diumenge, 20 d’octubre de 2013

MONIATOS al forn


Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!
Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 
Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 
També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.
Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

43 comentaris:

  1. Què bons es veuen aquests moniatos, a mí també m'encanten al forn. I ahir vaig fer-ne una crema deliciosa, suposo que aviat la penjaré. Ànims i paciència amb les obres de la cuina, pensa que després tindràs una cuina fantàstica i podràs fer mil i un plats. Petons i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Chus no veig el moment de veure el nou forn en marxa!!! Fins ara havia de calcular les temperatures a ull. :))) Espero que la reforma s'assembli a les del programa "La casa de tus sueños". Petonets i bon cap de setmana.

      Elimina
  2. ¡¡que bons!!
    saps una cosa? casa meva fa olor de moniatos, els tinc cuinant al forn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com en són de bons, eh, Lolines? Una oloreta que fa caliu. Ara em paso per casa teva a veure que s'hi cou. Petonets.

      Elimina
  3. Doncs no t'ho creuràs, però crec que no n'he provat mai cap!! almenys que ho fes de ben petita... però demà mateix me'n vaig a compar-ne i en faig, que he trobat una recepta molt interessant al meu llibre vegetarià. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de reconeixer que el seu aspecte no és molt atractiu, Eva, però un cop cuits, són molt bons de gust. Ni que sigui per una vegada els has de tastar. ;) Petonets.

      Elimina

  4. Mercé; Ben cert, aquets moniatos -i tots- tenen molt de joc a la cuina, encara que tant sols els veiem per la castanyada¡¡
    Que bons acompanyats d'una bona mistela, oi?
    Salutacions Mercé¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep!
      Acompanyats d'una mistela i al voltant d'una taula amb una bona conversa. ;))) Que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina
  5. Qué ricos, una delicia. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y más sencillo y económico, no puede ser, Clara. ;))) Besitos.

      Elimina
  6. Quina il-lusió estrenar una cuina aviat, oi? A casa a part de menjar-nos-els també els fem servir de planta..queden moníssims com a decoració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tinc moltes ganes, Cristina!!! El que passa és que ja m'agradaria veure-la acabada i encara no han començat. Ja no recordava que amb la meva filla de petita els posàvem amb aigua, i ara tu m'hi has fet pensar. N'hauré d'afegir algun al meu hortet. Una forta abraçada.

      Elimina
  7. Oh SÍ una cuina nova és fantàstic!!! Amb un forn que funcioni!!!! :) Jo estic encantada amb la meva Mercè i SÍ els moniatos: boníssims i ben saludables!!!! Jo tinc la sort de poder-los menjar tot l'any i n'estic ben enamorada! :)
    Molts petons i... paciència amb les obres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Dolors, la cosa ja està en marxa!!! Aquests dies toca triar rajoles i altres objectes per la cuina i anar empaquetant. Una aventura. I del tema dels moniatos, sí que seria una sort poder comptar amb ells durant més temps. El considero un producte desaprofitat, tot i el versàtil que és. :))) Petonets i bona setmana.

      Elimina
  8. De moment, ens deixes un bon record. Els moniatos que ens presentes fan molt bona pinta! Sort amb les obres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marina!!! La intenció és anar informant. Petonets.

      Elimina
  9. Oooh veure aquests moniatos em fa pensar ja en la tardor, el fred, les castanyes...
    Sort amb les reformes i no t'agobiis :)
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria!!! Ho intentaré portar amb dignitat. :))) Petonets.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Són una mica com les patates, Roser!!! I ara que ho dic... no sé com quedarien, tallats com les patates fregides. Petonets.

      Elimina
  11. quines ganes de menjar.ne!!! avui m'han regalat unes castanyes espectaculars!!! a veure si demà compro els moniatos. petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preparant-te per la castanyada al bolet, eh Judith? Com fa temps que no en mengem, ara tot això ens be molt de gust. Una abraçada.

      Elimina
  12. Ara és l'època!! No poden faltar.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura que és molt sabia, ens proporciona al llarg de l'any allò que més ens convé. I tant que no, Mónica!!! Petonets.

      Elimina
  13. Imprescindibles per a fer la castanyada.
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni tampoc els panellets, ni la mistela, que no falti!!! Petonets.

