dilluns, 4 de febrer de 2013

MAGDALENES D'ESPELTA amb pinyons

Un dels dolços que faig tot sovint i per anar variant, avui he fet aquesta recepta treta del llibre del Xavier Barriga, Magdalenes (tot i que les mides son les mateixes, jo he canviat un parell d'ingredients), un dels llibres que té publicats aquest geni del pa. 
Son fetes amb farina d'espelta, un cereal que d'un temps ençà ha tornat en força i se'n pot trobar amb facilitat a molts establiments, aquesta és comprada al forn Boix del carrer Xuclà de Barcelona, un altre referent a l'hora d'anar a comprar pa. 
D'altra banda al mateix carrer hi trobem la Industrial Bolsera. Al seu aparador hi vaig veure aquest paperets de magdalena  tan retro, i no m'hi vaig poder resistir. 
Anem amb la recepta. Per que surtin 11 o 12 magdalenes necessitarem:


2 Ous de pagès
175 gr. de sucre morè
60 ml. de llet de soja lleugera
190 ml. d'oli d'oliva verge extra arbequina
210 gr. de farina integral d'espelta
7 gr. de llevat químic Royal
30 gr. de pinyons
Essència de llimona i un pessic de sal
Procediment:

Batem els ous amb el sucre un parell de minuts, sense deixar de batre, anem incorporant la llet a temperatura ambient.

Posem 8 gotes d'essència de llimona, o la ratlladura de la pell d'una llimona sol per la part groga, si no amargaria. Continuem baten i anem posant-hi l'oli.


Barregem la farina amb la sal, el Royal i ho anem incorporant a la barreja a cullerades.

Batem 2 o 3 minuts a marxa ràpida, tapem amb un drap de cuina i deixem reposar a la nevera, per què l'impulsor faci la seva feina, mínim 1 hora, però s'hi pot estar fins 6 o 7 hores que no passa res. Aquesta part és important, doncs fa que les magdalenes quedin en forma de muntanyeta.

Preparem els paperets. Com que veig que els motlles son una mica prims, decideixo posar-los dins d'uns altres paperets de magdalena més consistents, per què mantinguin la forma. Traiem el bol de la nevera i remenem be. Pre-escalfem el forn a 250º.

Omplim 3/4 parts dels motllos i afegim un pessic de pinyons just al mig, així un cop facin l'augment ens quedaran repartits per sobre les magdalenes. Baixem la temperatura a 210º i enfornem uns 16 o 18 minuts, depenent de la mida.

Un cop cuites deixem refredar i les traiem de dins del segon motlle, deixant les petites meravelles al descobert.


Han quedat unes magdalenes bones per dintre i boniques per fora, amb els seus vestidets de colors.

Un cop fredes les podeu guardar en un pot o dins d'una bossa de plàstic durant 1 setmana, i encara semblaran acabades de fer.



Sucades a la llet o amb una peça de xocolata, es un dolç dels que no té rival.
Espero que us animeu a fer-les i fins la propera.

7 comentaris:

  1. Tienen una pinta increible! Seguro que un desayuno así es todo un lujazo!!
    Ana de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
  2. Mercè com sempre, estupenda recepta. Encara no he provat la farina d'espelta, pero per variar estaria bé que fes alguna cosa sana de tant en tant :P M'encanta com coneixes els comerços i els establiments clàssics on podem trobar encara productes de qualitat. No coneixia aquest llibre del que parles ni el forn del Carrer Xuclà. Ens has de fer una guia gastronòmica de Barcelona!

    Un petonot i m'encanten els paperets de les magdalenes son molt bonics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Als teus cupcakes els hi quedarien de primera. Doncs en tenen un extens sortit de colors i formes. Petons.

      Elimina
  3. Amb el que m'agraden a mi els cocs i les magdalenes...les trobo magnífiques!!!
    Una setmana en un pot...a casa meva això no passa mai, en un parell de dies fem cau i net.
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. A nosaltres ens pasa igual... je, je, je. Petons

      Elimina
  4. M'agraden molt aquests tutorials que presentes, i la farina d'espelta em xifla!
    Ara cada dia per esmorzar em faig un cafe amb llet i em torro dues llesques de pa d'espelta. Però he d'anar fins a la ciutat per comprar el pa, així que possiblement acabi per comprar la farina i fer-me jo el pa com temps enrere havia fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Sí, és el que jo vaig començar a fer. Em vaig comprar la panificadora del Lidl i al poc temps ja no en podia prescindir. No hi ha res com el pa acabat de fer. De fet la primera entrada del bloc va ser amb la col·laboració d'aquesta màquina. Que tinguis un bon dia!

      Elimina