PA DE PESSIC (2º recepta) i el nou cor de casa meva

Després d'una aturada forçada per les obres a casa, estic molt contenta de poder dir, que em sobreviscut dignament a la reforma.

En un principi, la meva intenció era anar explicant l'evolució de l'obra, però a la fi es va quedar en això, una bona intenció. Però com diuen que el que es promet és deute... aquí us presento el meu nou cor de casa meva, la cuina.

Canviar l'antiga caldera atmosfèrica, per una nova de condensació, ens obligava a haver de fer una reforma considerable per tema de normatives, i ja posats a fer enrenou, vàrem decidir tirar l'envà i fer un espai comú entre cuina, saló i menjador. Vaja, com al programa "La casa de mis sueños". :)))

La reforma va anar a càrrec de "Al Punt Reformes" del carrer Torrent de l'Olla, 10 d'aquí Barcelona. Un equip de professionals del tot recomanable. I de la part de la pintura, me'n vaig ocupar jo per poder estalviar uns calerons. Una feina que em relaxa i veure els resultats, fa que em pugi la moral.

I per inaugurar el nou forn, que millor que un pa de pessic. Aquesta recepta ja ha estat publicada anteriorment al blog, però com és la que rep, amb diferència, més visites, avui la repetiré amb unes petites variacions.

Ingredients:

4 ous de pagès
150 g. de sucre blanc
50 g. de farina fluixa o de rebosteria
50 g. de farina de blat de moro (Maizena)
5 g. de llevat químic (Royal)
1 pessic de sal
Ratlladura de llimona o 5 gotes d'essència

Enfornem a 170° amb foc a dalt i baix i a una alçària mitja (no cal tenir el forn preescalfat) durant 40 minuts. Si al cap de 30 minuts veieu que es cou massa per sobre, el podeu cobrir amb un paper de forn. El tutorial amb la resta d'instruccions, el podeu trobar a l'altra recepta de pa de pessic, aquí.

D'altra banda us haig de dir, que de moment i per temes personals, deixo de publicar el blog. No m'agradaria que fos un adéu definitiu, però com no ho sé, de moment em quedaré amb un arreveure.

Pot ser, no ha estat aquest un blog amb record de visites, però durant tot aquest temps m'heu fet feliç, guapes i guapos, amb totes les vostres visites i comentaris.

Petons, petonets, petonassos i una forta abraçada a tots.

Sigueu molt feliços i fins arreveure!!!

PAGESOS DE CIUTAT a Ràdio Santa Perpètua

El passat mes de juliol us deia que a la primavera havia decidit plantar un petit hortet al balcó de casa meva i explicava com m'havia anat. Unes plantes van prosperar millor que altres, però en general havia estat prou satisfactori.

Quina seria la meva sorpresa quan ara farà unes setmanes, vaig rebre una trucada de l'Ester Casanoves presentadora del programa Pagesos de Ciutat a Radio Santa Perpètua, i em va convidar a explicar la meva experiència. 

I dit i fet. Al cap d'uns dies vaig parlar amb el Carles Baldellou, l'altre presentador del programa, i vàrem enllestir el meu testimoni de principiant en aquesta afició.

Pagesos de ciutat, és un programa divulgatiu que s'emet els dissabtes de 10 a 11 del matí, on cada setmana donen consells, fan entrevistes i tracten temes relatius a l'horticultura urbana, una afició que està arrelant, i mai millor dit, entre els que vivim a ciutat.

Si us fa goig sentir la meva intervenció, piqueu aquí i en el programa del dia 26 d'octubre, prop del minut 10 podreu sentir la meva petita col·laboració.

Des d'aquí vull agrair aquesta nova experiència que em van oferir, tant al Carles com a l'Ester, i que ha estat tot un plaer. A la resta només animar-vos a tenir una mica de verd a la finestra o al balcó com jo. De debò que és terapèutic.

Aquesta és la famosa pebrotera de campaneta que a l'estiu quasi se'm va morir, però que després dels bons consells de l'Ester Casanoves, ara sembla que revifa. Les fulles que es veuen al seu costat, és la ruca que vaig sembrar amb la llavor de l'estiu, ara fa 7 setmanes.

Només espero que amb la pols de les obres, no se'm morin les plantetes!

Fins a la propera.

MONIATOS al forn

Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!

Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 

Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 

També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.

Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

PANETS de mantega (què un dia és un dia)

Com un dia, és un dia i el cos m'ho demana, avui faré servir una mica de mantega per afegir a aquests panets. Què també es podria substituir per oli d'oliva verge i quedarien igual de bé, però no tindrien el mateix gustet.
Ja sé que sóc molt pesada quan faig referència a fer el pa a casa, que sempre dic que és un gust, que és tan gratificant i haig de reconèixer, que durant una època a mi, ja em començava a fregar l'addicció. Però de devó us dic, que ho heu de provar.

