dimarts, 6 de novembre de 2012

FLAMICHE pastís de porros


El flamiche es una tarta típica del nord de França i de Bèlgica i la meva excusa perfecta per cuinar uns porros que ja feia uns dies corrien per la nevera. Això sense menysprear la recepta, que si us animeu a fer-la veureu que resulta boníssima. Per un recipient de 20 a 22 cm. de diàmetre necessitarem:

1 base de massa trencada o brisa
4 porros i 3 cebes mitjanes
3 ous mitjans de gallines de corral
60 gr. de mantega
20 gr. de farina de blat
10 gr. de Maizena
Formatge parmesà ratllat
Herbes provençals
Pebre negre i sal

Procedim a fer el pastís:
Tallem els porros i les cebes a trossos un pel gruixuts. Posem a escalfar la paella amb la ceba i la mantega que courem 2 o 3 minuts.

Afegim els porros, tres cullerades d'aigua i salem. Ho courem a foc baix i tapat durant 30 minuts aproximadament.

Acabem de coure a foc mes viu 10 minuts mes, fins que pràcticament s'hagi begut tot el líquid. Colem les verdures i reservem el líquid sobrant.

Barregem les dos farines, afegim els tres rovells d'ou, sal, pebre, i una mica del líquid que han deixat anar les verdures fins que ens quedi una barreja de consistència lleugera.

Ho barregem amb les verdures. Engeguem el forn a 200º de dalt i baix. Amb paper de forn folrem el recipient que ens servirà de motlle per fer el pastís. Traiem la massa de la nevera, esperem 10 minuts i cobrim el motlle.

Batem les clares a punt de neu i barregem amb molt de compte.
Aboquem dins el motlle i escampem pel damunt el formatge parmesà ratllat i un polsim d'herbes provençals. Tallem el sobrant de la massa trencada i enfornem a alçada mitja durant 30 o 35 minuts.
Quan agafa un bonic color daurat per sobre i la massa ja es veu un xic torrada, es el moment de treure'l del forn i deixar refredar per poder treure'l del motlle amb mes facilitat.



Un bon sistema per que la tarta acabi sencera a la safata de servir, és passant-hi un ganivet a les bores per desenganxar-la del motlle i donar-li la volta amb una tapadora plana, com si d'una truita es tractés. Caram, no sé per què no li he fet la foto.... Espero haver-ho explicat be.



Animeu-vos a fer-la doncs resulta molt econòmica i bona a la vegada. Bon profit.

2 comentaris:

  1. He arribat al teu bog des d'un altre però em quedo per veure totes les teves receptes tenen molt bona pinta i millor explicades. tant els pastissos dolços com salats et queden molt alts, quina mida de motllo utilitzes?.
    Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita Anònim! Tan important és la mida del motlle com el recipient en sí, depenent del que vulguis fer. En el Cas del flamiche, tal com dic a la recepta, he fet servir la cassola que veus i té un diàmetre de uns 22 cm. Quan fas un pa de pessic, tambè la faig servir perquè és un meterial que conserva molt bé la escalfor i ajuda a mantenir l'alçaria, ja que refreda més lentament.

      O sigui que ja veus. Per cada recepta faig servir el què jo crec que millor s'adapta al producte. Ho pots veure a cada recepta, i si no me'n descuido sempre procuro posar.hi la mida.

      Espero haver sigut d'ajuda i que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina