TARTA DE POMA clàssica

Per fi la tarta de poma, la clàssica. Una recepta que no pot faltar mai a cap recull de receptes. Una tarta popular que ho té tot, agrada a tothom, fàcil de fer, molt econòmica i no diguem ja... boníssima. Amb unes quantes pomes que no feien goig a ningú, per què tenint cireres, albercocs, préssecs i tot de fruites tan llamineres, qui s'ha de menjar una poma, he decidit fer net i per gastar-les què millor que una delícia d'aquestes. He triat el camí fàcil i la massa és comprada, però si us animeu a fer-la vosaltres endavant, encara us resultarà millor. Som-hi doncs.

Per un motlle de 26 cm. de diàmetre necessitarem:

Ingredients:

7 Pomes ( les meves eren de tipus varis)
1 Massa brisa o trencada
3 Cullerades de sucre morè
Mantega.
Melmelada de albercoc o préssec
1 Cirera per decorar (opcional)




Primer de tot farem la base de compota. Tallem quatre pomes mitjanes i les posem a coure amb dues cullerades de sucre i dues d'aigua, durant 20 minuts a foc suau. Han de quedar toves però no desfetes. Les colem.

                   

Les triturem, però no ha de quedar massa fina, lo just perquè al fer la decoració de sobre, les làmines de poma no se'ns enfonsin. O sigui, espeseta i amb trossets. 

                   

Traiem el cor a les tres pomes restants, les pelem, i les anem deixant en un bol d'aigua on hi haurem escorregut el suc de mitja llimona. Les tallem a làmines ben fines i el més iguals possibles.

                   

Engeguem el forn de dalt i baix a una temperatura de 200º. Preparem el motlle amb una base de paper de forn. No el cal engreixar doncs aquest tipus de masses ja porten mantega. Col·loquem la massa, la punxem amb una forquilla i aboquem la compota. La repartim per sobre de forma homogènia.

                   

Anem col·locant les làmines de poma, espolsem una cullerada de sucre morè per sobre i repartim miques de mantega. Retallem la vora de la massa que sobre-surti del motlle i quan la tinguem tota a la mateixa mida, la dobleguem endins.  Jo a última hora hi vaig afegir mitja cirera al mig per fer bonic.

                   

Enformen a alçada mitja durant durant 20 o 25 minuts i 5 minuts més sol amb foc de dalt. Quan veiem que sigui daurada ja la tindrem. Barregem dues cullerades soperes de melmelada amb un rajolí d'aigua, triturem i pintem la tarta per sobre mentre encara és calenta. La deixem temperar i a la taula.

           

Es pot menjar tèbia, o freda de la nevera, al gust de cadascú. Per desmotllar-la i que no se us trenqui, ho podeu fer amb l'ajut d'una tapa de cassola plana com si donesiu la volta a una truita de patates. I no cap dir res més, el seu aspecte ja parla per si sol.

Fins la propera i que vagi de gust.

GALETES SALADES d'alvocat i parmesà

Avui una recepta de picar per entretenir la gana mentre vas a passeig. Un petit apetitiu de mig matí i amb el que participo en el concurs de "Cocina Callejera" que organitza la Juana al seu bloc La Cocina de Babel. Pels qui no la conegueu us diré que potser la paraula que millor la descriu seria, vital, una noia que a viscut aquí i allà tal com molt be reflecteixen unes receptes amb amplitud de mires i amb una ma per la fotografia que ja voldríem tenir algunes. El primer que recordo quan vaig entrar al seu bloc va ser el bon rotllo que tot el conjunt desprèn i que com totes les coses bones va guanyant amb el temps. 

Be, anem amb la recepta que és de les fàcils, fàcils i per acabat d'arrodonir, amb pocs ingredients.

Ingredients per 25 galetes:

200 gr. de farina
1 alvocat (150 gr. en net)
100 g. de parmesà ratllat
1 gra d'all trinxat
1 ou de pagès
Sal
Oli d'oliva Verge Extra
Romaní i orenga

Barregem la farina amb l'all trinxat, si teniu un aparell de xafar alls perfecte, sinó ben trinxadet i tot seguit afegim el formatge i un pessic de sal. Pelem i tallem a quadres petits l'alvocat. Per que amb l'aventura de triar i pelar l'alvocat no se us quedi la meitat enganxat a les mans, ho podeu fer així: Tallem la punta amb que s'aguanta al arbre. Fem un tall per tot el fruit que doni la volta, movem com si volguéssim cargolar una ma cap dalt i l'altra cap baix i ens quedaran separades les dues meitats. Donem un cop amb el tall del ganivet contra el pinyol i el fem girar.

