dijous, 3 d’octubre de 2013

PANETS de mantega (què un dia és un dia)


Com un dia, és un dia i el cos m'ho demana, avui faré servir una mica de mantega per afegir a aquests panets. Què també es podria substituir per oli d'oliva verge i quedarien igual de bé, però no tindrien el mateix gustet.
Ja sé que sóc molt pesada quan faig referència a fer el pa a casa, que sempre dic que és un gust, que és tan gratificant i haig de reconèixer, que durant una època a mi, ja em començava a fregar l'addicció. Però de devó us dic, que ho heu de provar.

Poques coses hi ha que valguin tan pocs diners i donin tant de caliu a una llar.

Com sempre, per fer la massa he utilitzat la meva panificadora del Lidl, en aquest cas he fet servir el programa 7 que només amassa durant 15 minuts.



Ingredients per 10 panets:

260 ml. d'aigua tèbia
10 grams de sal 
500 grams de farina de força
15 grams de sucre morè
15 grams de llevat fresc
30 grams de mantega tova



1. Introduïm les pales dins la cubeta i posem tots els ingredients per l'ordre enumerat excepte la mantega.

2. Engeguem la panificadora i al minut 5 i afegim la mantega tova, no fosa i deixem que el programa acabi.

3. Posem la massa dins un bol tapada amb un drap humit i deixem llevar fins que dobli el seu volum. Depenen de la temperatura ambient, pot trigar, entre 45 minuts i hora i mitja.

4. Aboquem la massa sobre una superfície enfarinada, sense treballar-la i la tallem a peces d'uns 80 gr. cadascuna amb un estri que la talli; la massa no s'ha d'esquinçar mai.

5. Anem donant forma als panets plegant les puntes cap a sota fins que ens quedin rodonets.

6. Deixem reposar tapats amb un drap humit, durant 15 minuts.


7. Els enfarinem per sobre i els marquem amb una creu. Si teniu un marcador de panets, perfecte. Jo he fet servir un cercle d'emplatar, però també uns pot servir el canto d'una cullera sopera.

8. Amb molt de compte els posem a la safata que hagi d'anar al forn i els tornem a deixar reposar uns 30 o 40 minuts, tapats amb el drap humit.



9. Enfornem amb el foc engegat de dalt i baix i prescalfat a 220º durant uns 16 o 18 minuts, o fins que els panets comencen a daurar.

10. Deixem refredar sobre una reixa i ja els tindrem llestos. Els que no consumim el mateix dia, els podem congelar i en treure'ls del congelador, estaran com acabats de fer.



Jo, quan encara no són freds del tot, no puc evitar la temptació d'obrir-ne un i menjar-me'l amb qualsevol cosa, ni que sigui amb una presa de xocolata. Ummm! Deliciós.


Que vagi de gust i fins la propera.

40 comentaris:

  1. MERCÈ... amb aquestos PANETS no un día sino tota la setmana!!! Apa....
    Que rebufons t'han quedat, no si ja veig que ets una bona FORNERA; i aixó també ho fa la práctica.
    PETONS XATA, espero que les teves reformes vagin endevant :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Conxita!!! Avui mateix, per fí vaig a ultimar el tema del presupost, o sigui, "la Dolorosa" i espero en breu començar les obres, que ja en tinc ganes, però em fa una manda... la pols, el desvarajuste... Ja t'aniré explicant. Petonets, guapíssima.

      Elimina
  2. Que guapos que es veuen, Mercè! I això de fer els talls amb el motlle ho he trobat molt curiós, m'encanta. A mi els panets no m'acaben de quedar prou tous, no sé mai què falla... potser hauré de fer com tu i posar-hi mantega... que un dia és un dia! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. En general costa trobar-hi el punt al pa, Marina, A mi també em passa, no crec que la mantega hi tingui res a veure, és més aviat el tema dels llevats i com es cou. Quan estic un temps sense fer-ne, sempre em sembla que abans em quedava millor. L'èxit ha de veure molt amb la pràctica. Petonets.

      Elimina
  3. Te han quedado fabulosos, qué ricos, en desayunos, meriendas... Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias, Clara!!! Aunque si tuviera que elegir... me quedo con tu tarta de mascarpone. Besitos.

      Elimina
  4. Tú poses el pa I jo la melmelada. T'imagines quin berenar més bo? Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Chus!! Panets amb melmelada i bona companyia... què més es pot demanar? :)

      Elimina
  5. wuau mas que bonitos estao 5* adorei bjs bs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias por comentar, Isa! Besitos desde Barcelona.

      Elimina
  6. Que bé t'han quedat!!! Veus, jo no surto de la panificadora, jeje, sóc mandrosa de mena, perqué tampoc m'han sortit massa bé les vegades que ho havia provat de fer. Ho hauré de tornar a intentar, ara que ve el fred.
    Gràcies, guapa, que tinguis un molt bon cap de setmana! Per aquí avui dia de pluja! :)

    ResponElimina
  7. Per aquí també, Gemma!!! i espero què per fi faci una mica de fresca. No et pensis que a mi també em fa una de mandra posar-mi, però després quan veig el resultat... en fi que t'haig d'explicar. :))) Petonets.

