CREMA DE VERDURES de dos colors

Aprofita, -em diu en Rafel, el pagès- que aquests ja son el últims pèsols d'aquesta temporada. I jo, obedient, sense pensar-ho, els agafo rumiant ja, quin bon us en faré. D'aquí aquesta recepta de dos colors; El verd dels pèsols i el taronja de les pastanagues, fan una parella que resulta molt atractiva. I amb aquest plat, cobrim dues de les cinc racions que aconsellen menjar entre fruita i verdura cada dia. Un primer plat bo, llamatiu i  molt saludable.

Ingredients per 4 persones:

2 porros
250 g. de pèsols
250 g. de pastanaga
30 ml. crema de llet vegetal (Alpro)
30 ml. Oli d'oliva verge extra
800 ml. d'aigua mineral o filtrada
Sal
1 patata per decorar




Anem amb la recepta.

Tallem petits els porros, les pastanagues i desgranem els pèsols (si son congelats no hauran de coure tanta estona).  En dos recipients diferents posem la meitat de l'oli a cadascun i la meitat del porro tallat que courem a foc mig durant uns 3 minuts, no té que rossejar. Afegim la pastanaga...

                   

... i els pèsols, a cada un del recipients, salem i a foc més viu deixem coure 1 minut sense deixar de remenar. Afegim 400 ml. d'aigua bullent a cada verdura i deixem coure 10 minuts.

                   

Afegim dues cullerades de crema de llet a cada olla i deixem coure un minut més. Apaguem i ja podem triturar per separat. A mi personalment m'agrada passar la barreja primer pel passapurés i que quedin totes les pells dels pèsols i els fils del porro i després els hi dono un cop de Minipimer per unificar la crema. També es por triturar i després passar per colador xinés, cadascú com li vagi més be.

                   

Deixem preparades les dues cremes i pelem la patata per fer la decoració. La tallem a llesques de mig centímetre de gruix i amb l'ajud un tallador de galetes fem unes quantes floretes.

                   

Amb oli d'oliva ben calent, les fregim, salem i les reservem per acompanyar la crema.

                   

Al muntar el plat, haurem de tirar les dues cremes al mateix temps, una per cada banda de plat amb l'ajud d'un parell de cassos o dues salseres i al mig afegir la flor de patata per fer bonic.

Aquesta crema, també la podeu fer de carbassa i mongeta tendra, o d'altres verdures que siguin de diferents colors depenent de la temporada.

Fins la propera i que vagi de gust.

PIZZA DE TRES FORMATGES

Bé, que puc dir de la pizza que no sapiguem tots? Jo en menjaria cada dia, i els de casa també, si no fos perquè de tant en tant, és aconsellable passar per la bàscula. El tema de la pizza és com qualsevol altre, el resultat final, dependrà de la qualitat dels ingredients que fem servir. El principal i molt important és la farina, aquesta és del Forn Turris del conegut Xavier Barriga, una matèria de primeríssima qualitat. L'altre son els tomàquets que farem servir com a base. De Cherry ja en podem trobar de temporada. Dels de pera o qualsevol altre per fer la salsa però, encara que no sigui temporada, sempre podrem trobar-ne en algun comerç de confiança, què no hagin estat collits a l'altra punta de mon. 

Amb aquests ingredients ha sortit una pizza de 30 cm. de diàmetre, un xic gruixudeta.

Per la massa:
150 ml. d'aigua tèbia
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 cullerada de sucre morè
5 g. de sal
250 de farina de força (Turris)
12 gr. de llevat fresc
Un pessic d'orenga abans de l'últim llevat (opcional)

Pel sofregit:
3 tomàquets de branca
6 tomàquets cherry
Oli d'oliva verge extra i sal


Anem a fer la massa.

Jo he fet servir la panificadora. Muntem les pales, i anem posant els ingredients amb l'ordre enumerat. Triem el programa d'amassar; amassa, fermenta, però no cou. Tot aquest procés trigarà unes dues hores. Abans de l'últim llevat, jo he afegit un pessic d'orenga, això és opcional.

Mentre la màquina fa la seva feina, farem el sofregit per la base. Rentem, pelem els tomàquets de branca i els tallem a cubs petits. Els Cherry no els cal pelar sol els tallarem en quatre trossos. En aquest cas he posat uns quants d'aquests tomàquets al sofregit per afegir una mica de dolçor a la salsa.

Amb una mica d'oli fregim els tomàquets de branca i a mitja cocció afegim els Cherry que no triguen tant a coure. Al final ens ha de quedar com una melmelada.

Ingredients pel farcit:

5 talls de mozzarella fresca 

Formatge blau

Formatge parmesà ratllat

Uns quants Cherrys partits per la meitat
Orenga o alfàbrega

Oli d'oliva verge extra

Preparem els ingredients, esmicolem el formatge blau i anem a donar forma a la pizza. Enfarinem la taula i les mans i arrodonim la massa.

L'anem estirant i li donem la forma habitual de pizza, o no, que també la podeu fer allargada i quedarà igual de be. Un cop donada la forma, la deixem reposar 10 minuts. Com jo no la sé voleiar, així és com m'ha quedat.

Escalfem el forn a 180º amb posició de dalt i baix.

Cobrim la massa amb el tomàquet fregit i distribuïm la mozzarella, uns quants tomàquets Cherry, i els formatge blau esmicolat.

Espolsem amb el formatge parmesà generosament i ruixem amb un regalim d'oli tota la superfície.

Enfornem durant 20 minuts, fins que veiem que comença a daurar el formatge per sobre. Al treure del forn l'esposem amb orenga o alfàbrega fresca per sobre. O seca que queda igualment be.

El resultat és una pizza no massa prima amb un  sabor i un aroma deliciosos.





Una base de pa, tomàquets, formatges, herbes i oli d'oliva... dieta mediterrànea total. I fent-ho a casa sabem el que mengem.

Que vagi de gust i fins la propera.

BROWNIE CLÀSSIC, el de xocolata negra

Des de l'Strudel que no hi donava tantes voltes a una recepta. Mai en la vida havia menjat un brownie; ni comprat, ni fet a casa, i era un assumpte pendent a la meva cuina. Vaig començar a mirar llibres, blogs i receptes de coneguts, fins arribar al punt que ja no sabia per on tirar, al veure la diversitat de versions i varietats que hi ha d'aquest pastís. Fins què vaig anar a parar al blog I-Recetas. Pepe, l'autor d'aquesta meravella, és tot un pou de saviesa, si a habilitats culinàries ens referim. No crec que hi hagi recepta que se li resisteixi, amb la quantitat de proves, rectificacions de mesures, temperatures i sistemes a l'hora d'elaborar una recepta, com fa. M'ha semblat un autèntic perfeccionista de la cuina. 

I com no podia ser d'un altra manera, el brownie ha quedat diví (això que vaig fer alguna petita variació) ;). Que no n'hagi menjar mai cap... no vol dir que no tingui el paladar fi...

I sense més preàmbuls, som-hi amb la recepta. 

En un principi els ingredients estaven calculats per un motlle de 20x20, i com el meu motlle és una mica més gran, he fet el calcul de les proporcions.
I us preguntareu, com?
Primer calculo la superfície del motlle que es fa servir a la recepta original. I després faig el mateix amb el meu. Com la superfície és diferent, aplico una regla de tres. Així de senzill.

Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

152 g. de xocolata negra 70%
122 g. de mantega (jo sense sal)
3 ous de pagès petits
267 g. de sucre
110 g. farina fluixa
1 culleradeta d'aroma de vainilla
3 gotes d'essència de taronja o ratlladura
1 pessic de sal
75 g. de xocolata a trossos (opcional)


Procediment:

Desfem la xocolata amb la mantega, al microones, amb molt de compte no arribi a bullir. Ho farem en intervals de 10 segons en 10 segons. També ho podeu fer al bany maria i amb la xocolata ratllada. Quan ja ho tenim desfet, ho barregem be i deixem que es refredi en el mateix bol que posteriorment farem la barreja.