Poques coses hi ha que valguin tan pocs diners i donin tant de caliu a una llar.

Com sempre, per fer la massa he utilitzat la meva panificadora del Lidl, en aquest cas he fet servir el programa 7 que només amassa durant 15 minuts.

Ingredients per 10 panets:

260 ml. d'aigua tèbia

10 grams de sal 
500 grams de farina de força
15 grams de sucre morè

15 grams de llevat fresc

30 grams de mantega tova

1. Introduïm les pales dins la cubeta i posem tots els ingredients per l'ordre enumerat excepte la mantega.

2. Engeguem la panificadora i al minut 5 i afegim la mantega tova, no fosa i deixem que el programa acabi.

3. Posem la massa dins un bol tapada amb un drap humit i deixem llevar fins que dobli el seu volum. Depenen de la temperatura ambient, pot trigar, entre 45 minuts i hora i mitja.

4. Aboquem la massa sobre una superfície enfarinada, sense treballar-la i la tallem a peces d'uns 80 gr. cadascuna amb un estri que la talli; la massa no s'ha d'esquinçar mai.

5. Anem donant forma als panets plegant les puntes cap a sota fins que ens quedin rodonets.

6. Deixem reposar tapats amb un drap humit, durant 15 minuts.

7. Els enfarinem per sobre i els marquem amb una creu. Si teniu un marcador de panets, perfecte. Jo he fet servir un cercle d'emplatar, però també uns pot servir el canto d'una cullera sopera.

8. Amb molt de compte els posem a la safata que hagi d'anar al forn i els tornem a deixar reposar uns 30 o 40 minuts, tapats amb el drap humit.

9. Enfornem amb el foc engegat de dalt i baix i prescalfat a 220º durant uns 16 o 18 minuts, o fins que els panets comencen a daurar.

10. Deixem refredar sobre una reixa i ja els tindrem llestos. Els que no consumim el mateix dia, els podem congelar i en treure'ls del congelador, estaran com acabats de fer.

Jo, quan encara no són freds del tot, no puc evitar la temptació d'obrir-ne un i menjar-me'l amb qualsevol cosa, ni que sigui amb una presa de xocolata. Ummm! Deliciós.

Que vagi de gust i fins la propera.

Cóc de poma i pinyons

Sense adonar-me ha arribat la tardor, tot i el bon temps, sembla que el cos comença a demanar alguna cosa més consistent. Tenir un tros de coca casolana per esmorzar és tot un luxe a l'abast de tothom, i si no veieu quina recepta més senzilla i bona.
Aquesta coca, és una recepta del llibre Cuinar per ser feliç, de la mestra cuinera, Carme Ruscalleda, ella l'anomena cóc ràpid i podríem dir, que la base és un pa de pessic. Veureu que els ingredients de la recepta vénen donats a partir del pes dels ous, així la proporció no ens pot fallar mai.
Després li podem posar les fruites que més ens agradin, jo aconsello de tallar-les ben finetes, si les poseu a sobre, per no afegir un pes excessiu al coc o més gruixudes si les preferiu barrejades amb la massa.

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

4 ous de gallines de corral

El mateix pes de sucre morè(210 grams) més un pessic per posar per sobre

La meitat pes de farina de blat (105 grams)

10 gr. de llevat químic Royal

5 gotes d'essència de llimona

1 poma laminada

Un pessic de pinyons

Batem els ous amb el sucre fins que ens quedi una barreja ben ferma i afegim l'essència de llimona
Ajuntem el llevat amb la farina i els passem per un sedàs.
Anem incorporant la farina a la massa muntada a marxa lenta just fins a afegir-la tota i reservem.

Els que em seguiu, ja sabeu que a mi sempre m'agrada folrar el motlle.
Agafem un full de paper de forn i el dobleguem amb quatre.
Fem coincidir el vèrtex del paper amb el centre de la safata i premem amb el dit la cantonada, per fer-ne un senyal.
Tallem des de l'extrem fins a el senyal i retallem el costat més llarg per igualar-lo amb el més estret.
El posem a la safata i si no és prou a la mida el rectifiquem.

Un cop la mida és la correcta, l'engreixem amb una mica d'oli o mantega. Si ho feu abans de col·locar el paper, us serà més senzill de fer.

Ara ja podem abocar-hi la massa.

Al darrer moment pelem i laminem la poma per què no se'ns oxidi, amb l'ajud d'un pelador, així ens quedaran uns talls de poma ben fins i quasi no hi afegiran pes a la massa. 

Repartim les làmines de poma per sobre, uns quants pinyons i espolsem amb una mica de sucre morè. 