      Elimina
  14. Imprescindibles y deliciosos!!!!

    Me traen al recuerdo a mi suegra, que siempre me los hacía, y qué ricos están.

    Besos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Chela, un imprescindible de otoño. Gracias por comentar :))) Besitos.

      Elimina
  15. Qué cosa más rica Mercé. Desde que vivo en el sur y descubrí los boniatos, se han hecho habituales en mi cocina, me encantan!!! Así al horno son un manjar, qué dulzor tan especial...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Además Mary por su color anaranjado son ricos en betacarotenos, que van bien para la vista y también son muy digestivos. Muy apropiados para dietas como la que tu nos aconsejas. Ya ves todo ventajas!!! Besitos, guapa.

      Elimina
  16. QUINA EFECTE QUE FAN ELS TEUS MONIATOS MERCÈ!!!
    Ben cert es que tan sols els utilitzem d'una manera tradicional que es com els has fet tu i les nostres avias i mares. Pero tenen moltes mes aplicacions totes bonísimas.
    Tinc pendent ferl-os fregits com patates i un xic especiats.
    De mement m'has obert la bombeta i en faré un parell aixis
    PETONETS BONICA I GRACIES PER PENSAR EN NOSALTRES :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que fregits com tu dius, han de quedar fantàstics, Conxita. :))) Jo ahir en faig fer una cremeta i també va quedar fina i molt bona. una forta abraçada, guapíssima.

      Elimina
  17. Mercè!!!! Primer de tot moltes felicitats per l'aniversari del Bloc ^_^ és fantàstic i tot el que fas desde el primer moment em sembla súper sa, amb productes de molta qualitat i a més, boníssim!!!! Ets tot un descobriment :D M'agrada més el que fas tu que el que faig jo ajajajaj son tan monus els panets aquells....ja m'he posat al dia, eh!!! Quina pena no poder fer Blogging més sovint. Em vull forçar a fer mínim una coseta per setmana...ja veurem. Molts petonets a tots i a la Laia ^_^ i moltes gràcies per recordarte de mi, sempre ets la primera <3 petonssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiiii, Adriana!!! A mi em sembla que amb poc temps has fet moltes coses. Obrir la botiga, tots els tallers que fas, uns pastissos que deixen la boca obreta (m'agrada molt el de la granota!!!), i de tant en tant, una entrada al bloc, et sembla poc? Crec que ho estas fent molt be, guapíssima!!!! Continua així. Ptnts i una forta abraçada,

      Elimina
  18. Los boniatos asados son la señal de que llegó el invierno!!!! ese color que tienen y esa sensación de calidez y dulzor me encanta!!!..es cierto que son súper versátiles..yo los empleo en muchísimas sopas que hago y vamos..casi en cualquier lugar los meto!! ;)
    Te deseo mucha suerte con las obras!..ármate de valor y mucha paciencia..ya veras, el resultado merecerá la pena ;)
    Miles de cariños preciosa Mercé!!! <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por los ánimos, Juana!!! Me lo he pensado tomar como una experiencia más. Tendremos que acampar en el baño y me voy a armar de paciencia y de vasitos de arroz y pasta precocinados, aunque no los soporto!!! Ja os iré contando. :))) Un fuerte abrazo, guapa!!!

      Elimina
  19. Oooohhh, jo també els faig i estan deliciosos! Darrerament els incorporo a currys, llenties, cremes de verdures...
    M'encanten! Tan senzills i tan bons, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo dic que són com les patates, donen tant de joc... Petonets i bon cap de setmana, Marta!!!

      Elimina
  20. BON CAP DE SETMANA TRESOR...
    A gaudirlo!!! :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petonets i bon cap de setmana, Conxita!!! Ah! i recorda que demà és el canvi d'hora i podem dormir una hora més!!!.

      Elimina
  21. Ostres, una altra descoberta! T'acabo de conèixer i ja m'hi quedo. Veig que la tardor també ha arribat a la teva cuina! Sóc la cinta del trossets de cuina. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda, Cinta! Ara vinc de fer-te una visita i jo també m'hi he quedat. Petonets cap a Irlanda!!!

      Elimina