BROWNIE CLÀSSIC, el de xocolata negra

Des de l'Strudel que no hi donava tantes voltes a una recepta. Mai en la vida havia menjat un brownie; ni comprat, ni fet a casa, i era un assumpte pendent a la meva cuina. Vaig començar a mirar llibres, blogs i receptes de coneguts, fins arribar al punt que ja no sabia per on tirar, al veure la diversitat de versions i varietats que hi ha d'aquest pastís. Fins què vaig anar a parar al blog I-Recetas. Pepe, l'autor d'aquesta meravella, és tot un pou de saviesa, si a habilitats culinàries ens referim. No crec que hi hagi recepta que se li resisteixi, amb la quantitat de proves, rectificacions de mesures, temperatures i sistemes a l'hora d'elaborar una recepta, com fa. M'ha semblat un autèntic perfeccionista de la cuina. 

I com no podia ser d'un altra manera, el brownie ha quedat diví (això que vaig fer alguna petita variació) ;). Que no n'hagi menjar mai cap... no vol dir que no tingui el paladar fi...

I sense més preàmbuls, som-hi amb la recepta. 

En un principi els ingredients estaven calculats per un motlle de 20x20, i com el meu motlle és una mica més gran, he fet el calcul de les proporcions.
I us preguntareu, com?
Primer calculo la superfície del motlle que es fa servir a la recepta original. I després faig el mateix amb el meu. Com la superfície és diferent, aplico una regla de tres. Així de senzill.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

152 g. de xocolata negra 70%
122 g. de mantega (jo sense sal)
3 ous de pagès petits
267 g. de sucre
110 g. farina fluixa
1 culleradeta d'aroma de vainilla
3 gotes d'essència de taronja o ratlladura
1 pessic de sal
75 g. de xocolata a trossos (opcional)


Procediment:

Desfem la xocolata amb la mantega, al microones, amb molt de compte no arribi a bullir. Ho farem en intervals de 10 segons en 10 segons. També ho podeu fer al bany maria i amb la xocolata ratllada. Quan ja ho tenim desfet, ho barregem be i deixem que es refredi en el mateix bol que posteriorment farem la barreja.

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º que vagi escalfant.

En un  bol apart, batem el sucre amb els ous fins que quedin ben escumosos i ho barregem amb la xocolata, que ja estarà tèbia, amb compte no baixi la barreja dels ous.

Incorporem la vainilla i l'essència de taronja o la ratlladura. Finalment hi afegim la farina barrejada amb la sal, passada per un sedàs.

Jo hi he afegit uns trossos de xocolata negra a la barreja, però també s'hi poden afegir nous o simplement, tal qual, sense rés més. Folrem el motlle amb paper de forn untat amb mantega i l'enfornem durant 25 minuts. Aquest punt és important, doncs és un tipus de pastís molt fràgil, i el paper ens ajudarà a poder treure'l, un cop fred, d'una pesa.

Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja és cuit i deixem refredar sobre una reixa, sense treure'l del motlle, fins què sigui fred. El resultat és un pastis amb una fina capa cruixent per sobre, un interior tendre i boníssim de gust, que no se sembla a cap altre que jo hagués tastat mai.

En el tall es poden apreciar els trossos de la xocolata que vaig afegir al final. També vull dir que el gustet de la taronja hi juga a favor, i li dona un toc de contrast que millora el sabor del conjunt.
Com és el meu primer intent de brownie, no sé si havia de quedar tan poc pujat, però al no portar llevat i a l'haver afegit pes amb els trossos de la xocolata, l'aspecte final del pastís m'ha semblat acceptable. Potser el proper, em sortirà millor.

Be, doncs fins aquí l'aventura. Que vagi de gust i fins la propera.

