Després d'una aturada forçada per les obres a casa, estic molt contenta de poder dir, que em sobreviscut dignament a la reforma.
En un principi, la meva intenció era anar explicant l'evolució de l'obra, però a la fi es va quedar en això, una bona intenció. Però com diuen que el que es promet és deute... aquí us presento el meu nou cor de casa meva, la cuina.
Canviar l'antiga caldera atmosfèrica, per una nova de condensació, ens obligava a haver de fer una reforma considerable per tema de normatives, i ja posats a fer enrenou, vàrem decidir tirar l'envà i fer un espai comú entre cuina, saló i menjador. Vaja, com al programa "La casa de mis sueños". :)))
La reforma va anar a càrrec de "Al Punt Reformes" del carrer Torrent de l'Olla, 10 d'aquí Barcelona. Un equip de professionals del tot recomanable. I de la part de la pintura, me'n vaig ocupar jo per poder estalviar uns calerons. Una feina que em relaxa i veure els resultats, fa que em pugi la moral.
I per inaugurar el nou forn, que millor que un pa de pessic. Aquesta recepta ja ha estat publicada anteriorment al blog, però com és la que rep, amb diferència, més visites, avui la repetiré amb unes petites variacions.
4 ous de pagès
150 g. de sucre blanc
50 g. de farina fluixa o de rebosteria
50 g. de farina de blat de moro (Maizena)
5 g. de llevat químic (Royal)
1 pessic de sal
Ratlladura de llimona o 5 gotes d'essència
Enfornem a 170° amb foc a dalt i baix i a una alçària mitja (no cal tenir el forn preescalfat) durant 40 minuts. Si al cap de 30 minuts veieu que es cou massa per sobre, el podeu cobrir amb un paper de forn. El tutorial amb la resta d'instruccions, el podeu trobar a l'altra recepta de pa de pessic, aquí.
D'altra banda us haig de dir, que de moment i per temes personals, deixo de publicar el blog. No m'agradaria que fos un adéu definitiu, però com no ho sé, de moment em quedaré amb un arreveure.
Pot ser, no ha estat aquest un blog amb record de visites, però durant tot aquest temps m'heu fet feliç, guapes i guapos, amb totes les vostres visites i comentaris.
Petons, petonets, petonassos i una forta abraçada a tots.
Sigueu molt feliços i fins arreveure!!!
Pot ser, no ha estat aquest un blog amb record de visites, però durant tot aquest temps m'heu fet feliç, guapes i guapos, amb totes les vostres visites i comentaris.
Petons, petonets, petonassos i una forta abraçada a tots.
Sigueu molt feliços i fins arreveure!!!
Mercè quina passada de cuina!!!! em sembla que vindré a fer els tallers a casa teva jajajaja ^_^ de pas m'enduré un trosset de pà de pessic :-P
ResponEliminaUn petonàs enrome!!!!!
Pot ser altres no, però jo gaudeixo molt a la cuina, Adriana. I prenc nota pel dels tallers, ja, ja, ja. Petonets, guapíssima!!!
EliminaQue bo!!! Amb un xocolatet :)
ResponEliminaAmb xocolata, amb un cafetó, a palo seco... Sempre és un gust, Marina. Petonets!
EliminaMercè, què bé retrobar-te! I quina cuina tan bonica! A més, veig que la has obert al menjador? Així pots gaudir de la cuina mentre converses amb la gent del menjador. Un bon pa de pessic per celebrar el retorn. Petons.
ResponEliminaGràcies, Chus!!! Estic molt contenta amb lo practica que m'està resultant la nova cuina. Però com veus és un comiat, de moment, que mai se sap... Petonets!!!
EliminaMERCÈ!!!! Quina alegria que tornis a publicar!!!! Quin pa de pessic!! Si el primer ja era un luxe, aquest segur que es supera!! :) I... QUINA CUINA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Apa que ara sí que no sortiràs de davant del forn!! Quina sort per tots nosaltres!
ResponEliminaUna abraçada guapa!!
Gràcies Dolors!!!! La veritat que és genial no tenir que calcular la temperatura del forn, a ull de bon cubero, però em sembla que no has llegit la part de més abaix on dic que deixo reposar el blog. Aixó sí, continuare miran les coses bones que es couent a les vostres cuines. :)))
EliminaPetonets i un arreveure, guapísima!!!
