dissabte, 29 de desembre de 2012

SOPA DE MISO


Després dels excessos d'aquests dies, donarem una treva a tantes calories amb un caldo lleuger i molt saludable típicament japonès, la sopa de miso. Pels que no l'hagueu provat mai us puc dir, que es una sopa molt senzilla de fet i molt bona de gust. Un caldo molt versàtil que admet gran varietat d'ingredients de manera que podem fer la combinació que més s'adapti al nostre paladar. Per començar farem un fumet de peix.





Ingredients pel fumet:
1 cap de lluç
1 cap de bruixa
Unes quantes espines
6 galeres
1 porro
1 o 2 pastanagues.
Julivert







Posem tots els ingredients dins d'una olla i els cobrim d'aigua. Deixem que bulli, abaixem el foc i courem tapat uns 20 minuts, no més,  ja que els caldos de peix no volen coccions massa llargues.

 Colem i reservem.

Normalment no m'estenc massa en explicacions, però en aquest cas, al tractar-se d'uns ingredients que no hi estem acostumats, crec que pot ser convenient.

Començaré pel miso, un desconegut per nosaltres, però que és una de les bases de la dieta japonesa, un aliment molt recomanable que ens ajuda a regular la flora intestinal, ens aporta minerals i a més té l'efecte de desintoxicar l'organisme; per força a de ser bo. De tipus de miso en hi han uns quants, en aquest cas n'he triat un principalment d'arròs i no gaire fosc, com més fosc, més fermentat. L'altre ingredient no massa habitual es el tofu, tot i que cada dia el coneix més gent, es tracta d'un premsat fet de soja que ens aportarà algunes proteïnes.

Anem a fer la sopa.




Ingredients per a 4 persones:

1,5 litres de fumet de peix
100 gr. d'espinacs frescos
1 patata mitjana
1 pastanaga
1 ceba tendra
200 gr. de cigrons cuits
200 gr. de tofu
4 cullerades de pasta de miso.






Al caldo que ja tenim fet, i afegim primer les verdures que més triguin a coure, en aquest cas la pastanaga i la patata, courem deu minuts i després afegirem els espinacs que en 3 o 4 minuts ja els tindrem cuits, apaguem el foc i incorporem els ingredients que no han de coure, els cigrons i la ceba tendra.

Finalment i afegim el tofu a daus. El miso el podem incorporar ara, o posar-lo individualment a cada bol i personalitzar-ne la quantitat. L'habitual es una cullerada de postre per comensal. Aquest ingredient no s'ha de bullir, doncs perdria les seves propietats. Un cop incorporem el miso s'ha de desfer completament i tot seguit, servirem la sopa ben calenta. Aquest ingredient al comprar-lo, el trobem en forma de pasta i dins d'un paquet de plàstic, es convenient posar el miso en pots de vidre i conservar dins la nevera.

A la sopa de miso, també si pot posar, col i ou, cloïsses, carbassa, moniato, bolets i com no algues, en fi quasi de tot.
De vegades costa engrescar-se a provar coses noves, però no deixa de ser una experiència enriquidora, què qui sap si ens pot donar una agradable sorpresa. El primer cop que el vaig tastar em va sorprendre el sabor tan bo que té, ja que l'aspecte no em feia massa el pes.

Bon profit i acabeu de passar unes bones festes.

diumenge, 23 de desembre de 2012

PA DE PESSIC


Per fer aquesta recepta calen molt pocs ingredients. Un pa de pessic ens pot servir com a base per un pastis d'aniversari en comptes de la típica coca de iogurt doncs és un bescuit que queda molt esponjós. L'èxit de la recepta dependrà de com treballem els ingredients i d'uns quants consells importants que us aniré donant. El recipient que he fet servir per posar-lo al forn és una cassola de fang, doncs crec que també influeix en el resultat final. Per un recipient de 21 cm. de diàmetre, necessitarem;




Ingredients:
4 ous
150 de sucre blanc
50 gr. de farina fluixa
50 gr. de Maizena
Ratlladura de llimona o 8 gotes d'essència de llimona
Un pessic de sal.