PASTÍS DE FORMATGE FRESC sense base

Aquest pastis de formatge és una recepta del llibre Cuinar per ser feliç de la gran cuinera Carme Ruscalleda. El resultat ha estat, com era d'esperar, tot un èxit. Una textura fina i un sabor deliciós, serien les paraules que millor definirien aquest "Bocatto di Cardinale". Jo sol haig de dir, que si em descuido ni el tasto, ja es van encarregar els de casa, i algú de fora, de donar-li ràpidament sortida.

Després de veure el bon resultat d'aquesta recepta que per mi, ja queda com un clàssic, veig que la Marina del blog La rosquilla de la tia Laura ha organitzat un repte precisament de Cheesecake. M'hi apunto que encara hi estic a temps, i aquestes coses sempre animen.

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 20 cm.:

100 gr. de mantega (jo sense sal)
100 gr. de sucre
3 ous de pagès
1 branca de vainilla
La ratlladura de mitja llimona
50 gr. de farina de blat (jo Maizena)
500 gr. de formatge fresc tipus Quark (jo descremat)



La mantega i els ous han de estar a temperatura ambient i el forn que vagi escalfant a una temperatura de 100º engegat de dalt i baix.


Quan tenim la mantega amb textura de pomada la barregem amb el sucre. Obrim la branca de vainilla i rasquem l'interior per treure tota la substància.

Ho afegim a la pasta i després hi posem els ous i la ratlladura de la llimona.

               

Afegim la farina passada pel sedàs i al final hi aboquem el formatge.

               

En aquest cas jo he fet servir una cassola de fang; la folrem i engreixem amb mantega. Per acabar aboquem la barreja i enfornem a alçada mitja.

               

El temps de cocció, segons la recepta de la Carme és de 2 hores, però com cada forn és un mon, al meu s'hi ha hagut d'estar 2 hores i 20 minuts.

Un pastís que requereix una cocció lenta però el resultat, ja el veieu. Una recepta del tot recomanable.

Jo he acompanyat el pastís amb melmelada de maduixes que tenia al rebost i que si en voleu saber la recepta la podeu trobar aquí, però simplement menjat tot sol, de per sí, ja és tot una delícia.






Fins la propera i que vagi de gust.

MUFFINS sabors d'Itàlia

Anys enrere vam estar a Itàlia fent un recorregut per la Toscana, hospedats en una casa de pagès a la regió de Chianty. Va ser un viatge singular. Paisatges, sensacions, art, persones i sabors que mai oblidarem. No m'estranya gens els que diuen, que un cop allà els hi agafa el síndrome d'Stendhal, i és que miris on miris, tot és bellesa. Una regió plena de pobles medievals on sembla que el temps s'ha aturat i les pedres parlen. Els camps de sembrats amb el xiprer de rigor, semblen estar expresament posats per fer la foto. Florència, el menjar... i la pasta? be, res a veure amb la que havíem tastat fin aleshores, i d'una varietat infinita. Un viatge ple de descobriments i del tot recomanable. Doncs per això i per els ingredients que avui faré servir, aquesta recepta la dedico aquells inolvidables dies a la bella Itàlia. 

Ingredients per vuit magdalenes:

150 g. de Pecorino (formatge d'ovella curat)
1 iogurt de búfala (o qualsevol altre)
300 g. de tomàquets Cherry
250 g. de farina fluixa
10 g. de llevat químic (Royal)
2 ous de pagès
40 g. d'oli d'oliva verge extra
Farigola i alfàbrega
Sucre, sal i pebre.


Procediment:

Barregem la farina tamisada amb les herbes, que poden ser fresques o seques, i el llevat. Ratllem el Pecorino.

Barregem 60 grams del formatge amb l'oli i el iogurt natural de búfala. Si no en trobeu d'aquest, podeu posar un iogurt natural qualsevol. Afegim un pessic de sal, un de sucre i una mica de pebre. Al tanto amb la sal, doncs el Pecorino ja és fort de gust.

             
Introduïm un ou, integrem be i afegim la meitat de la farina amb les herbes. Barregem.