Parabéns pela linda cozinha!
ResponEliminaBom fim de semana.
Beijo.
Nita
Gracias Nita!!!
EliminaBesitos y feliz fin de semana.
Hola preciosa!!!!!..perdona, perdona por no visitarte más a menudo..pero no me da la vida para tantas cosas donde me meto :)...aunque veo que a ti también te gusta trabajar duro, eh!!!!!..tu cocina quedó maravillosa!!!. Ahora cocinaras súper a gusto en ella. Tan bonita y practica!..de veras me encanta!!!!!!
ResponEliminaVenia a verte para decirte que estoy haciendo ahora mismo tus galletas de aguacate, las del concurso de cocina callejera ;)..total, que si nada falla, mi horno de porta bien y blablabla..mañana serás tú la protagonista de babel :)
Que sepas que me parece que me van a encantar y pretendo acompañarlas de un delicioso jamón serrano venido de mi tierra, Granada....mañana te cuento!
ah!!!...de paso me llevo un pedacito de tu bizcocho, hecho en tu recién estrenado horno!!! ;)
cariños linda!!!!!!
Hola guapísima!!!
EliminaQue ilusión me hará ver mis galletas en tu ventanita!!! Que ganas de ver tus preciosas fotos que quitan el "sentío" y son un verdadero primor. :))) Espero que las galletas os gusten tanto como a nosotros.
Y la cocina que decir... que a lo bueno nos acostumbramos rápido.
Besos y un abrazo.
Hola, justo ahora que descubro tu blog gracias a Juana veo que lo dejas, una pena desde luego y lo digo sin siquiera haber visto mas que tu entrada de hoy con esa cocina tan preciosa que al verla ha despertado mis ganas de reforma en la mía¡¡ha quedado preciosa y sin duda la vas a disfrutar. Yo llevo tiempo con el blog y durante él he tenido muchos momentos en los que no he podido dedicarle el tiempo necesario para aumentar las visitas y para perfeccionarlo pero como me decían muchas de las personas que entraban cuando pensaba abandonar, es mejor no dejarlo es mucho trabajo el que nos ha dado mucho tiempo el que le hemos dedicado y también muchas alegrías así que yo ahora me lo tomo con muuuucha tranquilidad y voy haciendo lo que me apetece, al fin y al cabo es un hobby, al menos para mi. Espero seguir viéndote. Un bss y encantada de conocerte.!
ResponEliminaGracias por la visita Morena!
EliminaJusto ahora que tengo la cocina nueva, voy y lo dejo... Vaya una lógica, no? Pero tu que también tienes un Blog, sabes lo que cuesta de mantener en condiciones. La verdad es que se hecha mucho en falta el contacto con todas las personas que se van conociendo por el camino, pero cuando no se puede, pues, no se puede. Ya vendrán tiempos mejores. En la medida de lo que pueda iré visitando a mis preferidos... e intentaré no desconectarme del todo.
En cantada también de conocerte, besos y un saludo!!!
cheap dr dre beats
ResponEliminaGreetings! I've been reading your blog for a while
now and finally got the courage to go ahead and give you a shout out from
Huffman Tx! Just wanted to say keep up the great work!
Thanks for visiting anomie and also for encouragement that I rejoiced the day.
EliminaKisses!!!
Hola Merçè ,te acabo de conocer por medio de la cocina callejera ,me han gustado tanto tus galletas que las voy a hacer para el finde.
ResponEliminaA ver si todo te va estupendamente y tienes tiempo para volver al blog ,en esa cocina tan chula todo tiene que salirte riquísimo.
Un besito.
Lourdes
Ahh ,que el pa de pessic te ha quedado genial
Nunca se sabe como van a ir las cosas. Ahora que tengo una cocina estupenda, no dispongo del tiempo para optimizarla. Bueno la cocina no se va a mover del sitio y las cosas ya mejoraran... Eso espero. :)))
EliminaBesos y gracias por comentar.
Hola Merce he venido a conocerte desde el blog de mi querida Juana no me extraña que hable maravillas de ti me encanta lo que he visto con tu permiso me quedo por aqui.
ResponEliminaEl bizcocho divinisimo ademas de rico que pena no poder meter la mano y llevarme un trocito.
La cocina ha quedado preciosa sin duda vas a disfrutar mucho en ella ,espero que esta parada temporal en el blog sea corta y sigamos disfrutando de tus fantasticas recetas , nos vemos a la vuelta.
