dimecres, 5 de juny de 2013

PIZZA DE TRES FORMATGES



Bé, que puc dir de la pizza que no sapiguem tots? Jo en menjaria cada dia, i els de casa també, si no fos perquè de tant en tant, és aconsellable passar per la bàscula. El tema de la pizza és com qualsevol altre, el resultat final, dependrà de la qualitat dels ingredients que fem servir. El principal i molt important és la farina, aquesta és del Forn Turris del conegut Xavier Barriga, una matèria de primeríssima qualitat. L'altre son els tomàquets que farem servir com a base. De Cherry ja en podem trobar de temporada. Dels de pera o qualsevol altre per fer la salsa però, encara que no sigui temporada, sempre podrem trobar-ne en algun comerç de confiança, què no hagin estat collits a l'altra punta de mon. 

Amb aquests ingredients ha sortit una pizza de 30 cm. de diàmetre, un xic gruixudeta.

Per la massa:
150 ml. d'aigua tèbia
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 cullerada de sucre morè
5 g. de sal
250 de farina de força (Turris)
12 gr. de llevat fresc
Un pessic d'orenga abans de l'últim llevat (opcional)

Pel sofregit:
3 tomàquets de branca
6 tomàquets cherry
Oli d'oliva verge extra i sal


Anem a fer la massa.

Jo he fet servir la panificadora. Muntem les pales, i anem posant els ingredients amb l'ordre enumerat. Triem el programa d'amassar; amassa, fermenta, però no cou. Tot aquest procés trigarà unes dues hores. Abans de l'últim llevat, jo he afegit un pessic d'orenga, això és opcional.

Mentre la màquina fa la seva feina, farem el sofregit per la base. Rentem, pelem els tomàquets de branca i els tallem a cubs petits. Els Cherry no els cal pelar sol els tallarem en quatre trossos. En aquest cas he posat uns quants d'aquests tomàquets al sofregit per afegir una mica de dolçor a la salsa.

Amb una mica d'oli fregim els tomàquets de branca i a mitja cocció afegim els Cherry que no triguen tant a coure. Al final ens ha de quedar com una melmelada.

Ingredients pel farcit:
5 talls de mozzarella fresca 
Formatge blau
Formatge parmesà ratllat
Uns quants Cherrys partits per la meitat
Orenga o alfàbrega
Oli d'oliva verge extra

Preparem els ingredients, esmicolem el formatge blau i anem a donar forma a la pizza. Enfarinem la taula i les mans i arrodonim la massa.

L'anem estirant i li donem la forma habitual de pizza, o no, que també la podeu fer allargada i quedarà igual de be. Un cop donada la forma, la deixem reposar 10 minuts. Com jo no la sé voleiar, així és com m'ha quedat.
Escalfem el forn a 180º amb posició de dalt i baix.
Cobrim la massa amb el tomàquet fregit i distribuïm la mozzarella, uns quants tomàquets Cherry, i els formatge blau esmicolat.
Espolsem amb el formatge parmesà generosament i ruixem amb un regalim d'oli tota la superfície.



Enfornem durant 20 minuts, fins que veiem que comença a daurar el formatge per sobre. Al treure del forn l'esposem amb orenga o alfàbrega fresca per sobre. O seca que queda igualment be.

El resultat és una pizza no massa prima amb un  sabor i un aroma deliciosos.





Una base de pa, tomàquets, formatges, herbes i oli d'oliva... dieta mediterrànea total. I fent-ho a casa sabem el que mengem.

Que vagi de gust i fins la propera.

17 comentaris:

  1. oh quina pinta!! Les fotos tenen un aire rústic que, amb la pizza, queden de conya! I als que som molt formatgers, per exemple jo ;-) ja ens has ben convençut, Mercè!

    ResponElimina
  2. Sempre be de gust una pizza i les fetes a casa no tenen comparació. Petons.

    ResponElimina
  3. Vaja MERCÈ... avui si que hem fas feliç; perque jo com tu en menjaría cada día de pizza i es que... quin sabor deu tenir, quina textura es veu en la que has preparat. FANTÁSTICA!!!
    AMIGA et podría dir TU SI QUE SABES!!!, perque amb els ingredients; el pas a pas, i la posta en escena es nota la bona ma, el gust i la qualitat de la cuinera.
    UN PETÓ XATA, FELICITATS PER AQUESTES FOTOS TAN BONIQUES :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Conxita!!! Si fer una pizza sempre és un gust... imagina menjar-la. Una abraçada.

      Elimina
  4. Cómo he disfrutado viendo estas maravillosas fotos Mercé, están de lujo, del mejor libro de cocina mediterránea!!! Puedo oler esa maravillosa pizza que nos presentas si cierro los ojos...Divina!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Mary!!! Tu entusiasmo tuyo es contagioso. Y me encantaría que pudieras pasarte por Barcelona con tus cursos. Besos.

      Elimina
  5. També ens encanta la pizza, a casa. Mai no l'he fet amb la panificadora. En prenc nota, perquè t'ha quedat espectacular!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com de moment no tinc amassadora ;) la panificadora em dona un cop de ma. Gràcies, Marta.

      Elimina
  6. Què bona! la combinació d' ingredients m´agrada molt...Vés per on sense voleiar t´ha quedat d´autèntica mamma!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cristina. Però ja m'agradaría poder-me lluir.

      Elimina
  7. Olá amiga,vim retribuir sua carinhosa visita ao meu cantinho.
    Amei a sugestão deliciosa!!!
    Obrigada por compartilhar seu talento culinário.

    Beijos Marie.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada sempre per la teva visita, Marie. Petons.

      Elimina
  8. it really looks divine!
    you're such a perfection dear Mercé!
    wish you a good end of the week!
    kisses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aida!!! Bon, quasi, cap de setmana. Petons.

      Elimina
  9. BON CAP DE SETMANA XATA Y MOLTES GRACIES PER LA TEVA COMPANYÍA!!! :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç cap de setmana, Conxita. Una abraçada.

      Elimina
  10. Me encantan las pizzas caseras y ésta se ve sencillamente maravillosa!
    Besotes

    ResponElimina