Anys enrere vam estar a Itàlia fent un recorregut per la Toscana, hospedats en una casa de pagès a la regió de Chianty. Va ser un viatge singular. Paisatges, sensacions, art, persones i sabors que mai oblidarem. No m'estranya gens els que diuen, que un cop allà els hi agafa el síndrome d'Stendhal, i és que miris on miris, tot és bellesa. Una regió plena de pobles medievals on sembla que el temps s'ha aturat i les pedres parlen. Els camps de sembrats amb el xiprer de rigor, semblen estar expresament posats per fer la foto. Florència, el menjar... i la pasta? be, res a veure amb la que havíem tastat fin aleshores, i d'una varietat infinita. Un viatge ple de descobriments i del tot recomanable. Doncs per això i per els ingredients que avui faré servir, aquesta recepta la dedico aquells inolvidables dies a la bella Itàlia.
Ingredients per vuit magdalenes:
150 g. de Pecorino (formatge d'ovella curat)
1 iogurt de búfala (o qualsevol altre)
300 g. de tomàquets Cherry
250 g. de farina fluixa
10 g. de llevat químic (Royal)
2 ous de pagès
40 g. d'oli d'oliva verge extra
Farigola i alfàbrega
Sucre, sal i pebre.
Procediment:
Barregem la farina tamisada amb les herbes, que poden ser fresques o seques, i el llevat. Ratllem el Pecorino.
Barregem 60 grams del formatge amb l'oli i el iogurt natural de búfala. Si no en trobeu d'aquest, podeu posar un iogurt natural qualsevol. Afegim un pessic de sal, un de sucre i una mica de pebre. Al tanto amb la sal, doncs el Pecorino ja és fort de gust.
Introduïm un ou, integrem be i afegim la meitat de la farina amb les herbes. Barregem.
Ara l'altre ou i la resta de la farina. Mentre la barreja reposa, escalfem el forn a 200º de dalt i baix i folrem els motlles . En aquest cas per la meitat de muffins, faré servir unes tasses mitjanes de 7 cm. de diàmetre i per la resta, papers de magdalena del nº10. Per folrar les tasses, tallem uns quadres de paper de forn de 17x17.
Dobleguem amb forma de quadre i amb la punxa de la base a baix, fem dos doblegs més, un a cada banda separats un mica de vèrtex, què un cop despleguem, faran que el paper s'adapti a la tassa.
Folrem la tassa. Jo no he untat el paper, i no s'ha enganxat gens la magdalena, però en cas de dubte podeu engreixar-lo amb un pel d'oli. Omplim les 3/4 parts de les tasses i dels papers de magdalena.
Tallem els Cherry per la meitat. Posem tres meitats de tomàquets a cada recipient i espolsem amb la resta del formatge ratllat.
Enformen a alçada mitja durant 20 minuts. Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja son cuits. Decorem per sobre amb fulles de farigola fresca, o seca, què no passa res. Així han quedat les magdalenes.
I així els folrats amb paper de cuina. Doncs ja podem anar a taula. Al final ha resultat un pastisset tendre, molt bo de gust i amb els aromes propis d'Itàlia.
El formatge amb el tomàquet i les herbes, i el iogurt de búfala (que no havia tastat mai, però crec que ha jugat a favor de la recepta), a fet de tot plegat una bona conjunció de sabors. Una recepta del tot recomanable, com el viatge per la Toscana.
Un parell de muffins que varen sobrar ens els vam menjar al vespre, escalfats al microones durant 30 segons, i semblaven acabats de fer. Que vagi de gust i fins la propera.
També vaig visitar la Toscana i és preciosa, sí. Per més que tothom ho digui, mai no decepciona quan la veus per primer cop. Aquests muffins salats, amb tots els ingredients necessaris per a viatjar un altre cop... ens has saludat molt bé, Mercè. Petons
ResponEliminaEs molt enriquidor viatjar. T'ajuda ampliar horitzons, en molts sentits.
Eliminagràcies pel teu comentari, doncs si, ja tenim un petit blogger cuiner doncs li agrada molt posar-se a la cuina i va aprenent! Tinc alguna recepte més que ha fet ell, ja les aniré publicant.
ResponEliminaM'agraden aquests mufins, que bons...!!! I la teva mona tradicional també t'ha quedat molt bé.
Et vaig seguint.
Una abraçada.
*Pilar*
Doncs ànims al futur cuiner, què és pot gaudir i aprendre molt a la cuina!!!
EliminaHola Merce aquí me tienes disfrutando de tu blog, que me parece fabuloso, no solo en recetas sino en los pasos a pasos, me han encantado, y el truco del forrado del molde me encanta no lo conocía.
ResponEliminaYa tienes una seguidora mas¡¡¡. Voy a pasarme un ratito por tu rinconcito a disfrutar. Bss
Virginia "sweet and sour"
Hola Virginia, como si estuvieras en tu casa y bienvenida!!!
Eliminano se m'acut res més que dir un oooooooohhhhh!!!!! jo en vull!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Gràcies Dolça. La veritat es que estaven, "per els dits llepar-se".
EliminaSon adorables Mercé, imposible no enamorarse de tus muffins al primer golpe de vista y desear tenerlos en mis manos...¡ Viva la cocina mediterránea!!!
ResponEliminaA que sí. Y el aroma que quedó en la cocina, era de escándalo!!!
EliminaOhhh quans descobriments MERCÈ; una terra preciosa LA TOSCANA; el que dius es cert, tot te una autenticitat que sembla que el temps s'hagi aturat i parli de nostalgies i sensacions.
ResponEliminaUNS MUFFINS FANTASTICS!!! PARLAN PER SI SOLS!!! :)
Quan pugui hi hem de tornar!!! Petons.
EliminaTenen una pinta deliciosa! Ideals per fer un mos amb els amics. I em ve molt de gust intentar fer "una madalena" salada. Ja t'explicaré... Et segueixo, et segueixo... Ara que tinc temps recuperaré el vell costum de cuinar casolà. Petonets i gràcies.
ResponEliminaI... ah La Toscana, dues vegades hi hem anat, però no n'he tingut pas prou. Podriem organitzar una excursió totes juntes, no?
No em temptis... Què de coses boniques i bones, mai se'n té prou. Veig que tens el teu blog aturat, igual ara que dius, tens temps, t'animes a engegar de nou el Somialletres? Jo he viatjat molt a traves de la lectura. Ens anem parlant i fins la propera. Petons.
EliminaHola mercè, encantada per la teva visita, ens anirem veien segur !!! que pel que veig tens unas ideas bonìssimas, aquets muffins per exemple m'encanten, deuen tenir un gustet .....
ResponEliminaPetonets.
Buenos días Mercè, muchas gracias por tus palabras.
ResponEliminaUn abrazo
Hola Mercè!
ResponEliminaAcabo de llegir el teu comentari i t'he reenviat una resposta, però com que no tens afegit el teu mail al teu perfil de google no t'arribarà. He estat buscant pel teu blog el mail, i tampoc l'he trobat...
M'encanta que compartim aficions! I veient aquests muffins salats amb tomaquet i orenga, segur que compartiriem bones estones teixint!
Bon cap de sermana preciosa!
Tens tota la raò amb això del correu. Porto temps pensant-hi i ja m'has fet decidir. D'avui no pasa. Una abraçada.
Elimina