diumenge, 20 d’octubre de 2013

MONIATOS al forn


Després de molts dies de tenir el blog i les visites una mica deixades per motius domèstics, per fi he trobat una estona per poder cuinar uns moniatos.
Arriba la tardor, encara que només sigui de nom, i jo sense poder donar-me aquests gust, amb el què a mi m'agraden!
Poques coses hi ha tan senzilles de fer com aquests tubercles i que donin tant de joc a la cuina. 
Els podem menjar fets al forn, o també en podem fer una crema, afegint una mica de margarina, un puntet de sal, pebre i brou vegetal o crema de llet. 
També poden servir d'acompanyament com si fos un puré de patata, només afegint una mica sal i mantega.
Se'n poden fer croquetes, pastissos, panellets, en fi, que és una llàstima que només en veiem al mercat, pels voltants de la Castanyada.

Així doncs la recepta d'avui és ben bàsica:

Amb el forn preescalfat a 200 graus i foc a dalt i baix, posem els moniatos (de mida mitjana) entre 80 o 100 minuts al forn, tombant-los cada 20 minuts. Passat aquest temps els punxem amb un escuradents per assegurar-nos què són cuits. I del forn a la taula. Així de simple i així de bo. Si no els consumiu de seguida, els podeu embolicar amb paper de diari, perquè s'aguantin calents.

Ja us avanço que el blog durant 6 o 8 setmanes, no sé com anirà, doncs en pocs dies començarem les obres a la cuina de casa.
Fins ara tot han estat temes burocràtics. Hem anat de bòlit amb pressupostos, permisos, temes financers, però tot sobre paper.
Ara vindrà la part física del procés, la que em fa més il·lusió i també més por, 6 setmanes entre operaris, pols i soroll, talls de llum i aigua. Una experiència de la qual segur acabarem tips, però també en sortirem aprenent moltes coses. Ja us aniré explicant.

Ara us he de deixar, vaig a continuar empaquetant els estris de cuina, què no són pocs.

Fins a la propera i que vagi de gust.

dijous, 3 d’octubre de 2013

PANETS de mantega (què un dia és un dia)


Com un dia, és un dia i el cos m'ho demana, avui faré servir una mica de mantega per afegir a aquests panets. Què també es podria substituir per oli d'oliva verge i quedarien igual de bé, però no tindrien el mateix gustet.
Ja sé que sóc molt pesada quan faig referència a fer el pa a casa, que sempre dic que és un gust, que és tan gratificant i haig de reconèixer, que durant una època a mi, ja em començava a fregar l'addicció. Però de devó us dic, que ho heu de provar.

Poques coses hi ha que valguin tan pocs diners i donin tant de caliu a una llar.

Com sempre, per fer la massa he utilitzat la meva panificadora del Lidl, en aquest cas he fet servir el programa 7 que només amassa durant 15 minuts.



Ingredients per 10 panets:

260 ml. d'aigua tèbia
10 grams de sal 
500 grams de farina de força
15 grams de sucre morè
15 grams de llevat fresc
30 grams de mantega tova



1. Introduïm les pales dins la cubeta i posem tots els ingredients per l'ordre enumerat excepte la mantega.

2. Engeguem la panificadora i al minut 5 i afegim la mantega tova, no fosa i deixem que el programa acabi.

3. Posem la massa dins un bol tapada amb un drap humit i deixem llevar fins que dobli el seu volum. Depenen de la temperatura ambient, pot trigar, entre 45 minuts i hora i mitja.

4. Aboquem la massa sobre una superfície enfarinada, sense treballar-la i la tallem a peces d'uns 80 gr. cadascuna amb un estri que la talli; la massa no s'ha d'esquinçar mai.

5. Anem donant forma als panets plegant les puntes cap a sota fins que ens quedin rodonets.

6. Deixem reposar tapats amb un drap humit, durant 15 minuts.


7. Els enfarinem per sobre i els marquem amb una creu. Si teniu un marcador de panets, perfecte. Jo he fet servir un cercle d'emplatar, però també uns pot servir el canto d'una cullera sopera.

8. Amb molt de compte els posem a la safata que hagi d'anar al forn i els tornem a deixar reposar uns 30 o 40 minuts, tapats amb el drap humit.



9. Enfornem amb el foc engegat de dalt i baix i prescalfat a 220º durant uns 16 o 18 minuts, o fins que els panets comencen a daurar.

10. Deixem refredar sobre una reixa i ja els tindrem llestos. Els que no consumim el mateix dia, els podem congelar i en treure'ls del congelador, estaran com acabats de fer.



Jo, quan encara no són freds del tot, no puc evitar la temptació d'obrir-ne un i menjar-me'l amb qualsevol cosa, ni que sigui amb una presa de xocolata. Ummm! Deliciós.


Que vagi de gust i fins la propera.