Enfornem amb el forn preescalfat a 180º aproximadament uns 25 minuts. Per assegurar-vos que ja és cuit podeu fer servir el recurs de punxar-lo amb un escuradents. Si no surt net l'haureu de deixar uns minuts més.

Ja tenim preparat el cóc per berenar!

Fins la propera i que vagi de gust.

ESCOPINYES al vapor

Per aprofitar que ja comença la bona temporada per gaudir d'aquest mol·lusc, avui el protagonista de la recepta seran les preuades escopinyes. Bé ho deuen ser de preuades, quan a la major part dels Súpers els hi posen una d'aquestes alarmes a la llauna que t'ha de treure la caixera si no vols que la bossa de la compra piti a la sortida, quina vergonya...

Sóc de l'opinió que al mol·lusc fresc, per anar bé, cal donar-li una cocció el més natural i curta possible, per això avui aquestes escopinyes les farem al vapor i així conservaran millor tots els seus nutrients i el seu característic sabor a mar.

Ingredients:

Escopinyes fresques
Sake per cuinar o vi blanc
2 fulles de llorer
Sal

Com aquest mol·lusc viu sota la sorra, el primer que farem en arribar a casa serà posar-les dins un recipient amb aigua freda i un bon pessic de sal durant uns 30 minuts. Així aconseguim que les pobres pensin que encara són dins el mar, s'obrin i treguin tota la sorra.

Passat aquest temps els hi canviem l'aigua dues o tres vegades fins que surti neta i molt important, les ensumem. Si notem una altra olor que no sigui a mar, ho haurem de fer una per una. De vegades surt alguna escopinya que s'ha de tirar, no sempre, però val més assegurar-se. 

En una cassola baixa posem les escopinyes, una mica de llorer i mig basset de vi blanc o sake per cuinar, tapem i deixem coure a foc mitjà, el just per què s'obrin i durant la cocció, sacsejem la cassola tapada un parell de vegades. En només cinc o sis minuts, ja les tindrem a punt.

Ja veieu, aquesta recepta no té més. Només tingueu en compte de no coure-les en excés. Per servir, les canviem de recipient  i a gaudir d'un aperitiu natural i nutritiu.

Les podeu regar amb una mica de suc de llimona o amb la vostra vinagreta preferida.

Que vagi de gust i fins a la propera.

TARTA DE PRÉSSEC sense motlle i 1er. Aniversari!

Avui, just avui, aquest blog celebra el seu primer aniversari. Sí, ja fa un any que vaig embarcar-me en aquesta enriquidora aventura.

Amb el cap i la cuina funcionant a tota màquina, plena de dubtes, però amb moltes ganes, vaig començar com vaig poder. Jo, que no volia saber res de les xarxes socials i mira per on. Si és què no es pot dir mai... i no diuen que rectificar és de savis?

També haig de dir que sense les vostres visites i els vostres comentaris mai no hagués tirat endavant; sou el motor que realment fà que això funcioni. GRACIES a totes i a tots! En veritat la blogosfera ha estat per mi un gran descobriment.

I per començar la nova temporada, us proposo una tarta senzilla amb fruita del temps. Una recepta fàcil i bona.

Ingredients per un diàmetre de 28 cm.:

4 o 5 préssecs depenent de la mida
50 gr. de mantega sense sal
60 gr. de sucre morè i un grapat més per espolsar
1 massa brisa o trencada
Suc de mitja llimona petita

Rentem i tallem els préssecs en quatre trossos per poder treure el pinyol amb facilitat. Fem llesques fines d'aproximadament 1 cm. de gruix, i sense necessitat de pelar posem a coure la fruita a foc mitjà amb la mantega, el sucre i el suc de mitja llimona. En ser el préssec una fruita amb molta aigua, en 5 o 6 minuts ja ho tindrem a punt.

Colem el suc. Dibuixem un cercle de 28 cm. de diàmetre sobre un paper de forn. Posem la massa sobre la banda que no té la marca del llapis i l'estirem amb un corró per sobre del paper. Donem forma a la vora de la massa fent servir el dibuix de la circumferència d'orientació. Si la massa ha quedat molt tova, la deixem una estona a la nevera. Farcim la tarta sense massa mirament a l'hora de col·locar la fruita.

Per finalitzar, escampem una mica més de sucre per sobre i enfornem amb el forn pre-escalfat a 200º amb foc a dalt i baix, durant uns 30 minuts o fins que la fruita comenci a daurar i la massa estigui un xic torradeta. 

 

 

El resultat són unes postres resultones, bones i senzilles de fer.

Només un incís; el suc de colar els préssecs no el llenceu, doncs un cop fred les restes de mantega suraran cap amunt i sota us quedarà un almívar que podem aprofitar per amorosir un pa de pessic o per substituir la llet i donar aroma a una massa de magdalenes, per posar algun exemple. 

Ara sí, que vagi de gust i fins a la propera.