

Acompanyada d'un te, cafè o perquè no, d'una copeta de vi dolç, és tota una delícia. Fins la propera i que vagi de gust.

CREMA DE VERDURES de dos colors

Aprofita, -em diu en Rafel, el pagès- que aquests ja son el últims pèsols d'aquesta temporada. I jo, obedient, sense pensar-ho, els agafo rumiant ja, quin bon us en faré. D'aquí aquesta recepta de dos colors; El verd dels pèsols i el taronja de les pastanagues, fan una parella que resulta molt atractiva. I amb aquest plat, cobrim dues de les cinc racions que aconsellen menjar entre fruita i verdura cada dia. Un primer plat bo, llamatiu i  molt saludable.

Ingredients per 4 persones:

2 porros
250 g. de pèsols
250 g. de pastanaga
30 ml. crema de llet vegetal (Alpro)
30 ml. Oli d'oliva verge extra
800 ml. d'aigua mineral o filtrada
Sal
1 patata per decorar




Anem amb la recepta.

Tallem petits els porros, les pastanagues i desgranem els pèsols (si son congelats no hauran de coure tanta estona).  En dos recipients diferents posem la meitat de l'oli a cadascun i la meitat del porro tallat que courem a foc mig durant uns 3 minuts, no té que rossejar. Afegim la pastanaga...

                   

... i els pèsols, a cada un del recipients, salem i a foc més viu deixem coure 1 minut sense deixar de remenar. Afegim 400 ml. d'aigua bullent a cada verdura i deixem coure 10 minuts.

                   

Afegim dues cullerades de crema de llet a cada olla i deixem coure un minut més. Apaguem i ja podem triturar per separat. A mi personalment m'agrada passar la barreja primer pel passapurés i que quedin totes les pells dels pèsols i els fils del porro i després els hi dono un cop de Minipimer per unificar la crema. També es por triturar i després passar per colador xinés, cadascú com li vagi més be.

                   

Deixem preparades les dues cremes i pelem la patata per fer la decoració. La tallem a llesques de mig centímetre de gruix i amb l'ajud un tallador de galetes fem unes quantes floretes.

                   

Amb oli d'oliva ben calent, les fregim, salem i les reservem per acompanyar la crema.

                   

Al muntar el plat, haurem de tirar les dues cremes al mateix temps, una per cada banda de plat amb l'ajud d'un parell de cassos o dues salseres i al mig afegir la flor de patata per fer bonic.

Aquesta crema, també la podeu fer de carbassa i mongeta tendra, o d'altres verdures que siguin de diferents colors depenent de la temporada.

Fins la propera i que vagi de gust.

BROQUETA D'HORTALISSES AL FORN amb all i julivert

Les verdures, uns dels pilars de la nostra dieta mediterrànea, ens serviran per elaborar aquest entrant que farà la delícia dels amants de la cuina saludable i també dels que ja comencen amb l'operació biquini. Una recepta acolorida com cap altra i carregada de vitamines i minerals que intentarem preservar al màxim coent-les al forn, com ja he fet altres ocasions. No és qüestió de cuinar fins a desfer les hortalisses, sol les courem fins a tenir-les just al punt. A mi, no m'agradem cruixents, però tampoc tan toves que caiguin de la broqueta. Tot regat amb un oli d'Oliva Verge Extra, d'aquests que tenim tan bons a la nostra terra.

Ingredients:

Pebrot vermell

Carbassó

Albergínia

Alls tendres

Escalunyes

Tomàquets Cherry

All

Julivert

Oli d'oliva Verge Extra

Sal Maldon

Som-hi amb la recepta.

Pelem les escalunyes i les fem un minut al microones tapades amb film transparent punxat, a 800 de potència, doncs és l'hortalissa que triga més a coure, i ens quedaria un pel crua si la féssim directament al forn amb la resta.

                

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º.

Tallem la resta de verdures com més ens agradi, a daus, rodanxes o tires i ja podem muntar la broqueta. Comencem amb l'albergínia o el carbassó per fer de base i a partir d'aquí, nosaltres mateixos. Intentem intercalar colors i formes per fer-les més atractives. 

                

Folrem la safata de forn amb paper sulfuritzat i ruixem les broquetes amb oli d'oliva. Enfornem a alçada mitja durant 20 minuts i les anem tombant cada 5 minuts, per què quedin cuites per totes les bandes. Mentre couen, trinxem un gra d'all i triem les fulles de julivert per fer la picada.

                

Amb l'ajud d'un morter fem la picada, afegim oli d'oliva i barregem.

                

Un cop ja tenim les broquetes cuites al punt, les emplatem i les ruixem per sobre amb l'all i julivert i la sal Maldon. Així de senzill i així de bo.

Amb aquesta recepta participo en el repte de Memòries d'una cuinera, què organitza de broquetes de tot tipus, dolces, salades, calentes o fredes, per qui s'hi vulgui apuntar. Doncs som-hi, què ja m'hi estic començant a aficionar.

                               

Fins la propera i que vagi de gust.

LLENTIES ESTOFADES amb arròs

Avui una recepta ràpida de les de tota la vida. Un plat de cullera energètic i saludable com el que més. Els nutricionistes ens aconsellen barrejar el llegum amb algun cereal per aprofitar millor els nutrients, en aquest cas l'arròs hi combina de meravella, doncs té la qualitat d'absorbir com cap altre la resta de sabors, a la vegada que hi dona una mica de consistència al plat. Aquest cop he fet servir llenties pardines. Una llentia més fosca i petita, però molt fina de gust i que no necessita remull. Aquestes son comprades en una de les poques botigues on encara es pot trobar aliments sense embassar, o sigui al detall o a pes, com ho vulgueu dir, Jaume J. Renobell un establiment que va obrir les seves portes l'any 1945 i que podem trobar a Barcelona, sota els porxos del passeig Picasso, davant mateix del parc de la Ciutadella. Anar-hi és tota una experiència. Ah! i recordeu agafar número, només entrar.

Ingredients per quatre persones:

250 gr. de llenties Pardines Bio
50 gr. d'arròs rodó o bomba
1 litre i quart d'aigua filtrada o mineral
1 tomàquet
2 cebes mitjanes
2 grans d'all
2 fulles de llorer
Oli, sal i pebre

Procediment:

Trinxem la ceba i tallem el tomàquet. Rentem be les llenties i mirem que no hi hagi cap pedra (sobretot si les compreu sense embassar).

Posem 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra i afegim tots el ingredients excepte l'arròs. Hi tirem 1 litre i quart d'aigua tèbia, sal i pebre.

Deixem que arrenqui el bull i tapem amb un plat ple d'aigua. L'objectiu de posar-hi un plat a sobre és que no s'evapori el líquid de dins l'olla.

Ho tindrem bullint a foc suau 45 minuts, a continuació hi tirarem l'arròs i deixarem bullir un quart d'hora més.

Traiem del foc i deixem reposar 30 minuts. Això ens acabarà de donar cos a l'estofat. Però a l'endemà és quan estaran boníssimes.

Doncs ja ho tenim, ràpid i senzill, nutritiu i molt natural, ideal pels dies freds d'hivern. Vaja un plat per aixecar els ànims.

Si un dia esteu mandrosos i no sabeu que cuinar, aquest és el plat ideal. Que vagi de gust i fins la propera.