dimecres, 13 de març de 2013

QUICHES a la crema d'albergínia


Uns pastissets salats dels que fan festa. Una recepta fàcil de fer, molt bona i vistosa. Jo he fet servir una col·lecció de motlles, però la recepta es pot fer també amb un motlle dels grans i així s'enllesteix abans. Però com el menjar ha de entrar primer per la vista, una mica de presentació mai està de més.

Per un parell de motlles mitjans i quatre de petits he fet servir aquests ingredients:


1 albergínia
1 ceba de Figueres grossa
1 cabeça d'alls
1 base de massa brisa o trencada (Lidl)
Formatge ratllat i orenga o herbes provençals

Per fer la beixamel:
200 ml. de llet vegetal (avui d'avena)
30 gr. de farina
20 gr. de mantega
Oli d'oliva verge extra
Sal i nou moscada

Som-hi doncs.
Escalivem al forn l'albergínia, la ceba i la cabeça d'alls, tal com us explico aquí. Pelem, triem les hortalisses i la cabeça d'alls la tallem per la meitat. També ho podeu fer fregit, però escalivant aconseguim una cocció més respectuosa i amb menys greixos. 

Trinxem la ceba, l'albergínia i exprimim la cabeça fins que surti tota la carn de dins. Triturem fi i reservem.

Folrem amb la massa els motlles de llauna. Amb el forn pre-escalfat a 200º de dalt i baix, els courem fins que siguin torradets, recordeu punxar el centre amb una forquilla (que no us passi com a mi, que em vaig oblidar). En uns deu minuts ja els tindrem.

Fem una beixamel. Si voleu, podeu fer servir el sistema que s'explica a l'entrada de les croquetes, però fent servir les mides indicades en aquesta recepta. Barregem be la beixamel amb la pasta d'albergínia.

Amb l'ajud d'una màniga anem farcint les tartaletes. Afegim per sobre el formatge ratllar i unes herbes, tan és orenga com herbes provençals, jo he fet servir aquestes últimes, i gratinem a 250º durant uns tres minuts.

Doncs ja ho tenim. Estaven de vici. I es que els pastissets salats son molt llaminers. A veure si la propera recepta amb massa brisa, m'animo i la faig jo, en comptes de comprar-la. :)

Fins la propera i que vagi de gust. Ah! i agafeu el paraigües que aquí ja plou.

7 comentaris:

  1. oh que bones! Deuen ser una delícia! I així en versió individual m'encanten!! Apuntades, Mercè!

    ResponElimina
  2. Pero qué ricas, la pena que no puedo comer berenjenas, que sino me las comía todas! ;)

    Un beso,
    Cristina♥
    http://blog-andcoffee.blogspot.com.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué melositas se ven, deben ser una auténtica delicia. Qué ricasss...

      Elimina
  3. Mercè quina cosa més bona ens portes avui, ja ho dius bé, ja... fan festa!!!

    Quan a les rosquilles, no sé si seràn com les de la teva iaia però tenen aparença i gust de rosquilles de forn de poble, de les de sempre. El Juan, que és d'on he tret la recepta diu que són de la seva sogra... per tant uns anys ja deuen tenir, heheh

    PTNTS

    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja m'ha picat la curiositat i ja veig que les haure de provar. Gràcies Dolça.

      Elimina
  4. Des quiches absolument délicieuses. De plus, j'aime beaucoup l'aubergine.
    A bientôt

    ResponElimina
  5. Quina cucada aquestes mini quiches...
    I tot i que no sóc fan de l'albergínia, em sembla que no puc dir que no a aquesta quiche!

    ResponElimina