MONIATOS al forn

Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!

Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 

Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 

També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.

Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

Cóc de poma i pinyons

Sense adonar-me ha arribat la tardor, tot i el bon temps, sembla que el cos comença a demanar alguna cosa més consistent. Tenir un tros de coca casolana per esmorzar és tot un luxe a l'abast de tothom, i si no veieu quina recepta més senzilla i bona.
Aquesta coca, és una recepta del llibre Cuinar per ser feliç, de la mestra cuinera, Carme Ruscalleda, ella l'anomena cóc ràpid i podríem dir, que la base és un pa de pessic. Veureu que els ingredients de la recepta vénen donats a partir del pes dels ous, així la proporció no ens pot fallar mai.
Després li podem posar les fruites que més ens agradin, jo aconsello de tallar-les ben finetes, si les poseu a sobre, per no afegir un pes excessiu al coc o més gruixudes si les preferiu barrejades amb la massa.

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

4 ous de gallines de corral

El mateix pes de sucre morè(210 grams) més un pessic per posar per sobre

La meitat pes de farina de blat (105 grams)

10 gr. de llevat químic Royal

5 gotes d'essència de llimona

1 poma laminada

Un pessic de pinyons

Batem els ous amb el sucre fins que ens quedi una barreja ben ferma i afegim l'essència de llimona
Ajuntem el llevat amb la farina i els passem per un sedàs.
Anem incorporant la farina a la massa muntada a marxa lenta just fins a afegir-la tota i reservem.

Els que em seguiu, ja sabeu que a mi sempre m'agrada folrar el motlle.
Agafem un full de paper de forn i el dobleguem amb quatre.
Fem coincidir el vèrtex del paper amb el centre de la safata i premem amb el dit la cantonada, per fer-ne un senyal.
Tallem des de l'extrem fins a el senyal i retallem el costat més llarg per igualar-lo amb el més estret.
El posem a la safata i si no és prou a la mida el rectifiquem.

Un cop la mida és la correcta, l'engreixem amb una mica d'oli o mantega. Si ho feu abans de col·locar el paper, us serà més senzill de fer.

Ara ja podem abocar-hi la massa.

Al darrer moment pelem i laminem la poma per què no se'ns oxidi, amb l'ajud d'un pelador, així ens quedaran uns talls de poma ben fins i quasi no hi afegiran pes a la massa. 

Repartim les làmines de poma per sobre, uns quants pinyons i espolsem amb una mica de sucre morè. 

Enfornem amb el forn preescalfat a 180º aproximadament uns 25 minuts. Per assegurar-vos que ja és cuit podeu fer servir el recurs de punxar-lo amb un escuradents. Si no surt net l'haureu de deixar uns minuts més.

Ja tenim preparat el cóc per berenar!

Fins la propera i que vagi de gust.

TARTA DE PRÉSSEC sense motlle i 1er. Aniversari!

Avui, just avui, aquest blog celebra el seu primer aniversari. Sí, ja fa un any que vaig embarcar-me en aquesta enriquidora aventura.

Amb el cap i la cuina funcionant a tota màquina, plena de dubtes, però amb moltes ganes, vaig començar com vaig poder. Jo, que no volia saber res de les xarxes socials i mira per on. Si és què no es pot dir mai... i no diuen que rectificar és de savis?

També haig de dir que sense les vostres visites i els vostres comentaris mai no hagués tirat endavant; sou el motor que realment fà que això funcioni. GRACIES a totes i a tots! En veritat la blogosfera ha estat per mi un gran descobriment.

I per començar la nova temporada, us proposo una tarta senzilla amb fruita del temps. Una recepta fàcil i bona.

Ingredients per un diàmetre de 28 cm.:

4 o 5 préssecs depenent de la mida
50 gr. de mantega sense sal
60 gr. de sucre morè i un grapat més per espolsar
1 massa brisa o trencada
Suc de mitja llimona petita

Rentem i tallem els préssecs en quatre trossos per poder treure el pinyol amb facilitat. Fem llesques fines d'aproximadament 1 cm. de gruix, i sense necessitat de pelar posem a coure la fruita a foc mitjà amb la mantega, el sucre i el suc de mitja llimona. En ser el préssec una fruita amb molta aigua, en 5 o 6 minuts ja ho tindrem a punt.

