CRÒNICA D'UN HORT al balcó

Va ser uns mesos enrere, a la primavera, en veure l`hort i la collita de faves de la Marta de Cuina Diari, quan vaig dir; d'avui ja no passa. Sempre que algú diu a les seves receptes, que no sap que fer amb els seus carbassons de tants com en té, o explica que ha fet servir les seves prunes per fer una coca penso, tant de bo jo també ho pogués dir això. És com tancar el cercle al fer una recepta. Del mercat a la taula, està bé, però del teu hort a la taula encara sona millor. 

Fent servir entre d'altres, l'enllaç que la Marta recomana al seu post de l'Ester Casanovas, vaig fer un curset intensiu per tal de començar un hort urbà. Iniciar una activitat, de la qual no hi entens ni un borrall, planteja molts dubtes, però vaig pensar que la inversió no era tanta i si me'n sortia, tindria una gran satisfacció.

Vaig optar per fer un hort vertical, que era el que s'adaptava millor a les característiques del meu balcó. Les botigues especialitzades ofereixen un extens ventall de models per aquesta alternativa, però els vaig trobar excessivament cars, això sí, hi ha verdaderes virgueries. Després de molt mirar, em vaig decantar per una estanteria de l'Ikea, econòmica i pràctica.

Al final del post deixaré tots els enllaços que m'han servit com a recurs per iniciar-me en aquesta petita aventura.

El següent pas i més important, va ser quin substrat triar. Hi havia diverses recomanacions. Al final vaig fer servir fibra de coco, humus de cuc orgànic i torba rossa a parts iguals.

               

Ara ja estava a punt de començar a muntar el que seria l'hortet. Uns quants planters ecològics d'enciams meravella i fulla de roure que vaig anar plantant en torretes, uns en unes petites i altres en unes de més capacitat, per veure quins creixien més. Al final curiosament tots van ser de la mateixa mida, excepte un que el vent el va arrancar. D'una foto a l'altra només havien passat 4 setmanes. Això em va engrescar molt. De moment tot anava prou bé, el temps també acompanyava i no feia massa calor.

La ruca no parava de créixer. -Clar -em deia el Rafel, el pagès on compro a la Boqueria, -Això és herba! L'estrella del balcó sens dubte van ser les tomaqueres Cherry. Primer es varen omplir de petites floretes grogues que al cap d'uns dies es convertien en tomaquets de color verd. Un petit miracle.

                           

Anaven creixent i en un parell de mesos omplien tota la planta competint en quantitat amb les fulles. Donaven gust de veure... i cap a l'amanida.

                           

La pebrotera va començar a florir, però alguna cosa no anava bé. Les flors queien i la planta no tenia bon color. El Rafel, m'orientava i em deia -no la reguis tant, o potser no té prou hores de sol. Va ser el meu malson. Al final ha fet un sol pebrot. Semblava que la planteta em volgués recompensar pels mals de cap.

             

Les maduixeres, que al començament no hagués donat per elles ni quatre rals, em van donar una lliçó. De tant en tant hi sortia alguna fulla nova, sense pretensions. Passaven les setmanes i res. Al mercat es va acabar la temporada de maduixots i elles sense fer-ne ni un. Tenien tots els números per què l'any que bé, no estiguessin a la llista. Però va arribar Sant Joan i van començar a florir, i des d'aleshores que encara no han parat de donar maduixes, sembla mentida... i amb aquesta calor! A vegades això també passa amb les persones, de qui menys esperes...

 

De les aromàtiques, cap queixa. Compleixen el seu paper a la perfecció. L'espígol amb la seva olor, tallat dins una bosseta de roba em perfuma l'armari.

                           

La menta, una mica delicada ella, no vol ni massa sol, ni poc. No sap el que vol i jo prenc paciència. El romaní que igual va bé per aromatitzar unes galetes, que un rissoto, és de molt bon conformar.

                    

I l'alfàbrega que pateix molt amb aquestes calors, ja ha florit. Li tallo les flors per què li surtin més fulles, però poca força li queda.

La que també ha florit és la ruca. I ara què? I al cap d'unes setmanes veig que ja li surt la llavor. Doncs l'hauré de guardar per l'any que bé, no? Això ho hauré de mirar, com sóc novella...

                   

Doncs fins aquí, aquesta crònica d'un hortet de balcó. Aventures i desventures d'una principiant. Si després de tot això algú s'anima, us deixo els links i adreces de la informació que a mi m'han ajudat i orientat.

Julivert meu com t'has quedat....

Links:

http://www.tv3.cat/videos/4029610/Cultivar-per-lautoconsum

http://staperpetua.org/podcast/baixa.php?cat=pagesos_de_ciutat&datepicker

http://picaronablog.cat/

http://www.horturba.com/

https://sites.google.com/site/ishtarbcn/vaberjaruco1.gif

Substrat i planter ecològic:

Ca l'Agusti.  (c/ Pere IV, 429-431 08020 Barcelona)


Fugiu de la calor i fins la propera.

FUMET, I ARRÒS AMB CALAMARS i gambots

Avui un arrosset que sempre bé de gust. Una recepta molt recomanable per quan som una colla, que fa festa, resulta econòmic i s'hi pot posar multitud d'ingredients. Acompanyat d'una amanida i després unes postres i ja tenim el menú preparat. Per fer aquest plat faré servir arròs Bomba. Una varietat que necessita una cocció més llarga, té un gran capacitat d'absorció i reté molt bé els sabors. De preu és una mica més car que la resta, però si el feu servir, veureu que val la pena.

Per què l'arròs quedi ben gustós no hi pot faltar un brou de peix. Amb només uns caps, unes quantes espines i unes verdures podeu un fumet senzill, com el d'avui, que farà que el plat ens resulti més saborós. 