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º que vagi escalfant.

En un  bol apart, batem el sucre amb els ous fins que quedin ben escumosos i ho barregem amb la xocolata, que ja estarà tèbia, amb compte no baixi la barreja dels ous.

Incorporem la vainilla i l'essència de taronja o la ratlladura. Finalment hi afegim la farina barrejada amb la sal, passada per un sedàs.

Jo hi he afegit uns trossos de xocolata negra a la barreja, però també s'hi poden afegir nous o simplement, tal qual, sense rés més. Folrem el motlle amb paper de forn untat amb mantega i l'enfornem durant 25 minuts. Aquest punt és important, doncs és un tipus de pastís molt fràgil, i el paper ens ajudarà a poder treure'l, un cop fred, d'una pesa.

Comprovem amb l'ajud d'un escuradents si ja és cuit i deixem refredar sobre una reixa, sense treure'l del motlle, fins què sigui fred. El resultat és un pastis amb una fina capa cruixent per sobre, un interior tendre i boníssim de gust, que no se sembla a cap altre que jo hagués tastat mai.

En el tall es poden apreciar els trossos de la xocolata que vaig afegir al final. També vull dir que el gustet de la taronja hi juga a favor, i li dona un toc de contrast que millora el sabor del conjunt.
Com és el meu primer intent de brownie, no sé si havia de quedar tan poc pujat, però al no portar llevat i a l'haver afegit pes amb els trossos de la xocolata, l'aspecte final del pastís m'ha semblat acceptable. Potser el proper, em sortirà millor.

Be, doncs fins aquí l'aventura. Que vagi de gust i fins la propera.

BROQUETA D'HORTALISSES AL FORN amb all i julivert

Les verdures, uns dels pilars de la nostra dieta mediterrànea, ens serviran per elaborar aquest entrant que farà la delícia dels amants de la cuina saludable i també dels que ja comencen amb l'operació biquini. Una recepta acolorida com cap altra i carregada de vitamines i minerals que intentarem preservar al màxim coent-les al forn, com ja he fet altres ocasions. No és qüestió de cuinar fins a desfer les hortalisses, sol les courem fins a tenir-les just al punt. A mi, no m'agradem cruixents, però tampoc tan toves que caiguin de la broqueta. Tot regat amb un oli d'Oliva Verge Extra, d'aquests que tenim tan bons a la nostra terra.

Ingredients:

Pebrot vermell

Carbassó

Albergínia

Alls tendres

Escalunyes

Tomàquets Cherry

All

Julivert

Oli d'oliva Verge Extra

Sal Maldon

Som-hi amb la recepta.

Pelem les escalunyes i les fem un minut al microones tapades amb film transparent punxat, a 800 de potència, doncs és l'hortalissa que triga més a coure, i ens quedaria un pel crua si la féssim directament al forn amb la resta.

                

Engeguem el forn de dalt i baix a 180º.

Tallem la resta de verdures com més ens agradi, a daus, rodanxes o tires i ja podem muntar la broqueta. Comencem amb l'albergínia o el carbassó per fer de base i a partir d'aquí, nosaltres mateixos. Intentem intercalar colors i formes per fer-les més atractives. 

                

Folrem la safata de forn amb paper sulfuritzat i ruixem les broquetes amb oli d'oliva. Enfornem a alçada mitja durant 20 minuts i les anem tombant cada 5 minuts, per què quedin cuites per totes les bandes. Mentre couen, trinxem un gra d'all i triem les fulles de julivert per fer la picada.

                

Amb l'ajud d'un morter fem la picada, afegim oli d'oliva i barregem.

                

Un cop ja tenim les broquetes cuites al punt, les emplatem i les ruixem per sobre amb l'all i julivert i la sal Maldon. Així de senzill i així de bo.

Amb aquesta recepta participo en el repte de Memòries d'una cuinera, què organitza de broquetes de tot tipus, dolces, salades, calentes o fredes, per qui s'hi vulgui apuntar. Doncs som-hi, què ja m'hi estic començant a aficionar.

                               

Fins la propera i que vagi de gust.