Colem el suc. Dibuixem un cercle de 28 cm. de diàmetre sobre un paper de forn. Posem la massa sobre la banda que no té la marca del llapis i l'estirem amb un corró per sobre del paper. Donem forma a la vora de la massa fent servir el dibuix de la circumferència d'orientació. Si la massa ha quedat molt tova, la deixem una estona a la nevera. Farcim la tarta sense massa mirament a l'hora de col·locar la fruita.

Per finalitzar, escampem una mica més de sucre per sobre i enfornem amb el forn pre-escalfat a 200º amb foc a dalt i baix, durant uns 30 minuts o fins que la fruita comenci a daurar i la massa estigui un xic torradeta. 

 

 

El resultat són unes postres resultones, bones i senzilles de fer.

Només un incís; el suc de colar els préssecs no el llenceu, doncs un cop fred les restes de mantega suraran cap amunt i sota us quedarà un almívar que podem aprofitar per amorosir un pa de pessic o per substituir la llet i donar aroma a una massa de magdalenes, per posar algun exemple. 

Ara sí, que vagi de gust i fins a la propera.

COCA DE PASTANAGA amb nous (recepta vegana)

Sempre buscant receptes amb el mínim de colesterol, de sucres i el més naturals possibles, i la Conxita del bloc Te de Ternura va publicar ara fa uns dies aquesta coca que traspua salut per les quatre bandes. Sense fer servir ous, ni mantega podem gaudir d'unes postres la mar de bones, gairebé sense patir remordiments. Només dir què jo hi he fet un parell de canvis; oli d'oliva en comptes del de girasol i gingebre en comptes de canyella, i el resultat final ha estat molt bo. Us animo tant a fer aquesta coca, com a visitar el seu bloc i potser us passarà com a mi, què com totes les coses bones, crea addicció. Per qui sàpiga veure més enllà, descobrirà un espai on les receptes i les vivències diàries van de la ma i on podreu conèixer tot el valor humà que s'amaga darrera la seva autora. 

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 20 cm. de diàmetre:
150 gr. de farina integral
135 gr. de sucre morè
150 gr. de pastanaga ratllada
65 gr. de nous
90 ml. de oli d'oliva Verge Extra
100 ml. d'aigua mineral
1/2 cullereta de essència de vainilla
8 gr. de llevat Royal
1/2 cullereta de bicarbonat
1/2 cullereta de gingebre
1 pessic de sal

Primer de tot engeguem el forn a 180º de dalt i baix. Mesurem els ingredients. Barregem la farina tamisada amb el sucre.

                  

Afegim el llevat, el bicarbonat, el pessic de sal, el gingebre, la pastanaga i remenem. Incorporem els ingredients líquids que ja teníem barrejats dins el got de mides.

                  

Finalment afegim les nous esmicolades. Anem a folrar el motlle, jo en aquest cas he fet servir una cassola de fang. Tallem un quadre de paper de forn sulfuritzat i el dobleguem en quatre. 

        

Continuem doblegant i al final tallem l'extrem per què al desplegar ens quedi amb forma de cercle.

                 

Prenem la mida amb el triangle de paper des del centre del recipient fins la vora. La part del senyal fins la  vora és per on hem de tallar per que el paper s'adapti a la cassola.  

                 

Fem els talls i ja el tindrem preparat per pintar-lo amb una mica d'oli.

                 

Folrem amb el paper la cassola, aboquem la massa i espolsem amb una mica de sucre per sobre. Enfornem a alçada mitja i reduïm la temperatura del forn a 170º.

                 

El temps de cocció al meu forn a estat de 45 minuts, tot i que la recepta original indicava 30 minuts. Ja ha quedat clar que cada forn és un mon. Desmotllem amb molt de compte i sense treure el paper, deixem refredar sobre una reixa fins que sigui freda del tot. 