Ingredients per un fumet senzill:

Caps i espines de peix
1 porro
3 grans d'all
Llorer i farigola
2 litres d'aigua mineral
Oli d'oliva Verge Extra
Sal

Sofregim a foc suau i amb un rajolí d'oli els alls i el porro, uns tres minuts. Mentrestant posem una olla amb l'aigua a escalfar.

           

Afegim el peix i les herbes, una mica de sal i sofregim tres minuts més. Ara hi podríem afegir una mica de vi blanc sec, però com jo ja n'hi posaré després a l'arròs, no ho faré. Tirem l'aigua bullent, escumem i deixem bullir durant 20 minuts, rectifiquem de sal si cal.

           

Ja el podem colar i reservar per fer l'arròs. Si en feu més quantitat també en podeu congelar una part i fer-lo servir per una propera vegada. 

Ara ja podem posar en marxa l'arròs.

Ingredients per 6 persones:
500 gr. d'arròs Bomba del delta de l'Ebre
1 pebrot verd
1 ceba
3 tomàquets de branca
200 gr. de pèsols
2 grans d'all
Julivert
4 o 5 calamars mitjans a rodanxes
6 gambots (aquest cop eren congelats)
1 litre i mig de fumet de peix
100 ml. de sake o vi blanc sec
Oli d'oliva Verge Extra
Sal i pebre

         
Rentem i escorrem be el peix. Tallem els tomàquets, la ceba i el pebrot a quadres petits. Salpebrem els gambots i els fregim amb una mica d'oli a la mateixa cassola que farem l'arròs, un minut per cada banda.

             

Els reservem. Sofregim el pebrot i la ceba uns tres minuts a foc suau.

             

Salem els calamars i els afegim a les verdures. Els sofregim un parell de minuts i aboquem el sake o el vi. Deixarem coure els calamars uns 10 minuts. Afegim els pèsols... Si son congelats els poseu després de tirar-hi el brou.

             

...i el tomàquet, que sofregirà uns tres minuts i finalment l'arròs. Engeguem el forn a 200º de dalt i baix.

Trinxem dos grans d'all i unes branques de julivert i afegim a la barreja.

             

Hi tirem el fumet bullent i deixem coure 12 minuts. Tastem i rectifiquem de sal si cal, disposem els gambots per sobre i enfornem a 200º els últims 7 minuts de cocció. 

             

Traiem del forn i deixarem reposar 4 o 5 minuts abans de servir. Si us agrada, hi podeu posar colorant o safrà al moment d'afegir el fumet, però jo el prefereixo amb el seu color natural.

Sol recordar que l'arròs Bomba necessita una cocció més llarga i per tant de més quantitat de brou que la resta d'arrossos.

Fins la propera i que vagi de gust.

TARTA DE POMA clàssica

Per fi la tarta de poma, la clàssica. Una recepta que no pot faltar mai a cap recull de receptes. Una tarta popular que ho té tot, agrada a tothom, fàcil de fer, molt econòmica i no diguem ja... boníssima. Amb unes quantes pomes que no feien goig a ningú, per què tenint cireres, albercocs, préssecs i tot de fruites tan llamineres, qui s'ha de menjar una poma, he decidit fer net i per gastar-les què millor que una delícia d'aquestes. He triat el camí fàcil i la massa és comprada, però si us animeu a fer-la vosaltres endavant, encara us resultarà millor. Som-hi doncs.

Per un motlle de 26 cm. de diàmetre necessitarem:

Ingredients:

7 Pomes ( les meves eren de tipus varis)
1 Massa brisa o trencada
3 Cullerades de sucre morè
Mantega.
Melmelada de albercoc o préssec
1 Cirera per decorar (opcional)




Primer de tot farem la base de compota. Tallem quatre pomes mitjanes i les posem a coure amb dues cullerades de sucre i dues d'aigua, durant 20 minuts a foc suau. Han de quedar toves però no desfetes. Les colem.

                   

Les triturem, però no ha de quedar massa fina, lo just perquè al fer la decoració de sobre, les làmines de poma no se'ns enfonsin. O sigui, espeseta i amb trossets. 

                   

Traiem el cor a les tres pomes restants, les pelem, i les anem deixant en un bol d'aigua on hi haurem escorregut el suc de mitja llimona. Les tallem a làmines ben fines i el més iguals possibles.

                   

Engeguem el forn de dalt i baix a una temperatura de 200º. Preparem el motlle amb una base de paper de forn. No el cal engreixar doncs aquest tipus de masses ja porten mantega. Col·loquem la massa, la punxem amb una forquilla i aboquem la compota. La repartim per sobre de forma homogènia.

                   

Anem col·locant les làmines de poma, espolsem una cullerada de sucre morè per sobre i repartim miques de mantega. Retallem la vora de la massa que sobre-surti del motlle i quan la tinguem tota a la mateixa mida, la dobleguem endins.  Jo a última hora hi vaig afegir mitja cirera al mig per fer bonic.

                   

Enformen a alçada mitja durant durant 20 o 25 minuts i 5 minuts més sol amb foc de dalt. Quan veiem que sigui daurada ja la tindrem. Barregem dues cullerades soperes de melmelada amb un rajolí d'aigua, triturem i pintem la tarta per sobre mentre encara és calenta. La deixem temperar i a la taula.

           

Es pot menjar tèbia, o freda de la nevera, al gust de cadascú. Per desmotllar-la i que no se us trenqui, ho podeu fer amb l'ajut d'una tapa de cassola plana com si donesiu la volta a una truita de patates. I no cap dir res més, el seu aspecte ja parla per si sol.

Fins la propera i que vagi de gust.