diumenge, 30 de juny de 2013

ORADA SALVATGE AL FORN amb patates


Avui una recepta molt senzilla, d'aquelles que pràcticament es fan soles i on el protagonista és el peix. 
Si teniu l'oportunitat d'aconseguir una orada salvatge, us la recomano. La podreu trobar en algun mercat, o peixateria, al súpers ho veig més difícil. És un peix d'una mida considerablement més gran que les seves tocaies de viver i amb una carn més saborosa també. Procureu que us la donin ja neta d'escates i tripes, així al arribar a casa, sol li tindreu que passar un aigua, eixugar-la ben seca, posar sal i pebre per dins i per fora i fer-li un parell de talls per la llimona.
Lo habitual és coure-la amb el cap inclòs, però en el meu cas, l'espai que aquest ocupa a la safata, el preferim deixar per unes quantes patates més. Qüestió de prioritats.

Fet aquest aclariment, som-hi amb la recepta.


 Ingredients per 3 persones:

1 Orada salvatge, o 3 de viver
2 porros
3 patates grosses
1 tomàquet
1 gran d'all
Llimona
Oli d'oliva Verge Extra
Sake per cuinar o vi blanc sec
Sal, pebre i herbes aromàtiques



Engeguem el forn a 200º, sol de baix.
Tallem les patates, el tomàquet i el gra d'all a rodanxes, el porro a juliana. Posem un raig d'oli d'oliva i escampem el porro per la safata.
                

Afegim les patates, el tomàquet, una mica de sal i les herbes aromàtiques, aquest cop he fet servir una barreja d'herbes provençals, i ruixem amb el sake o el vi blanc. Ho posarem al forn durant 15 minuts.
                

Traiem la safata del forn i fem una mica d'espai per col·locar l'orada. Li tirem un rajolí d'oli per sobre i una mica de suc de llimona. Col·loquem el forn ara amb el foc de dalt i baix i la deixarem coure durant 20 o 25 minuts, depenent de la mida de la peça.
                

Un cop cuita, la pell es desprèn amb molta facilitat i la carn quasi es desfà, i ja podem muntar el plat.
                
Una base de patates i porro, tomàquet, un tall d'orada, una mica més de tomàquet per sobre i ho reguem amb una mica del suquet que ens ha quedat a la safata. 
El meu sogre quan faig aquesta recepta, sempre diu què el més bo del plat son les patates, i té raó.

Mireu si és un plat ràpid i fàcil de fer.
Que vagi de gust i fins la propera.

24 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Lolines. Vaig a veure que es cou a casa teva. Petons.

      Elimina
  2. És veritat, les patates agafen tots els sabors I són delicioses. Però aquesta orada salvatge ha d'estar molt bona. Un plat senzill però rodó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una recepta que dona poca feina i molt adecuada per quan es tenen convidats ;) Petons.

      Elimina
  3. A l'orada no li cal gaire disfressa, oi? Unes patatones, una mica de tomàquet, un toc de forn i... a gaudir! Molt bona, molt! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix, Marina. Que quan fa bon temps a la cuina poca estona. :)))

      Elimina
  4. M´encanten les orades. Ara vénen molt de gust, però sempre les he menjades amb la presentació sencera...M´agradat aquesta sense la pell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaah, mirala!!! i sense les raspes. Com la meva filla, que li agrada tot ben triat... ;) Petons.

      Elimina
  5. MERCÈ...jo si que hem tornaria "salvatge" devant d'un plat així.
    SABORÓS, FACIL Y SÁ... quin goig per el paladar i la salut.
    Espero que estiguis molt be maca i comptant enrera els dias que falten per les tevas vacances.
    PETONETS :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja, ja. Doncs sí, ja en tinc ganes, Conxita. Fins que no son a prop, no hi penso... però ara que ja falta poc, i el bon temps que ja tenim aquí... faig el compte enrera com tu dius. Una forta abraçada i me'n vaig cap al mojito cubano, que acabo de veure!!!

      Elimina
  6. Buenoooo...son palabras mayores...quin be de dèu de dorada, aquestes si que son gustoses...aquí a Palamós en surten de ben grosses,i amb aquestes patatones...ufff....superior !!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mamilu. Un quilo set-cents grams marcava la báscula, feia goig de veure. Petons.

      Elimina
  7. dearest Mercè,
    what a delicious dish you've made! I'm really drooling because I love fish!

    wish you a great summery month of July!
    kisses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you, dear Aida. Fish cooked in the oven is a delicacy. Kisses and happy week.

      Elimina
  8. Hola Mercè:
    Se que pongo muy poquitos comentarios, pero paso siempre que puedo, por vuestros blog y hoy esta dorada salvaje me ha hecho ¡Tilín!.
    ¡¡Seguro que a los míos les encantará!!
    ¡Gracias por tú amabilidad conmigo!
    ¡¡Buen verano!!
    Un besín.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre es un gusto ver una entrada tuya, Lola, algunas tan entrañables como la de tu padre... Besos y feliz verano.

      Elimina
  9. M'agrada tant el peix al forn amb patates!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un plat molt agrait, dels que agraden a tothom. Petons.

      Elimina
  10. Me encanta el pescado al horno y si es dorada salvaje ya ni te cuento! se ve delicioso, bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Viví!!! Ya te he visto en Blogovin...

      Elimina
  11. Tens un premi al meu blog. Passa a recollir-lo!

    http://carmetarusquilleta.blogspot.com.es/2013/07/premi-versatile-blogger.html

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmeta, Gràcies per haver pensat en mi a l'hora de repartir els premis, però no el puc acceptar, em sap molt greu no poder disposar del temps necessari què això comporta.
      Ara em paso pel teu blog a veure què s'hi cou. Petons.

      Elimina
  12. Que rico!!! me encanta el pescado al horno y esta dorada te ha quedado genial, con sus patatas.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y sobre todo que no falten las patatas, ja, ja, ja. Besos.

      Elimina