    ResponElimina
  8. que bons!!! A veure si refresca i s'engeguen els forns. Avui sembla que el temps comença a millorar una mica i aleshores començaré a atacar amb pans, cocs i coques :-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, avui sembla que ens dona un respir, MGlòria. :))) Petonets i bon cap de setmana.

      Elimina
  9. Mercè això d'aquests panets tan xulos i segur que boníssims, intentaré no agafar-m'ho com una provocació! ;)
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més et val, Dolors. Quan comences no pots parar!!! :))) Petonets i bon cap de setmana.

      Elimina
  10. I, dos també! m'agrada que publiqueu receptes amb pa...a mi em fa respecte, però tal com dieu, i es diu, no és tan difícil sinó que cal trobar-li el punt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que diuent del menjar i el rascar... ho podríem aplicar al fer pa, Cristina. Un cop el tasten els de casa, ja estas llesta!!! I si no que li preguntin a la meva companya de feina, que va començar fent-ne pels de casa i ara n'ha de fer per tota la familia. Qui diu pa, diu brioix... :((( Petonets.

      Elimina
  11. Qué fabulosos te quedaron, son adorables y claro, un día es un día!!! Pienso probarlos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Mary!!! Si te animas, seguro te quedan estupendos. :) Besitos.

      Elimina
  12. Òstres, quina pinta... em recorden els "panecillos blancos" que sortien als dibuixos de la Heidi que mirava quan era petita... Sempre he pensat que deurien ser deliciosos... els teus són ben bé iguals ;)
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja, ja, Marta, recordo que els amagava dins un armari per portar-los a la seva avia, que era pobra. Vaja un drama... Petonets.

      Elimina
  13. Ay Merce!!!!, pues claro que un día es un día..además yo pienso que cada cosa en su justa medida es necesaria..un poquito de mantequilla, con lo rica que es, no puede ser malo para el cuerpo!!! ;)
    Me encantaron tus panecillos..tan redonditos y gorditos!!!..nada como uno de ellos relleno con más mantequilla y mermelada para ser feliz!!!! ;)
    miles de cariños linda Merce!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síiiiii, Juana, puestos a saltarnos las dietas, con mermelada, chocolate o lo que haga falta, que para eso, un día es un día. ;))). Besitos, guapísima.

      Elimina
  14. Aquesta recepta va directa a preferits! a mi també m'agrada molt fer pa a casa, encara que ara en tinc tant al congelador que m'hauré d'esperar a fer-los... ja m'imagino els meus esmorzars amb aquests súper panets, boníssims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Eva. Són aquests petits plaers els que ens endolceixen la vida. Petonets i bon cap de setmana.

      Elimina
  15. ANIMS MERCÈ!!!
    Bon dissabte y diumenge xata.
    PETONETS MIL!!!! :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Conxita. És que estic dels nervis, quina moguda!!! Petonets i una forta abraçada.

      Elimina
  16. Un día es un día y siempre hay algo para celebrar, no te parece? Tienen una pinta maravillosa! Lástima que las harinas panaderas queden fuera de mi alcance, ja, ja
    Besazos. Nos vemos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Calohe!
      Seguro que en tu panadería te pueden conseguir un poco. Y si no ya te cambio yo, unos cuantos panecillos por un pedazo de este bizcocho tan apetitoso que nos presentas... y yo saldría ganando... Besitos, guapa!!!

      Elimina
  17. Entenc això de l'addicció!!! A casa ens agrada molt el pa i ens agrada el de veritat.;)
    A mi la mantega m'encanta però sovint la substitueixo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb oli d'oliva, també queden molt bons... i feia tants dies que no en menjava... i que les ganes van guanyar al seny. :))) Petonets.

      Elimina
  18. Amb mantega tenen que ser tota una delícia! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Roser, és aquell gustet que els fa una mica diferents. Petonets.

      Elimina
  19. Em quedo la recepta ara mateix!! Com dius un dia és un dia i aquests panets ben ho mereixen.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mónica!
      Ara em paso pel teu espai a veure que si cou. :))) Petonets.

      Elimina
  20. Quina bona pinta!!!! Acabo de fer una volta pel teu bloc i m'ha agradat moltissim!!! Les receptes molt apetitoses i les fotos genials!! Per tot això et dono el premi Best Blog! Passa't i fes una ullada al premi!
    http://menjardelicious.blogspot.com.es/2013/10/el-meu-primer-premi.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina, primer que tot, moltes felicitats pel premi!!! I gràcies per pensar amb mi, ha estat tot un detall per part teva, però sentint-ho molt, no el puc acceptar doncs no disposo del temps necessari que tot això comporta :( Igualment vull que sàpigues que m'ha fet molta il·lusió!!! Petonets i una forta abraçada.

      Elimina
  21. Oh wow! The butter buns looks so good. Fluffy too. I have been addicted to baking my own breads recently and I am certainly giving this a go. Nothing beats that lovely aroma of fresh yeast blooming. Thanks for your constant support too. I truly appreciate it. ♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you, Joanna! Few things are really like the smell of homemade bread recian. Kisses.

      Elimina