SPAGHETTI amb salsa de fruits secs

Una manera senzilla d'acompanyar la pasta, però ben gustosa. No sé si aquesta salsa ja té un nom propi, però jo la faig en nombroses ocasions i és de les meves preferides. Bona i poca feina. Costa una mica aconseguir crema de llet vegetal, jo al final, la vaig trobar a la secció de refrigerats al super del Corte Inglés, i en vaig fer una mica de provisió. Altres cops, ho havia fet amb la llet vegetal i havia afegit un pessic de Maizena, quan no hi ha més remei... 

Ingredients per 4 persones:

500 g. d'spaghetti
250 ml. de crema de llet vegetal (Alpro)
Pinyons i panses de Corint, al gust
60 g. de formatge parmesà ratllat
Alfàbrega fresca o seca, o de les dues
Oli d'Oliva Verge Extra
Sal i pebre blanc
2 fulles de llorer (opcional)



Anem amb la recepta.
Comencem torrant els pinyons a la paella. Si no en teniu, també s'hi poden posar nous trinxades i queda igual de bo. Afegim la crema de llet...

                   

..., tot seguit afegim les panses de Corint i deixem reduir un parell de minuts a foc suau. Salpebrem i mentre tant trinxem la alfàbrega fresca.

                   

Passats els dos minuts apaguem el foc i afegim el formatge parmesà ratllat i l'alfàbrega, si la poseu seca tampoc passa res.

Remenem fins que el formatge s'hagi fos del tot i reservem. Si veieu que la salsa s'ha espessit massa es pot afegir un raig de llet vegetal o una mica de l'aigua de bullir la pasta.

Posem a bullir aigua amb sal i un parell de fulles de llorer. En quan arrenqui el bull hi tirem la pasta. Esperem que torni a bullir l'aigua i a partir d'aleshores contem el temps que ha de coure, seguint el consell del fabricant. En aquest cas és una pasta de sèmola de blat dur de la marca Martelli típicament italiana. Aquesta havia de bullir 10 minuts.

                                

Les fulles de llorer son opcionals però hi afegeixen un bon aroma a l'aigua de bullir la pasta.  

 Apaguem el foc i escorrem els spaghetti. La barregem amb la salsa i tot seguit la servim a taula.                                                                                                     

                   

No hi ha com una pasta al dente amb una bona salsa per fer feliç a qualsevol comensal. Per l'èxit d'un plat de pasta, és primordial no deixar reposar la pasta i tant bon punt colem l'aigua, barrejar-la amb la salsa ben calenta.

Que vagi de gust i que gaudiu del cap de setmana.

PASTA AMB BOLETS i alls tendres

Avui toca pasta. Una recepta per a dues persones (ja saps Emma) molt senzilla de fer, on l'important és fer servir sempre productes autòctons de primera qualitat. Un plat ràpid, bo, saludable i encara diria més, econòmic. Som-hi doncs.

Ingredients:
200 g. de macarrons integrals (o qualsevol altra pasta)
200 g. de xampinyons bruns
6 alls tendres
Formatge ratllat
Oli d'oliva verge extra
Sal, pebre i julivert

Netegem la mica de sorra dels bolets. Tingueu amb compte que els bolets no es renten. Els tallem. Triem i tallem els alls tendres. Fregim lleugerament els alls.

Passat un parell de minuts afegim els xampinyons i saltegem. Un minut abans de acabar de coure tirem la sal i el pebre.

Bullim la pasta amb abundant aigua on hi afegirem un rajolí d'oli, sal i una fulla de llorer. Un cop passat el temps recomanat per fabricant, colem els macarrons. Aquests com son integrals han trigat 15 minuts.

Barregem la pasta amb els xampinyons i els alls tendres. Tirem una mica de formatge ratllat per sobre i posem un parell de minuts al gratinador, per què es fongui. Al punt de servir espolsem el plat amb una mica de julivert trinxat.

I això és tot. A menjar i a gaudir. Que vagi de gust i fins la propera.

LASANYA vegetal

Un plat que sempre be de gust als de casa. La lasanya ens agrada no massa gruixuda i amb prou beixamel per que cada mos es desfaci pràcticament dins la boca. També he de dir que d'aquesta manera la ració no queda massa estable i de vegades li falta una mica de presència, però el paladar ho agraeix. La recepta la podeu personalitzar posant-hi una mica més de farcit o fent la beixamel mes espessa, vosaltres mateixos. Per a quatre persones he fet servir els següents ingredients:  

Per fer la lasanya:

100 gr. de soja texturitzada fina

1 pebrot verd, 1 ceba

400 gr. de tomàquet triturat

12 Plaques de pasta fresca per lasanya

Oli d'oliva verge extra, orenga

Sal, pebre negra i mel

Per la beixamel:
50 gr. de mantega
100 gr. de farina
3/4 de litre de llet ( jo d'ametlles)
Sal i nou moscada
1 rajolí d'oli d'oliva verge extra

Primer hidratem la soja texturitzada, depenent del gruix pot estar-s'hi més o menys temps, aquesta com es fina en 10 minuts ja la tindrem. Tallem la ceba i el pebrot.

Començarem fregint el pebrot amb una mica d'oli i en un minut afegim la ceba que sofregirem fins que sigui transparent.

Escorrem be la soja i la tirem a la barreja. La sofregim  fins que comenci a daurar. Afegim el tomàquet triturat i deixem coure.

