Avui una recepta molt senzilla, d'aquelles que pràcticament es fan soles i on el protagonista és el peix.
Si teniu l'oportunitat d'aconseguir una orada salvatge, us la recomano. La podreu trobar en algun mercat, o peixateria, al súpers ho veig més difícil. És un peix d'una mida considerablement més gran que les seves tocaies de viver i amb una carn més saborosa també. Procureu que us la donin ja neta d'escates i tripes, així al arribar a casa, sol li tindreu que passar un aigua, eixugar-la ben seca, posar sal i pebre per dins i per fora i fer-li un parell de talls per la llimona.
Lo habitual és coure-la amb el cap inclòs, però en el meu cas, l'espai que aquest ocupa a la safata, el preferim deixar per unes quantes patates més. Qüestió de prioritats.
Fet aquest aclariment, som-hi amb la recepta.
Lo habitual és coure-la amb el cap inclòs, però en el meu cas, l'espai que aquest ocupa a la safata, el preferim deixar per unes quantes patates més. Qüestió de prioritats.
Fet aquest aclariment, som-hi amb la recepta.
Ingredients per 3 persones:
1 Orada salvatge, o 3 de viver
2 porros
3 patates grosses
1 tomàquet
1 gran d'all
Llimona
Oli d'oliva Verge Extra
Sake per cuinar o vi blanc sec
Sal, pebre i herbes aromàtiques
Engeguem el forn a 200º, sol de baix.
Tallem les patates, el tomàquet i el gra d'all a rodanxes, el porro a juliana. Posem un raig d'oli d'oliva i escampem el porro per la safata.

Afegim les patates, el tomàquet, una mica de sal i les herbes aromàtiques, aquest cop he fet servir una barreja d'herbes provençals, i ruixem amb el sake o el vi blanc. Ho posarem al forn durant 15 minuts.

Traiem la safata del forn i fem una mica d'espai per col·locar l'orada. Li tirem un rajolí d'oli per sobre i una mica de suc de llimona. Col·loquem el forn ara amb el foc de dalt i baix i la deixarem coure durant 20 o 25 minuts, depenent de la mida de la peça.

Un cop cuita, la pell es desprèn amb molta facilitat i la carn quasi es desfà, i ja podem muntar el plat.

Una base de patates i porro, tomàquet, un tall d'orada, una mica més de tomàquet per sobre i ho reguem amb una mica del suquet que ens ha quedat a la safata.
El meu sogre quan faig aquesta recepta, sempre diu què el més bo del plat son les patates, i té raó.
Mireu si és un plat ràpid i fàcil de fer.
Que vagi de gust i fins la propera.