                 

Ara ja sol cal treure-li la pell i tallar a petits daus i abocar a la barreja

                 

Ho pastem tot amb l'ajud d'una cullera i a mig fer afegim l'ou i el romaní ben trinxat.

                 

Barregem fins obtenir una massa homogènia i en un bol engreixat amb oli el deixem reposar una hora a dins la nevera. Passat aquest temps engeguem el forn amb foc de dalt i baix a una temperatura de 180º que vagi escalfant, ens untem les mans d'oli, anem fent boletes de 20 gr. cadascuna i les anem posant sobre la safata del forn. 

                 

Amb la base d'una cullera fregada d'oli les anem aixafant i amb un tallador de galetes els hi acaben de donar forma.

                 

Amb les restes tornem a fer més boletes, repetim el procés i ens sortiran 5 o 6 galetes més, què no s'ha de tirar res...  Espolsem amb orenga i les posem al forn durant 20 minuts a alçada mitja i 5 minuts més un nivell més amunt.

                 

Deixem refredar sobre una reixa i a picar que és lo seu. Son unes galetes que un cop al forn creixen una mica, molt gustoses, ideals per acompanyar un aperitiu i que podríem trobar perfectament en algun forn de pas.

  

Per si us animeu a participar en aquest concurs us diré que esteu a temps fins el 24 de juliol, per si voleu saber més, piqueu aquí.

                                                   

Vistes des d'aquesta perspectiva semblen requetemini panets. Espero que us hagin agradat.

Fins la propera i que vagi de gust.

COCA DE PASTANAGA amb nous (recepta vegana)

Sempre buscant receptes amb el mínim de colesterol, de sucres i el més naturals possibles, i la Conxita del bloc Te de Ternura va publicar ara fa uns dies aquesta coca que traspua salut per les quatre bandes. Sense fer servir ous, ni mantega podem gaudir d'unes postres la mar de bones, gairebé sense patir remordiments. Només dir què jo hi he fet un parell de canvis; oli d'oliva en comptes del de girasol i gingebre en comptes de canyella, i el resultat final ha estat molt bo. Us animo tant a fer aquesta coca, com a visitar el seu bloc i potser us passarà com a mi, què com totes les coses bones, crea addicció. Per qui sàpiga veure més enllà, descobrirà un espai on les receptes i les vivències diàries van de la ma i on podreu conèixer tot el valor humà que s'amaga darrera la seva autora. 

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 20 cm. de diàmetre:
150 gr. de farina integral
135 gr. de sucre morè
150 gr. de pastanaga ratllada
65 gr. de nous
90 ml. de oli d'oliva Verge Extra
100 ml. d'aigua mineral
1/2 cullereta de essència de vainilla
8 gr. de llevat Royal
1/2 cullereta de bicarbonat
1/2 cullereta de gingebre
1 pessic de sal

Primer de tot engeguem el forn a 180º de dalt i baix. Mesurem els ingredients. Barregem la farina tamisada amb el sucre.

                  

Afegim el llevat, el bicarbonat, el pessic de sal, el gingebre, la pastanaga i remenem. Incorporem els ingredients líquids que ja teníem barrejats dins el got de mides.

                  

Finalment afegim les nous esmicolades. Anem a folrar el motlle, jo en aquest cas he fet servir una cassola de fang. Tallem un quadre de paper de forn sulfuritzat i el dobleguem en quatre. 

        

Continuem doblegant i al final tallem l'extrem per què al desplegar ens quedi amb forma de cercle.

                 

Prenem la mida amb el triangle de paper des del centre del recipient fins la vora. La part del senyal fins la  vora és per on hem de tallar per que el paper s'adapti a la cassola.  

                 

Fem els talls i ja el tindrem preparat per pintar-lo amb una mica d'oli.

                 

Folrem amb el paper la cassola, aboquem la massa i espolsem amb una mica de sucre per sobre. Enfornem a alçada mitja i reduïm la temperatura del forn a 170º.

                 

El temps de cocció al meu forn a estat de 45 minuts, tot i que la recepta original indicava 30 minuts. Ja ha quedat clar que cada forn és un mon. Desmotllem amb molt de compte i sense treure el paper, deixem refredar sobre una reixa fins que sigui freda del tot. 

                 

La Conxita indica que esperem entre tres i quatre hores a consumir, i té raó. És una coca una mica fràgil que s'esmicola amb facilitat debut a l'absència de l'ou, però que en cap moment es troba a faltar quan la menges. Una recepta del tot recomanable, pel seu sabor i pel fàcil que és de preparar.

Acompanyada d'un te, cafè o perquè no, d'una copeta de vi dolç, és tota una delícia. Fins la propera i que vagi de gust.