FORMATGE FETA marinat

Un formatge amb personalitat com és aquest, es mereix un tracte de categoria. El feta grec té el gust caracteristic que li conferereix la llet d'ovella encara que també el podem trobar barrejat amb llet de cabra i últimament també n'he vist fet exclusivament amb llet de vaca, això sí, aquest últim més suau de gust.
Els marinats i les conserves son perfectes per tenir sempre una mica de rebost a casa i son molt senzills de fer. No us priveu de posar un d'aquests petits plaers a la vostra taula.
Jo els formatges els compro a la parada Elisa a la Boqueria de Barcelona. Sempre, productes de primera qualitat per obtenir també resultats de primera, ah! i una atenció al client que no té preu. Les coses que valen la pena o poden interessar, s'han de fer saber.

Les mides que avui he fet servir han estar les justes per omplir un pot de vidre de 500 ml. de capacitat.

Ingredients:

300 g. de formatge feta d'ovella fresc
1 gra d'all laminat
2 tomàquets secs tallats a trossets
Grans de pebre de tots els colors
Alfàbrega seca, fresca o les dues
250 ml. Oli d'Oliva Verge Extra

Quan compro aquest formatge be envasat amb una barreja d'aigua i sal, aleshores el primer que faig és treure'l de l'envàs, el rento i l'eixugo ben sec amb paper de cuina.
En aquesta recepta tan important és la qualitat del formatge, com la de l'oli amb què farem la conserva. Aquest cop he fet servir un oli de la varietat Empeltre que comercialitza l'Agrícola Sant Josep de Bot a la Terra Alta de collita pròpia, un or líquid d'una qualitat excel·lent i un gust afruitat que el fa ideal per fer servir en aquests tipus de marinat. Si passeu per allí, no dubteu en entrar a la seva botiga, doncs a part d'oli, venen tot de productes autòctons a molt bon preu, sobre tot les olives.

                     

Introduïm els ingredients que donaran sabor dins l'oli i barregem. Tallem a quadres el formatge.

                     

Dins el pot de conserva aboquem primer una part d'oli amb la barreja i a continuació hi anem posant el formatge.

                     

Anem intercalant oli i formatge fins omplir el pot. Com més cura tinguem al posar ordenadament els dauets, més ens hi cabran.

                     

Cobrim la part superior del pot amb l'oli per què no asomi cap tros de formatge i ja ho tenim llest. Deixem marinar mínim 24 hores i ja estarà a punt per consumir. Com més temps el deixem marinar més anirà agafant els aromes de la bressa.

Jo el guardo dins la nevera, i be, pot aguantar un mes sense problemes, l'oli s'anirà emblanquin amb la fredor, però si el deixem a temperatura ambient unes hores tornarà al seu aspecte original. A casa en prou feines dura més de 8 dies.
Un cop consumit tot el formatge, aquest oli aromatitzat el podem fer servir per amanides o condimentar plats de pasta i ens donarà un toc especial a les nostres receptes.

Que vagi de gust i fins la propera.

SEITONS MARINATS amb vinagre

Sempre va be tenir una mica de provisions a la nevera per un "si de cas". Fer uns seitons marinats costa molt poc temps i diners, però si els aneu a buscar fets, ja podeu preparar la butxaca. Pel que costen 5 o 6 peces a la botiga ja marinats, en podeu comprar entre mig quilo  i tres quarts en brut, depenent de la temporada. De seitons se'n poden trobar quasi tot l'any, aquests son comprats al mercat de la Boqueria de Barcelona a la parada de la Neus, una gran professional que sempre em tracta de primera. Ells mateixos ja te'ls venen acabats de triar sense cap ni espines, més facilitats impossible i mireu quin goig que fan.

Som-hi amb la recepta.

Ingredients:

500 gr. de seitons en brut (avui 28 peixos)
250 ml. d'oli d'oliva verge extra
250 ml. de vinagre de poma o de vi blanc
40 ml. d'aigua calenta
15 gr. de sal
All i julivert






Procediment:
Primer em de desfer la sal amb l'aigua calenta, després afegir el vinagre i barrejar be.

Anem posant d'un a un els filets amb la part de la pell cap per munt, tapem amb paper film i deixarem reposar entre 45 i 60 minuts a la nevera depenent de la mida dels seitons. Aquests eren mitjans i amb tres quarts d'hora han estat llestos. Per fer el marinat, els seitons han de quedat sencers un cop tret el cap i l'espina, o sigui que molt petits no han de ser. Si dubteu demaneu consell a la professional que us els ven.

Passats els quaranta cinc minuts o quan la carn ja és blanca, els posem sobre una reixeta per què escorrin el vinagre.

Amb paper de cuina absorbent els acabem d'eixugar i ja els podem posar al seu recipient definitiu. Cobrim la base amb l'oli d'oliva i comencem a col·locar els seitons de manera intercalada.

Afegim una mica més d'oli i continuem fent capes de seitons i d'oli. Els darrers els posarem amb la pell cap per munt i ens assegurem que quedin ben coberts amb l'oli.

Trinxem el julivert i l'afegim generosament.

Laminem l'all i el fregim amb una mica més d'oli d'oliva fins que comenci a daurar. 

Tirem per sobre els seitons l'all amb la mica d'oli i ja ho tindrem. Ho guardem a la nevera tapat amb paper film i esperem unes poques hores per començar a consumir.  Un cop fet el marinat es pot conservar 4 o 5 dies dins la nevera, sense problemes.

Una recepta ràpida, econòmica i saludable, que més es pot demanar. Espero us animeu a fer-la i que vagi de gust.

