LASANYA vegetal

Un plat que sempre be de gust als de casa. La lasanya ens agrada no massa gruixuda i amb prou beixamel per que cada mos es desfaci pràcticament dins la boca. També he de dir que d'aquesta manera la ració no queda massa estable i de vegades li falta una mica de presència, però el paladar ho agraeix. La recepta la podeu personalitzar posant-hi una mica més de farcit o fent la beixamel mes espessa, vosaltres mateixos. Per a quatre persones he fet servir els següents ingredients:  

Per fer la lasanya:

100 gr. de soja texturitzada fina

1 pebrot verd, 1 ceba

400 gr. de tomàquet triturat

12 Plaques de pasta fresca per lasanya

Oli d'oliva verge extra, orenga

Sal, pebre negra i mel

Per la beixamel:
50 gr. de mantega
100 gr. de farina
3/4 de litre de llet ( jo d'ametlles)
Sal i nou moscada
1 rajolí d'oli d'oliva verge extra

Primer hidratem la soja texturitzada, depenent del gruix pot estar-s'hi més o menys temps, aquesta com es fina en 10 minuts ja la tindrem. Tallem la ceba i el pebrot.

Començarem fregint el pebrot amb una mica d'oli i en un minut afegim la ceba que sofregirem fins que sigui transparent.

Escorrem be la soja i la tirem a la barreja. La sofregim  fins que comenci a daurar. Afegim el tomàquet triturat i deixem coure.

Sal-pebrem, afegim una mica de mel per restar-li acidesa i tirem un bon pessic d'orenga. Acabem de coure i reservem. 

En una olla posem aigua a bullir amb una mica de sal, un rajolí d'oli i una fulla de llorer (opcional). Anem tirant les plaques de lasanya d'una a una i les fem bullir el temps que indiqui el fabricant. Aquestes son de La italiana al carrer bonsuccés de Barcelona i us puc dir que no tenen rival. Es una botiga on hi podem trobar tot tipus de pasta fresca, farcida o no, feta de forma artesana, tot un luxe per al paladar.

Un cop la pasta ja es al punt la anem posant en un bol d'aigua freda. Es millor no posar les plaques a bullir totes de cop, en aquest cas, jo ho he fet en dues vegades, doncs aquesta pasta augmenta molt de mida i així és més fàcil de dominar. També hem d'anar vigilant que les plaques no s'enganxin entre elles. Un cop tota la pasta es cuita, l'anem estenent sobre un drap de cotó per què escorri l'aigua.

Anem a muntar la lasanya. Untem el fons de la safata amb oli o mantega i cobrim amb les plaques de lasanya. Fem dues parts del farcit per calcular millor la quantitat a repartir en les dues capes.

De cada meitat fem quatre parts i les escampem per sobre de manera uniforme.

Cobrim la primera capa i procedim a omplir la segona, de la mateixa manera. De capes en podeu fer una altra si voleu, en aquest cas ha sigut una lasanya de dos pisos. Pasta, farcit, pasta, farcit i una última placa de pasta.

Anem a fer la beixamel. 

En un cassó desfem la mantega amb una mica d'oli, que servirà per què no se'ns cremi. Afegim la farina, i anem remenant, millor amb un batedor, fins que no sentim olor de farina crua. Es important aquest punt.

Un cop cuita la farina afegim sal i nou moscada, acabada de ratllar millor. Anirem tirant la llet calenta, que pot ser de vaca, de soja o d'avena, la que preferiu, en aquest cas jo he fet servir llet d'ametlla que és una mica dolça. Anem remenant. Al tirar el primer raig de llet, veureu que de cop es fa espès, aneu remenant i afegint llet fin que tingueu una consistència de natilla, no la feu massa espesa, doncs quant ho gratinem la beixamel espessirà una mica més i sobre tot, un cop comenceu amb la beixamel, no pareu de remenar fins que sigui feta.

Tastem i rectifiquem de sal si cal, apaguem el foc i afegim un grapat de formatge ratllar, barregem i ja podem cobrir la lasanya amb la beixamel. A nosaltres ens agrada amb força beixamel.

Espolsem una mica més de formatge ratllat i posem uns petits daus de mantega per sobre, gratinem a 250º durant uns minuts i ja ho tindrem llest.

Gran part de l'èxit d'una bona lasanya està en el tipus de pasta que es faci servir i al farcit també si pot afegir carbassó i albergínia, si us agrada. Mireu, aquest es el resultat i us puc dir que va sortir boníssima amb un puntet de dolç que li va donar la llet d'ametlles... vaja que estava per llepar-se els dits.

Fins la propera i bon profit.