dijous, 11 d’abril del 2013

TONYINA A LA PLANXA amb pèsols ofegats

Avui un peix blau que per la seva textura, ens pot semblar carn. La tonyina és abans que tot un peix dels que anomenen saludables, per tant, anirem molt amb compte amb el temps de cocció, per no espatllar-lo i que  ens quedes dur i sec com la sola de una sabata. D'altra banda, abans no s'acabi la temporada, l'acompanyaran uns pèsols frescos del Baix Llobregat, tendres, saborosos i que afegiran un contrast dolcet al plat.

Ingredients per dues persones:

2 filets de tonyina fresca
200 g. de pèsols ja triats
1 ceba de Figueres
Oli d'oliva verge extra
Sal de cuina i sal Maldon

Per la salsa:

4 cullerades d'aigua
2 culleradetes de mel
2 cullerades de salsa de soja


Som-hi amb el plat.

Primer que tot i ja de rutina, tindrem els estris de cuina ben esmolats, doncs no hi ha com uns ganivets ben esmolats, per no prendre mal a la cuina. Trinxem la ceba i la posem a la paella amb un rajolí d'oli d'oliva.
                      

Deixem potxar la ceba 4 o 5 minuts a foc suau i tirem els pèsols. Afegim 4 cullerades d'aigua i un pessic de sal.
                      

Courem tapat a foc baix uns deu minuts. Comprovem si ja son cuits, destapem i saltegem un parell de minuts més i reservem. El temps de cocció dels pèsols dependrà del tendres que siguin aquests. Anem a fer la salsa.  Barregem 4 cullerades d'aigua amb dues culleradetes de mel.
                      

Ho desfem amb l'escalfor i afegim dues cullerades de salsa de soja. Deixem reduir a foc mig durant uns 3 o 4 minuts i ja ho tindrem.
                      

No courem la tonyina fins el moment de muntar el plat, doncs el seu temps de cocció és irrisori. Retallem la pell de la vora del filet. En un estri per fer a la planxa posem una gota d'oli i quan sigui ben calent posem el tall, 30 segons d'una banda. El color de la tonyina ens servirà d'orientació. Quan comença a pujar el cuit per la vora, sense arribar a la meitat, com a la foto, és el moment de donar-li la volta.
                      

Donem la volta i 30 segons més. Aquest és el moment clau, doncs per anar be, ens ha de quedar la tonyina cuita per fora i rosada per dins. Per acabar d'arrodonir el plat, mullem el sobre del plat amb una mica d'aigua i el posem al microones durant un o un minut i mig, i tindrem un plat calent a punt per emplatar.
                      

Posem una base amb els pèsols, a sobre el tall de tonyina tallat per la meitat i salsegem a gust de cadascú. Acabem amb una mica de sal Maldon per sobre.
Un plat molt senzill de fer, on tindrem l'èxit assegurat, si aconseguim coure la tonyina al seu punt just. No es tracta de servir els talls crus, però al tallar s'ha de veure el peix rosat per dins.
Que vagi de gust i fins la propera.

dilluns, 8 d’abril del 2013

GALETES D'OLI amb ametlla, gingebre i canyella


Costa trobar receptes de galetes sense mantega, i ja posats a fer, que no siguin gaire dolces i amb poca farina de blat. Després de molt mirar, he fet una combinació amb els ingredients que tenia al rebost. Comences a buscar i la veritat és que la oferta de galetes és tant diversa i abundosa, que a la fi, ja no saps per on tirar. Em va passar el mateix quan vaig anar a comprar la rentadora. Be, més val no em desviï del tema i anem per feina.

Ingredients per 24 galetes:

150 g. de farina fluixa
100 g. de farina d'ametlla
70 g. d'oli d'oliva verge extra
100 g. de sucre morè
1 ou de pagès
1 pessic de sal
1 culleradeta de llevat químic (Royal)
Ratlladura de llimona
Gingebre i canyella en pols
20 g. d'ametlla trinxada
Taronja confitada (opcional)


Som-hi amb la recepta.
Barregem la farina tamisada amb el llevat i la farina d'ametlla.
                   

Afegim les espècies, un pessic de sal i el sucre morè.
                   

Ratllem la pell de la llimona sol la part groga, que la part blanca amargue. Afegim l'oli.
                   

Barregem tot be i per últim tirem l'ou lleugerament batut.
                   

Fem una barreja homogènia amb tots els ingredients, primer amb una pala i acabem amb la ma fins que obtinguem com un massapà.

