BROWNIE CLÀSSIC, el de xocolata negra

Des de l'Strudel que no hi donava tantes voltes a una recepta. Mai en la vida havia menjat un brownie; ni comprat, ni fet a casa, i era un assumpte pendent a la meva cuina. Vaig començar a mirar llibres, blogs i receptes de coneguts, fins arribar al punt que ja no sabia per on tirar, al veure la diversitat de versions i varietats que hi ha d'aquest pastís. Fins què vaig anar a parar al blog I-Recetas. Pepe, l'autor d'aquesta meravella, és tot un pou de saviesa, si a habilitats culinàries ens referim. No crec que hi hagi recepta que se li resisteixi, amb la quantitat de proves, rectificacions de mesures, temperatures i sistemes a l'hora d'elaborar una recepta, com fa. M'ha semblat un autèntic perfeccionista de la cuina. 

I com no podia ser d'un altra manera, el brownie ha quedat diví (això que vaig fer alguna petita variació) ;). Que no n'hagi menjar mai cap... no vol dir que no tingui el paladar fi...

I sense més preàmbuls, som-hi amb la recepta. 

En un principi els ingredients estaven calculats per un motlle de 20x20, i com el meu motlle és una mica més gran, he fet el calcul de les proporcions.
I us preguntareu, com?
Primer calculo la superfície del motlle que es fa servir a la recepta original. I després faig el mateix amb el meu. Com la superfície és diferent, aplico una regla de tres. Així de senzill.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

152 g. de xocolata negra 70%
122 g. de mantega (jo sense sal)
3 ous de pagès petits
267 g. de sucre
110 g. farina fluixa
1 culleradeta d'aroma de vainilla
3 gotes d'essència de taronja o ratlladura
1 pessic de sal
75 g. de xocolata a trossos (opcional)


Procediment:

Desfem la xocolata amb la mantega, al microones, amb molt de compte no arribi a bullir. Ho farem en intervals de 10 segons en 10 segons. També ho podeu fer al bany maria i amb la xocolata ratllada. Quan ja ho tenim desfet, ho barregem be i deixem que es refredi en el mateix bol que posteriorment farem la barreja.

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º que vagi escalfant.

En un  bol apart, batem el sucre amb els ous fins que quedin ben escumosos i ho barregem amb la xocolata, que ja estarà tèbia, amb compte no baixi la barreja dels ous.

Incorporem la vainilla i l'essència de taronja o la ratlladura. Finalment hi afegim la farina barrejada amb la sal, passada per un sedàs.

Jo hi he afegit uns trossos de xocolata negra a la barreja, però també s'hi poden afegir nous o simplement, tal qual, sense rés més. Folrem el motlle amb paper de forn untat amb mantega i l'enfornem durant 25 minuts. Aquest punt és important, doncs és un tipus de pastís molt fràgil, i el paper ens ajudarà a poder treure'l, un cop fred, d'una pesa.

Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja és cuit i deixem refredar sobre una reixa, sense treure'l del motlle, fins què sigui fred. El resultat és un pastis amb una fina capa cruixent per sobre, un interior tendre i boníssim de gust, que no se sembla a cap altre que jo hagués tastat mai.

En el tall es poden apreciar els trossos de la xocolata que vaig afegir al final. També vull dir que el gustet de la taronja hi juga a favor, i li dona un toc de contrast que millora el sabor del conjunt.
Com és el meu primer intent de brownie, no sé si havia de quedar tan poc pujat, però al no portar llevat i a l'haver afegit pes amb els trossos de la xocolata, l'aspecte final del pastís m'ha semblat acceptable. Potser el proper, em sortirà millor.

Be, doncs fins aquí l'aventura. Que vagi de gust i fins la propera.