GRAVLAX, salmó marinat (2º intent)

Unes setmanes enrere ja vaig fer un salmó marinat (Gravlax 1º intent), i com era la primera vegada, vaig anar una mica a cegues acceptant consells d'altres que ja ho havien provat a fer, i com no, donant una volta per Internet. Tot plegat, vaig poder comprovar que encara que la base del mètode per marinar salmó es la mateixa, hi ha unes quantes variants. 

A les portes de Nadal, pot ser un entrant o aperitiu molt apropiat per servir a la taula d'aquestes festes i el tema s'ha de perfeccionar. Per segona vegada faré un salmó marinat, que espero serà la definitiva. Aquest cop faig servir el tros de la cua que te menys espines.

Ingredients:
600 gr. de salmó fresc
100 gr. de sal gruixuda
100 gr. de sucre blanc
Anet

Procediment:

Rentem be el salmó, l'eixuguem amb paper de cuina i eliminem la mica de greix que pugui quedar. Aquest cop m'estalvio de treure les espines, doncs no en tenia ni una, si es donés el cas, les treure'm amb unes pinces. Barregem el sucre i la sal amb l'anet trinxat. 

Sobre un paper film, posem el salmó amb la pell cap per vall. Cobrim amb la barreja procurant que totes les vores quedin ben impregnades i posem unes quantes branquetes d'anet per sobre.

Emboliquem amb paper film i fem una punxada a cada cantonada de la part de sota per què pugui sortir el suc que farà quan passin les hores. Aquest cop decideixo posar un pes d'uns 700 gr. sobre del salmó i ho guardo a la nevera

Passades 12 hores el marinat ha començat a fer efecte, llenço el líquid de la carmanyola, li dono la volta al salmó i el deixo 12 hores mes de l'altra banda. Passat aquest temps, com el tros no es gaire gruixut decideixo donar per acabat el procés. Destapo el paquet i netejo el salmó tan com puc.

Sota un raig d'aigua acabo de treure les restes de barreja i ho eixugo amb paper de cuina. El salmó ha de quedar ben sec.

Provo a fer talls ben fins, però al ser el salmó del tros de la cua, te una separació al mig que després del marinat s'ha fer mes evident i a mig tallar el filet, se'm parteix el tall per la meitat. Decideixo partir la cua de dalt a baix i em queden dues meitats. Ara els talls no son tan presentables, però va millor a l'hora de tallar.

El sabor final en els dos intents ha estat el mateix, no així la textura, doncs en aquesta segona vegada ha quedat un pel sec, pel meu gust.

Conclusions:

1. La millor part per fer salmó marinat es la ventresca.

2. Posar un pes a sobre no es indispensable si es fan servir dos talls de salmó, un sobre l'altre.

3. L'anet es millor posar-lo a rams i no trinxat, així no costa tant de netejar al final.

En definitiva em quedo amb el sistema del primer intent, però embolicat amb paper film, per la facilitat a l'hora de donar-li la volta.

Sempre es millor donar una segona oportunitat a una recepta, sobre tot si a la primera t'ha quedat algun dubte o el resultat no t'acaba de fer el pes. La experiència es un grau.

Espero hi penseu a l'hora de servir la taula per les festes de Nadal. Es un producte de luxe que resulta molt senzill de fer i que està boníssim. Fins la propera.

GRAVLAX, salmó marinat (1º intent)

El salmó marinat o Gravlax es originari d'Escandinàvia i literalment vol dir, salmó enterrat. Un aperitiu per celebracions especials, o no, que em diuen es molt senzill de fer, però que a la pràctica veig que encara que els ingredients, bàsicament no varien, les proporcions i la tècnica tenen multitud d'interpretacions.

Així doncs aquesta recepta és un compendi de consells, recorreguts per Internet i sentit comú, que en una propera vegada intentaré perfeccionar.

 
Ingredients:

1 quilo de salmó fresc
100 g. de sal
100 g. de sucre
Anet

El primer pas a seguir comença al mercat. Com tinc la sort de viure en una ciutat com Barcelona, que hi ha de tot i bo, vaig a la meva parada de confiança de la Boqueria, on la Neus, una peixatera de tota la vida, em tracte de primera.

Acabo comprant la part de la ventresca. Palpant amb les mans i unes pinces acabo de treure totes les espines i el greix que hi queden fins deixar-ho ben net.

 

En una carmanyola que té una reixeta al fons hi poso el salmó amb la pell cap abaix, el cobreixo de l'anet esmicolat i tres quartes parts de la sal i el sucre barrejats. 

              

Com si es tractes d'un entrepà, hi poso l'altre filet a sobre i l'acabo de cobrir amb la barreja de sal i sucre, hi poso la tapa al recipient i ara nomes queda esperar entre 36 i 48 hores, donant-li la volta i buidant els líquids que desprèn, cada 12 hores.

Al cap de dotze hores la capa de sobre ja s'ha fos, hi dono la volta i buido el líquid. A les vint-i-quatre hores, els talls s'han aprimat, sense posar-hi cap pes a sobre, encara que en algunes receptes que he llegit ho recomanen. 

Passades les esperades 36 hores, decideixo que ja té prou bon aspecte. El netejo de les herbes i sota el raig de la aixeta el deixo ben net. Després l'eixugo amb paper de cuina.

Com que he llegit que es pot congelar, un dels dos trossos va a parar al congelador embolicat amb paper film i la resta el tallo en filets prims. El resultat ha estat prou bo, em recorda una mica al salmó que es fa servir pels rotllets de Sushi Japonesos.

L'he servit avui per sopar amb torradetes untades amb mantega i a tingut força èxit. La propera vegada que marini ho faré.... be però això serà un altre dia i en una altra recepta.