           

Ara l'altre ou i la resta de la farina. Mentre la barreja reposa, escalfem el forn a 200º de dalt i baix i folrem els motlles . En aquest cas per la meitat de muffins, faré servir unes tasses mitjanes de 7 cm. de diàmetre i per la resta, papers de magdalena del nº10. Per folrar les tasses, tallem uns quadres de paper de forn de 17x17.

              

Dobleguem amb forma de quadre i amb la punxa de la base a baix, fem dos doblegs més, un a cada banda separats un mica de vèrtex, què un cop despleguem, faran que el paper s'adapti a la tassa.

Folrem la tassa. Jo no he untat el paper, i no s'ha enganxat gens la magdalena, però en cas de dubte podeu engreixar-lo amb un pel d'oli. Omplim les 3/4 parts de les tasses i dels papers de magdalena.

              

Tallem els Cherry per la meitat. Posem tres meitats de tomàquets a cada recipient i espolsem amb la resta del formatge ratllat. 

Enformen a alçada mitja durant 20 minuts. Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja son cuits. Decorem per sobre amb fulles de farigola fresca, o seca, què no passa res. Així han quedat les magdalenes.

              

I així els folrats amb paper de cuina. Doncs ja podem anar a taula. Al final ha resultat un pastisset tendre, molt bo de gust i amb els aromes propis d'Itàlia.

             

El formatge amb el tomàquet i les herbes, i el iogurt de búfala (que no havia tastat mai, però crec que ha jugat a favor de la recepta), a fet de tot plegat una bona conjunció de sabors. Una recepta del tot recomanable, com el viatge per la Toscana.

Un parell de muffins que varen sobrar ens els vam menjar al vespre, escalfats al microones durant 30 segons, i semblaven acabats de fer. Que vagi de gust i fins la propera.

QUICHES a la crema d'albergínia

Uns pastissets salats dels que fan festa. Una recepta fàcil de fer, molt bona i vistosa. Jo he fet servir una col·lecció de motlles, però la recepta es pot fer també amb un motlle dels grans i així s'enllesteix abans. Però com el menjar ha de entrar primer per la vista, una mica de presentació mai està de més.

Per un parell de motlles mitjans i quatre de petits he fet servir aquests ingredients:

1 albergínia

1 ceba de Figueres grossa

1 cabeça d'alls
1 base de massa brisa o trencada (Lidl)
Formatge ratllat i orenga o herbes provençals

Per fer la beixamel:

200 ml. de llet vegetal (avui d'avena)

30 gr. de farina

20 gr. de mantega

Oli d'oliva verge extra

Sal i nou moscada

Som-hi doncs.

Escalivem al forn l'albergínia, la ceba i la cabeça d'alls, tal com us explico aquí. Pelem, triem les hortalisses i la cabeça d'alls la tallem per la meitat. També ho podeu fer fregit, però escalivant aconseguim una cocció més respectuosa i amb menys greixos. 

Trinxem la ceba, l'albergínia i exprimim la cabeça fins que surti tota la carn de dins. Triturem fi i reservem.

Folrem amb la massa els motlles de llauna. Amb el forn pre-escalfat a 200º de dalt i baix, els courem fins que siguin torradets, recordeu punxar el centre amb una forquilla (que no us passi com a mi, que em vaig oblidar). En uns deu minuts ja els tindrem.

Fem una beixamel. Si voleu, podeu fer servir el sistema que s'explica a l'entrada de les croquetes, però fent servir les mides indicades en aquesta recepta. Barregem be la beixamel amb la pasta d'albergínia.

Amb l'ajud d'una màniga anem farcint les tartaletes. Afegim per sobre el formatge ratllar i unes herbes, tan és orenga com herbes provençals, jo he fet servir aquestes últimes, i gratinem a 250º durant uns tres minuts.

Doncs ja ho tenim. Estaven de vici. I es que els pastissets salats son molt llaminers. A veure si la propera recepta amb massa brisa, m'animo i la faig jo, en comptes de comprar-la. :)

Fins la propera i que vagi de gust. Ah! i agafeu el paraigües que aquí ja plou.