dijous, 28 de febrer del 2013

PASTA DE FULL amb maduixes i crema pastissera


Ja estem en plena temporada de maduixes. Per qui ens agraden les coses dolces és tota una temptació utilitzar-les per fer una tarta com aquesta. Ja sé, que no és gaire original però queda tan bona i és tan senzilla de fer, que no m'hi he pogut resistir. A casa meva, quan alguna cosa a més de bona, té bon aspecte, fan servir la expressió de "Sembla comprat". De cap manera! Una recepta feta a casa és molt millor que segons quines coses comprades fetes. O sigui que heu de dir " És millor que els que venen" i així fareu contenta a la cuinera.

Per fer una tarta com aquesta necessitarem:




Per la crema pastissera:

250 ml. de llet de qualsevol tipus (jo d'avena)
50 gr.de sucre
20 gr. de Maizena
2 rovells d'ou de pagès
Canyella
Pell de llimona o 1 gota d'essència



Pel farcit:
Crema pastissera, 700 gr. de maduixes, sucre de llustre i cobertura per tartes (Lidl)

Comencem fent la crema.
Escalfem la llet fins que bulli amb la canyella i la pell de llimona (si ho feu amb la pell), traiem del foc, tapem i deixem infusionar. Barregem el sucre amb la Maizena, afegim els dos rovells, la gota d'essència (si ho feu amb essència) i ho remenem be.

Colem la llet, afegim una part a la barreja i la resta l'escalfem. Remenem amb un batedor i ho aboquem dins la llet. Anem remenant a foc mig i en arrencar el bull retirem del foc.

Omplim la màniga pastissera i reservem. Un cop freda la guardem a dins la nevera. Mentre tant donem la forma a la placa de pasta de full. L'estirem una mica amb el corró i tallem una tira estreta per cada banda.

Mullem amb una mica d'aigua per que s'enganxi, hi posem les tires sobre les vores i retallem el sobrant. Punxem la superfície interior amb una forquilla per que la massa quedi plana de dins i pujada de les vores.

Amb la mica que ens ha sobrat fem una borleta, l'estirem amb el corró i amb l'ajud de un tallador de galetes ho aprofitem (que no es pot tirar res). Amb el forn pre-escalfat a 200º de dalt i baix, posem les galetes i la massa fins que estigui daurada per sobre, aproximadament 20 minuts. Tallem les maduixes a làmines un xic gruixudes.

Un cop cuit, ho deixem refredat i espolsem les vores amb sucre de llustre amb l'ajud d'un colador.

Farcim de crema l'interior del pastís i decorem amb les maduixes. Fem la cobertura per tartes fent servir les instruccions del fabricant i amb una cullera l'escampem per sobre mentre la cobertura encara és calenta.

Deixem refredar i la guardem una hora dins la nevera abans de consumir.

Dons ja veieu. Una tarta pels llaminers i els amants dels plaers senzills. Si la feu, a casa vostra us ho agrairan.

Que vagi de gust i fins la propera.

dilluns, 25 de febrer del 2013

FOCACCIA D'ESPELTA amb aromàtiques


Que hi ha millor que un pa acabat de fer? Poques coses donen tanta satisfacció com el poder fer el pa a casa, l'escàndol d'aromes que envaeix la cuina (i el que no és la cuina, ja m'ho diu la veïna) quan surt del forn és tot un gust. En aquest cas serà una focaccia feta amb farina d'espelta, la mateixa que vaig fer servir l'altre dia per fer les magdalenes amb pinyons. Un pa que pot servir per acompanyar uns formatges, com poden ser els de cabra o ovella un xic fortets de gust i rematar amb una amanida de tomàquet i olives, una combinació de coses senzilles, però tot un luxe pel paladar.



Ingredients per fer la massa:
270 ml. d'aigua mineral temperada
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
5 gr. de sal
450 gr. de farina d'espelta
25 gr. de llevat fresc
1 cullerada de mel
Orenga

Per sobre la coca:
Romaní, farigola i orenga
Olives negres sense pinyol
Sal Maldon i oli d'oliva verge extra



Som-hi amb la recepta.
Posem les pales a la panificadora i comencem posant l'aigua que a de estar temperada. Després afegim l'oli.

Introduïm la sal i a continuació la farina d'espelta.

Per acabar posem el llevat esmicolat i en un racó hi afegim la mel. Posar mel o sucre dins el pa és opcional, però jo trobo que potència els sabors. Triem el programa d'amassar i engeguem la panificadora. En un punt del programa ens avisarà amb el seu "piiiip", serà el moment d'afegir l'orenga. En una hora i cinquanta minuts tindrem la barreja feta i llevada dues vegades.