Emboliquem amb paper film i deixem reposar mitja horeta. Trinxem la taronja confitada, que no és primordial, però combina be amb el trinxat d'ametlla per decorar les galetes. Engeguem el forn de dalt i baix a 200º.
                   

Amb l'ajud d'una plantilla que vaig trobar al final d'aquesta pàgina, m'he fet un full guia sobre un paper de forn, per què les galetes em quedin totes de la mateixa mida. Pel qual és indispensable que totes les porcions tinguin el mateix pes. He fet servir la mida de 5 cm. de diàmetre i boletes de 20 g. cadascuna.
                   
Anem donant forma a les galetes una a una sobre la plantilla, i les decorem per sobre amb l'ametlla i la taronja confitada pressionant lleuxerament.

Enfornem a una alçada mitja durant 18 o 20 minuts i un cop cuites les deixem refredar sobre una reixa. El resultat son unes galetes aromàtiques, torradetes i al seu punt de dolçor. En definitiva han quedat boníssimes!!!

Dolços moments i fins la propera.

dimecres, 3 d’abril del 2013

MUFFINS sabors d'Itàlia


Anys enrere vam estar a Itàlia fent un recorregut per la Toscana, hospedats en una casa de pagès a la regió de Chianty. Va ser un viatge singular. Paisatges, sensacions, art, persones i sabors que mai oblidarem. No m'estranya gens els que diuen, que un cop allà els hi agafa el síndrome d'Stendhal, i és que miris on miris, tot és bellesa. Una regió plena de pobles medievals on sembla que el temps s'ha aturat i les pedres parlen. Els camps de sembrats amb el xiprer de rigor, semblen estar expresament posats per fer la foto. Florència, el menjar... i la pasta? be, res a veure amb la que havíem tastat fin aleshores, i d'una varietat infinita. Un viatge ple de descobriments i del tot recomanable. Doncs per això i per els ingredients que avui faré servir, aquesta recepta la dedico aquells inolvidables dies a la bella Itàlia. 


Ingredients per vuit magdalenes:

150 g. de Pecorino (formatge d'ovella curat)
1 iogurt de búfala (o qualsevol altre)
300 g. de tomàquets Cherry
250 g. de farina fluixa
10 g. de llevat químic (Royal)
2 ous de pagès
40 g. d'oli d'oliva verge extra
Farigola i alfàbrega
Sucre, sal i pebre.


Procediment:
Barregem la farina tamisada amb les herbes, que poden ser fresques o seques, i el llevat. Ratllem el Pecorino.

Barregem 60 grams del formatge amb l'oli i el iogurt natural de búfala. Si no en trobeu d'aquest, podeu posar un iogurt natural qualsevol. Afegim un pessic de sal, un de sucre i una mica de pebre. Al tanto amb la sal, doncs el Pecorino ja és fort de gust.
             
Introduïm un ou, integrem be i afegim la meitat de la farina amb les herbes. Barregem.
           
Ara l'altre ou i la resta de la farina. Mentre la barreja reposa, escalfem el forn a 200º de dalt i baix i folrem els motlles . En aquest cas per la meitat de muffins, faré servir unes tasses mitjanes de 7 cm. de diàmetre i per la resta, papers de magdalena del nº10. Per folrar les tasses, tallem uns quadres de paper de forn de 17x17.
              

Dobleguem amb forma de quadre i amb la punxa de la base a baix, fem dos doblegs més, un a cada banda separats un mica de vèrtex, què un cop despleguem, faran que el paper s'adapti a la tassa.

Folrem la tassa. Jo no he untat el paper, i no s'ha enganxat gens la magdalena, però en cas de dubte podeu engreixar-lo amb un pel d'oli. Omplim les 3/4 parts de les tasses i dels papers de magdalena.
              
Tallem els Cherry per la meitat. Posem tres meitats de tomàquets a cada recipient i espolsem amb la resta del formatge ratllat. 

Enformen a alçada mitja durant 20 minuts. Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja son cuits. Decorem per sobre amb fulles de farigola fresca, o seca, què no passa res. Així han quedat les magdalenes.
              

I així els folrats amb paper de cuina. Doncs ja podem anar a taula. Al final ha resultat un pastisset tendre, molt bo de gust i amb els aromes propis d'Itàlia.

             

El formatge amb el tomàquet i les herbes, i el iogurt de búfala (que no havia tastat mai, però crec que ha jugat a favor de la recepta), a fet de tot plegat una bona conjunció de sabors. Una recepta del tot recomanable, com el viatge per la Toscana.

Un parell de muffins que varen sobrar ens els vam menjar al vespre, escalfats al microones durant 30 segons, i semblaven acabats de fer. Que vagi de gust i fins la propera.