Bicos mil wapa.
Encantada de conocerte Nenalinda! Ahora voy a ver que se cuece en tu blog, que tengo curiosidad. ;)
EliminaBesitos.
Ohh MERCÉ... quin greu no haver vist aquesta publicació quan va sortir; de fet ja he vist que no m'arriven al correu i pensaba que encara estavas de descans.
ResponEliminaQUINA CUINA MES MACA!!! la veritat es que sembla de revista i te una lluminositat preciosa..
A gaudirla xata, saboreijant un bon tros d'aquest PA DE PESSIC tan tendre.
UNA ABRAÇADA y moltes gracies per compartir coses BONIQUES :))))
Que contenta de veure't per aquí, Conxita!!! Sens dubte el millor de la nova cuina és la bona orientació que té. Quan em llevo al matí i veig tot aquell solet que hi entra... ja em dóna forces per començar bé el dia.
EliminaQuan vaig saber que per culpa de tenir que canviar la caldera, hauria de fer tant d'enrenou, em va fastidiar molt, però mira, no hi ha mal que per bé no vingui. Hem hagut de fer un gran sacrifici econòmic, però ara puc gaudir d'una cuina com la que sempre haviem volgut.
Petonets i una forta abraçada.
Mercè!!Acabo de trobar-te i em quedaré per aquí!!El teu blog l'he trobat preciòs i la recepta és com la que feia la meva mare!!Simplement sensacional!!! Un petonet i et seguiré de en aprop!!
ResponEliminaMil gràcies Maite!!! no et coneixia i ara me'n vaig cap al teu blog a veure que s'hi cou. :))) Petonets.
EliminaAra tinc el meu al forn! Quina recepta!!! Molt be explicada i fàcil de fer :) Moltes gràcies
ResponEliminaGràcies, Lizbeth!!! Que vagi de gust i agraïda pel comentari. Petonets!!!
EliminaMercè que bonita ha quedado esa cocina, de revista total!! Me ha encantado!!! waoooo , Besitos
ResponEliminaGracias Fanny!!! Sobre todo es la luz que ha ganado. Y poder programar un horno, en lugar que tenerlo que calentarlo a ojo, es todo un gusto. :))) Besitos!!!
EliminaMaca!!!
ResponEliminaTot i que no estem en contacte, et recordo tot sovint i hem dic ¿com deu estar la Mercè?
Espero que be, i es que amb aquesta cuina, ¿qui no sent un goig diari?.
PETONETS BONICA, CUIDAT MOLT :)))
Em fa feliç veure't per aquí, Conxita!!! Els meus millors dessitjos també per tu i que tinguis un molt bon cap de setmana.
EliminaPetonets i una forta abraçada, guapíssima!!!
T'acabo de descobrir cercant una recepta de pastís d'albergínia, m'ha encantat i també aquest pa de pessic! ens anirem veient!
EliminaI jo contenta que t'agradi, Sussi. Ara em paso per casa teva a veure que si cou. ;)))
EliminaLastima que no se haya inventado la degustación virtual. Munnnnnnnnn
ResponEliminaLa cocina preciosa.
Gracias Alcachofina, una receta sencilla y económica. Si la pruebas te encantara. :)))
EliminaMERCÈ... Un diumenge ple de COLOR i ALEGRÍA en aquesta cuina tan BONICA!!! :)))
ResponEliminaHola Mercè, sóc una adicta al teu pa de pèssic. Ara voldria fer-lo de xocolata. Quines proporcions hauria de possar de les farines i cacao?' Moltes gràcies.
ResponEliminaHola Silvia, estic contenta de que t'agradi tant aquest pa de pessic!
EliminaPer fer-lo de xocolata, només hauries de substituir una tercera part de les farines, per cacau en pols (el que va en llauna de la marca Valor, és el que jo faig servir).
Barrejes el cacao en les farines i la resta tot igual.
Espero que també et facis fan d'aquesta variant... que la xocolata no deixa a ningú indiferent.
Moltes gràcies per comentar i bon estiu!!!
Moltes gràcies Mercè, segur que també em crearà addicció.
ResponEliminaQuina xuladz de cuina, m'ha encantat! Ojala la tingues aixi amb tant d'espai i vistes! I el pa de pessic... de mor!
ResponElimina