Un cop ha acabat la feina la màquina, la massa quasi se surt de la cubeta. Un cop fora, sobre una superfície enfarinada l'amassem un parell de minuts més.
fem una bola i la deixem reposar 10 minuts. Mentre tant aprofitem per tallar les olives per la meitat i preparem la resta d'ingredients amb que guarnirem la focaccia.

Estirem la massa pressionant amb els dits cap a totes direccions fins deixar-la amb un gruix d'un centímetre a la vegada que li anem donant forma. Guarnim amb les olives, el romaní, la farigola, una mica més de orenga i l'arruixem per sobre amb oli d'oliva. Deixem reposar 20 minuts.

Amb el forn pre-escalfat a 200º de dalt i baix la col·loquem a una alçada mitja i la deixem coure uns 25 minuts. Un cop cuita li tirem un polsim de sal Maldon i una mica més d'oli per sobre.

Doncs aquí la tenim. La farina d'espelta li dona un sabor potent, com el pa d'abans i una consistència mitja però gens atapeïda. Un pa rústic amb l'aroma i el sabor de les coses autèntiques.

Espero que us animeu a fer-lo. Fer pa a casa és una cosa que enganxa, veure com va fent els augments i com creix al forn... jo mai em canso de veureu.

Que vagi de gust i fins la propera.

dijous, 21 de febrer del 2013

TUMBET MALLORQUÍ vegetal


Avui per dinar un plat tradicional mallorquí. Es veu que la recepta original no porte carbassó, però jo sempre n'hi poso. Un plat que m'agradaria poder cuinar amb les meves pròpies verdures (es clar, si tingués hort). Collí, rentar, tallar i coure. Però ja se sap, tot no pot ser. O sigui que aniré al mercat de la Boqueria, on la Rocío i el Rafel uns pagesos de tota la vida em proveiran de les seves hortalisses de temporada i la resta, em conformaré i les compraré en altres parades.

Per quatre persones necessitarem els següents ingredients:

1 albergínia
1 carbassó
2 cebes (millor de Figueres)
1 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
3 patates
2 tomàquets de branca
2 tomàquets per escalivar
Sal Maldon
Oli d'oliva verge extra, sal de cuina, sucre i mel




Procediment:

Per que la recepta resulti menys calòrica i més respectuosa amb els sabors, la major part de les coccions les farem al forn.
Les patates i els tomàquets rodons els escalivarem tal com explico aquí a una temperatura de 190º durant uns 30 minuts i reservem. L'albergínia i el carbassó, els tallem a rodanxes sense pelar, els salem i deixem durant una hora dins un escorredor per què deixin anar l'aigua.

Tallem la ceba, el pebrot vermell, el verd i ratllem els tomàquets de branca. Anem fregint la ceba, amb poc oli i el pebrot vermell el fem a la planxa i a foc suau.


Quan la ceba ja és tova i afegim el tomàquet ratllat, una mica de sal, de mel i deixem coure fins obtenir una melmelada.

Rentem el carbassó i l'albergínia, els eixuguem sobre un drap i els coem al forn a 190º durant 30 minuts. A mitja cocció els hi donem la volta i que coguin per l'altra banda. Fem a la planxa el pebrot verd, amb poc oli i a foc suau fins que estigui tovet. 

Pelem, tallem les patates a rodanxes i triem els tomàquets que prèviament hem escalivat i els hi posem una mica de sucre per resta'ls-hi acidesa. Posem el pebrot, el carbassó i l'albergínia en plats sobre paper de cuina adsorbent i ja sol queda muntar el tumbet.
Anem a preparar la ració. Posem de base la patata dins un cercle untar amb oli i salem.

Tot seguit una mica de tomàquet escalivat i a continuació unes rodanxes d'albergínia.

Ara una mica del sofregit de ceba i tomàquet i tot seguit el carbassó.

Acabarem amb el pebrot, unes tires del vermell, unes rodanxes del verd i pressionem lleugerament les verdures.

Li traiem el cercle de metall amb compte i acabem amb una mica més de sofregit per sobre. Mentre preparem les racions podem anar deixant els plats dins el forn amb la temperatura al mínim. Abans de servir, una mica de julivert picadet, uns flocs de sal Maldon per sobre i un rajolí d'oli d'oliva verge extra i ja ho tindrem.

Sí voleu també podeu preparar el tombet en forma de tapa. Sense fer servir el cercle metàl·lic, aneu posant els ingredients en el mateix ordre però en menys quantitat en un plat o sobre una torrada.

Bo, saludable i econòmic. Espero us animeu aprovar-lo i una vegada més, que vagi de gust i fins la propera.