Uns pastissets salats dels que fan festa. Una recepta fàcil de fer, molt bona i vistosa. Jo he fet servir una col·lecció de motlles, però la recepta es pot fer també amb un motlle dels grans i així s'enllesteix abans. Però com el menjar ha de entrar primer per la vista, una mica de presentació mai està de més.
Per un parell de motlles mitjans i quatre de petits he fet servir aquests ingredients:
1 albergínia
1 ceba de Figueres grossa
1 cabeça d'alls
1 base de massa brisa o trencada (Lidl)
Formatge ratllat i orenga o herbes provençals
1 base de massa brisa o trencada (Lidl)
Formatge ratllat i orenga o herbes provençals
Per fer la beixamel:
200 ml. de llet vegetal (avui d'avena)
30 gr. de farina
20 gr. de mantega
Oli d'oliva verge extra
Sal i nou moscada
Som-hi doncs.
Escalivem al forn l'albergínia, la ceba i la cabeça d'alls, tal com us explico aquí. Pelem, triem les hortalisses i la cabeça d'alls la tallem per la meitat. També ho podeu fer fregit, però escalivant aconseguim una cocció més respectuosa i amb menys greixos.
Trinxem la ceba, l'albergínia i exprimim la cabeça fins que surti tota la carn de dins. Triturem fi i reservem.
Folrem amb la massa els motlles de llauna. Amb el forn pre-escalfat a 200º de dalt i baix, els courem fins que siguin torradets, recordeu punxar el centre amb una forquilla (que no us passi com a mi, que em vaig oblidar). En uns deu minuts ja els tindrem.
Fem una beixamel. Si voleu, podeu fer servir el sistema que s'explica a l'entrada de les croquetes, però fent servir les mides indicades en aquesta recepta. Barregem be la beixamel amb la pasta d'albergínia.
Amb l'ajud d'una màniga anem farcint les tartaletes. Afegim per sobre el formatge ratllar i unes herbes, tan és orenga com herbes provençals, jo he fet servir aquestes últimes, i gratinem a 250º durant uns tres minuts.
Doncs ja ho tenim. Estaven de vici. I es que els pastissets salats son molt llaminers. A veure si la propera recepta amb massa brisa, m'animo i la faig jo, en comptes de comprar-la. :)
Fins la propera i que vagi de gust. Ah! i agafeu el paraigües que aquí ja plou.
oh que bones! Deuen ser una delícia! I així en versió individual m'encanten!! Apuntades, Mercè!
ResponEliminaPero qué ricas, la pena que no puedo comer berenjenas, que sino me las comía todas! ;)
ResponEliminaUn beso,
Cristina♥
http://blog-andcoffee.blogspot.com.es
Qué melositas se ven, deben ser una auténtica delicia. Qué ricasss...
EliminaMercè quina cosa més bona ens portes avui, ja ho dius bé, ja... fan festa!!!
ResponEliminaQuan a les rosquilles, no sé si seràn com les de la teva iaia però tenen aparença i gust de rosquilles de forn de poble, de les de sempre. El Juan, que és d'on he tret la recepta diu que són de la seva sogra... per tant uns anys ja deuen tenir, heheh
PTNTS
Dolça
Ara ja m'ha picat la curiositat i ja veig que les haure de provar. Gràcies Dolça.
EliminaDes quiches absolument délicieuses. De plus, j'aime beaucoup l'aubergine.
ResponEliminaA bientôt
Quina cucada aquestes mini quiches...
ResponEliminaI tot i que no sóc fan de l'albergínia, em sembla que no puc dir que no a aquesta quiche!