Sal-pebrem, afegim una mica de mel per restar-li acidesa i tirem un bon pessic d'orenga. Acabem de coure i reservem. 

En una olla posem aigua a bullir amb una mica de sal, un rajolí d'oli i una fulla de llorer (opcional). Anem tirant les plaques de lasanya d'una a una i les fem bullir el temps que indiqui el fabricant. Aquestes son de La italiana al carrer bonsuccés de Barcelona i us puc dir que no tenen rival. Es una botiga on hi podem trobar tot tipus de pasta fresca, farcida o no, feta de forma artesana, tot un luxe per al paladar.

Un cop la pasta ja es al punt la anem posant en un bol d'aigua freda. Es millor no posar les plaques a bullir totes de cop, en aquest cas, jo ho he fet en dues vegades, doncs aquesta pasta augmenta molt de mida i així és més fàcil de dominar. També hem d'anar vigilant que les plaques no s'enganxin entre elles. Un cop tota la pasta es cuita, l'anem estenent sobre un drap de cotó per què escorri l'aigua.

Anem a muntar la lasanya. Untem el fons de la safata amb oli o mantega i cobrim amb les plaques de lasanya. Fem dues parts del farcit per calcular millor la quantitat a repartir en les dues capes.

De cada meitat fem quatre parts i les escampem per sobre de manera uniforme.

Cobrim la primera capa i procedim a omplir la segona, de la mateixa manera. De capes en podeu fer una altra si voleu, en aquest cas ha sigut una lasanya de dos pisos. Pasta, farcit, pasta, farcit i una última placa de pasta.

Anem a fer la beixamel. 

En un cassó desfem la mantega amb una mica d'oli, que servirà per què no se'ns cremi. Afegim la farina, i anem remenant, millor amb un batedor, fins que no sentim olor de farina crua. Es important aquest punt.

Un cop cuita la farina afegim sal i nou moscada, acabada de ratllar millor. Anirem tirant la llet calenta, que pot ser de vaca, de soja o d'avena, la que preferiu, en aquest cas jo he fet servir llet d'ametlla que és una mica dolça. Anem remenant. Al tirar el primer raig de llet, veureu que de cop es fa espès, aneu remenant i afegint llet fin que tingueu una consistència de natilla, no la feu massa espesa, doncs quant ho gratinem la beixamel espessirà una mica més i sobre tot, un cop comenceu amb la beixamel, no pareu de remenar fins que sigui feta.

Tastem i rectifiquem de sal si cal, apaguem el foc i afegim un grapat de formatge ratllar, barregem i ja podem cobrir la lasanya amb la beixamel. A nosaltres ens agrada amb força beixamel.

Espolsem una mica més de formatge ratllat i posem uns petits daus de mantega per sobre, gratinem a 250º durant uns minuts i ja ho tindrem llest.

Gran part de l'èxit d'una bona lasanya està en el tipus de pasta que es faci servir i al farcit també si pot afegir carbassó i albergínia, si us agrada. Mireu, aquest es el resultat i us puc dir que va sortir boníssima amb un puntet de dolç que li va donar la llet d'ametlles... vaja que estava per llepar-se els dits.

Fins la propera i bon profit.

CREPS farcides de rossinyols (1º les creps)

La crep es una recepta originària de França, mes concretament de la Bretanya, que es pot fer servir tant com a base de receptes dolces com salades. No deixa de ser un substitut del pa, però més chic. Deixant de banda que a més estan boníssimes.

Ingredients per a 4 o 5 creps:
100 gr. de farina de blat
100 ml. de llet (com sempre, jo faig servir la de soja)
50 ml. de cervesa, aproximadament
25 gr. de mantega sense sal
1 ou de gallina de corral
Sal i oli d'oliva



Procediment:

En un bol barregem la farina, l'ou, la mantega quasi desfeta, la llet i un pessic de sal. Passem per la batedora i anem afegint miques de cervesa i batem successivament, fins aconseguir una consistència com de natilla un pel líquida.

Untem d'oli una paella i eixuguem l'excés amb un paper absorbent.

Amb la cuina a foc mig i fent servir un cassó o una gerreta, deixem caure la quantitat mínima necessària per cobrir tota la superfície de la paella. Decantant la paella cap a totes les bandes fem lliscar la barreja fin cobrir tota la base. La primera crep us pot servir de prova, doncs en molts casos s'ha de llençar.

Deixem coure fin que comenci a agafar color de sota. En un parell de minuts ja veureu que es desenganxa amb facilitat de la paella. Li donem la volta directament amb l'ajud d'un estri pla de fusta  sense afegir mes oli.

Deixem coure per aquesta banda un parell de minuts més, reservem i tornem a untar d'oli de nou la paella. Anirem fent les creps i les apilarem una a sobre de l'altra sense problemes, doncs ja veureu que no s'enganxen unes amb les altres.

Ara nomes caldrà omplir-les amb el que desitgem. Sí voleu unes creps dolces hi afegiu 10 grams de sucre, en comptes de cervesa hi afegiu una mica més de llet i al untar la paella utilitzeu mantega en comptes d'oli.

En breu sabreu com continua la recepta. La podria haver posat tota amb una mateixa entrada però m'ha semblat que es feia massa llarga.
En fi, una mica de suspens. Fins aviat.