                 

La Conxita indica que esperem entre tres i quatre hores a consumir, i té raó. És una coca una mica fràgil que s'esmicola amb facilitat debut a l'absència de l'ou, però que en cap moment es troba a faltar quan la menges. Una recepta del tot recomanable, pel seu sabor i pel fàcil que és de preparar.

Acompanyada d'un te, cafè o perquè no, d'una copeta de vi dolç, és tota una delícia. Fins la propera i que vagi de gust.

BROWNIE CLÀSSIC, el de xocolata negra

Des de l'Strudel que no hi donava tantes voltes a una recepta. Mai en la vida havia menjat un brownie; ni comprat, ni fet a casa, i era un assumpte pendent a la meva cuina. Vaig començar a mirar llibres, blogs i receptes de coneguts, fins arribar al punt que ja no sabia per on tirar, al veure la diversitat de versions i varietats que hi ha d'aquest pastís. Fins què vaig anar a parar al blog I-Recetas. Pepe, l'autor d'aquesta meravella, és tot un pou de saviesa, si a habilitats culinàries ens referim. No crec que hi hagi recepta que se li resisteixi, amb la quantitat de proves, rectificacions de mesures, temperatures i sistemes a l'hora d'elaborar una recepta, com fa. M'ha semblat un autèntic perfeccionista de la cuina. 

I com no podia ser d'un altra manera, el brownie ha quedat diví (això que vaig fer alguna petita variació) ;). Que no n'hagi menjar mai cap... no vol dir que no tingui el paladar fi...

I sense més preàmbuls, som-hi amb la recepta. 

En un principi els ingredients estaven calculats per un motlle de 20x20, i com el meu motlle és una mica més gran, he fet el calcul de les proporcions.
I us preguntareu, com?
Primer calculo la superfície del motlle que es fa servir a la recepta original. I després faig el mateix amb el meu. Com la superfície és diferent, aplico una regla de tres. Així de senzill.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

152 g. de xocolata negra 70%
122 g. de mantega (jo sense sal)
3 ous de pagès petits
267 g. de sucre
110 g. farina fluixa
1 culleradeta d'aroma de vainilla
3 gotes d'essència de taronja o ratlladura
1 pessic de sal
75 g. de xocolata a trossos (opcional)


Procediment:

Desfem la xocolata amb la mantega, al microones, amb molt de compte no arribi a bullir. Ho farem en intervals de 10 segons en 10 segons. També ho podeu fer al bany maria i amb la xocolata ratllada. Quan ja ho tenim desfet, ho barregem be i deixem que es refredi en el mateix bol que posteriorment farem la barreja.

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º que vagi escalfant.

En un  bol apart, batem el sucre amb els ous fins que quedin ben escumosos i ho barregem amb la xocolata, que ja estarà tèbia, amb compte no baixi la barreja dels ous.

Incorporem la vainilla i l'essència de taronja o la ratlladura. Finalment hi afegim la farina barrejada amb la sal, passada per un sedàs.

Jo hi he afegit uns trossos de xocolata negra a la barreja, però també s'hi poden afegir nous o simplement, tal qual, sense rés més. Folrem el motlle amb paper de forn untat amb mantega i l'enfornem durant 25 minuts. Aquest punt és important, doncs és un tipus de pastís molt fràgil, i el paper ens ajudarà a poder treure'l, un cop fred, d'una pesa.

Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja és cuit i deixem refredar sobre una reixa, sense treure'l del motlle, fins què sigui fred. El resultat és un pastis amb una fina capa cruixent per sobre, un interior tendre i boníssim de gust, que no se sembla a cap altre que jo hagués tastat mai.

En el tall es poden apreciar els trossos de la xocolata que vaig afegir al final. També vull dir que el gustet de la taronja hi juga a favor, i li dona un toc de contrast que millora el sabor del conjunt.
Com és el meu primer intent de brownie, no sé si havia de quedar tan poc pujat, però al no portar llevat i a l'haver afegit pes amb els trossos de la xocolata, l'aspecte final del pastís m'ha semblat acceptable. Potser el proper, em sortirà millor.

Be, doncs fins aquí l'aventura. Que vagi de gust i fins la propera.