MELMELADA de maduixes i conservació

Que no és temporada de maduixes? doncs no perdem temps i fem una melmelada per poder-ne gaudir la resta de l'any. Com sempre, aquestes són del Rafel i la Rocío uns pagesos del Baix Llobregat de l'associació Can Perol i que comercialitzen els seus productes al mercat de la Boqueria. Res a dir de les maduixes de Huelva, però aquestes tenen una dolçor... i a més acabades de collir. Les hauríeu de tastar.
Aquesta recepta la vaig veure com la feia per la tele l'Eva Arguiñano, ja fa uns quants anys. Va fer servir un mètode pel qual la melmelada no perd el color tan característic i bonic de les maduixes i es conserva igual que les fetes amb el sistema tradicional de bullir la fruita. Tot seguit sabreu com.

Ingredients:
Maduixes madures
Sucre
1 poma (per quilo de fruita)



Avui no posaré un quantitat en concret doncs en  conserves, els càlculs es fan en tants per cent.  Una melmelada porta entre un 40% i el 60% de sucre per quilo de fruita en net, però el procediment sempre és el mateix.



Som-hi doncs.
Pesem la quantitat de maduixes ja triades i netes, i afegim la meitat del seu pes en sucre. Podeu utilitzar el tipus de sucre que vulgueu, jo he fet servir sucre de canya bio.

Anem intercalant capes de sucre i fruita tallada, començant pel sucre i acabant altre cop amb el sucre. Deixarem reposar entre 8 i 12 hores. Veureu que a mida que van passant les hores, es va fent un xarop de maduixes.

Separem les maduixes del suc i posem l'olla al foc. Rentem be la poma i la tallem a trossos, amb la pell i les llavors. La poma a mida que vagi coent anirà deixant anar la pectina que més tard serà la que farà espessir la melmelada.

Deixem coure a foc suau durant 10 minuts, colem el suc i el  tornem a afegir a les maduixes que deixarem reposar altre cop 8 hores més ( qui diu 8, diu 10 que no passa rés). La poma bullida, no deixa de ser ni més ni menys que una compota, l'aprofitarem passant-la pel passapurés.

Així doncs aquell dia ja tenim postres. Passades les vuit hores, tornem a separar les maduixes del suc i el fem bullir altre cop, 10 o 15 minuts fins que el xarop estigui a punt de fil. Ja veureu que el líquid comença a espessir i es diu de fil, per què al mollar-vos els dits i separar l'index i el polse fa com un fil, això ens indica el punt just.

Afegim les maduixes a l'almívar i les farem bullir a foc suau uns 2 o 3 minuts, i desescumem. Fixeu-vos que les maduixes fins ara, no les havíem fet bullir en cap moment. Aquest detall, és el que fa que aquesta melmelada conservi tot el seu color original. Separem un parell o tres de cassos del líquid per poder donar a la nostra melmelada la consistència que més ens agradi, més clara o més espessa.

Triturem, si no la volem tant espessa hi afegim una mica del xarop que em reservat. A nosaltres ens agrada espesseta i no massa triturada. Guardarem la melmelada amb pots prèviament esterilitzats bullint-los durant 30 minuts (la tapa també). Amb la melmelada encara calenta, omplim els pots, netegem les vores amb un paper de cuina mullat amb alcohol i els tapem.

Si volem que se'ns conservin durant més temps, els posem a bany Maria durant 30 minuts, a foc suau dins d'una olla amb un drap a la base i embolicant els pots, per què no piquin entre ells. Deixarem refredar dins l'aigua i ja els tindrem.

Amb aquest sistema la melmelada és conservarà fins un any, sempre que la guardem en un lloc fosc i fresc.

Si en feu poca quantitat i us voleu saltar aquesta part del procés, els podeu guardar un cop s'hagin refredat dins la nevera i us aguantaran fins un mes.

Pels qui mai no haveu fet conserves, jo us aconsello que feu una prova amb un o dos quilos de fruita, per anar agafant experiència.

Es un procés una mica llarg, però molt senzill de fer, ja veieu. No he fet cap comentari del sabor d'aquesta melmelada, sol cal que mireu de quin color ha quedat, doncs el gust, ja us el podeu imaginar. Fer conserves a casa pot ser molt gratificant i els resultats son de luxe.

Fins la propera i que vagi de gust.