El primer que faré es folrar la cassola de fang.També es pot untar el recipient amb mantega i espolsar-lo amb farina, però a mi m'agrada fer-ho amb paper. Tallo un quadre de paper de forn i el doblego en diagonal.

Li faig uns doblegs més i tallo el sobrant de manera que quedi en forma de triangle.

Amb el mateix paper prenc la mida fins on han de anar els talls. L'espai entre els dits és la vora fins on he de tallar per donar forma al paper.

Comprovo, i sí, així és com ha de quedar. Pinto amb mantega tota la superfície del paper.

Ja es pot deixar el recipient folra't. Si veieu que li falta algun tall més per què s'adapti millor, ara és el moment. Ja veureu que la mateixa mantega serveix per que el paper s'aguanti i no es desmanegui l'invent.

Anem amb la recepta:
Separem els rovells de les clares i les afegim al sucre. Reservem les clares a la nevera fins que les haguem de fer servir.

Pre-escalfem el forn a 170 graus sol de baix.
Batem els rovells amb el sucre fins que augmenti de volum; amb uns 2 o 3 minuts ja ho tindrem. Barregem la farina amb la Maizena i en afegim una part a la barreja del ous. Ara es el moment d'afegir la ratlladura de llimona o les gotes d'essència. Batem fins obtenir una pasta homogènia.

Traiem les clares de la nevera, els hi afegim un pessic de sal i les muntem a punt de neu. Barregem una part de les clares amb l'ajud d'una llegua de cuina intentant que aquestes no perdin volum. A partir d'aquest moment ja no farem servir més el batedor, doncs l'objectiu és que les clares en anar-les barrejant no ens perdin consistència.

Acabem de introduir les farines a la barreja sempre movent la llengua de les bores cap a dalt, com si volguéssim embolicar la massa.

Acabem d'afegir les clares i ens ha de quedar una barreja amb aspecte de mousse.

Aboquem la massa dins el recipient i enfornem durant 30 o 35 minuts fent servir la tècnica del escuradents per saber si ja es cuit. Molt important no obrir el forn mentre va coent.

Un cop comprovem que ja es cuit, no traurem encara el pa de pessic del forn, dons baixaria de cop.
Aquests consells son important pel resultat final.
Repeteixo, un cop cuit, apaguem el forn i deixem el pa dins amb la porta entre oberta durant 10 minuts i uns altres 10 minuts amb la porta del forn oberta del tot. Ara ja es pot treure del forn, però no el desemmotllem fins que es refredi. Tot aquest procés és important ni no volem que el pa de pessic sens baixi de cop al treure'l del forn. Penseu que es una massa que no du llevat, ni impulsor i que tot el volum es deu al procés d'elaboració.

Guaiteu el resultat de tota la paciència . Es un pa esponjós com cap altre i bo... ja ho diu es seu nom, te'l menjaries a pessics.
Que vagi de gust i Bones Festes.

divendres, 14 de desembre de 2012

BUNYOLS de carxofa

Avui la protagonista serà la flor de la carxofera. La carxofa es molt apreciada a la cuina i també entre els que fan dieta doncs te propietats depuratives a més de minerals, vitamines i molta fibra. Un aliment versàtil que es pot fer estofat, en truita o a la brasa entre d'altres i que aquest cop en servirà per fer uns bunyols per llepar-nos els dits. Amb aquestes quantitats han sortit 20 bunyols.



Ingredients:

500 gr. de carxofes en brut
1 ceba de Figueres mitjana
150 gr. de farina
1 ou de corral
90 ml. d'aigua
Oli d'oliva verge extra
4 gr. de llevat Royal
Sal i pebre negra


Començaré ensenyant com netejar les carxofes. Tallem la base del tronc i en conservem 2 o 3 centímetres. Traiem les primeres fulles fins que aflori la part tendra i amb l'ajud un ganivet arrodonim la base de la carxofa.

Tallem la punta a 3 o 4 centímetres de la base i la partim en quatre parts per poder treure millor la mica de pel que tinguin a dins. Aquestes sol tenien un borrissol, però els hi trec igualment. Un cop triades ja podem començar amb la recepta. 

Procediment:
Tallem a làmines fines cada part de carxofa i les anem posant en un bol d'aigua amb un raig de llimona per què no es tornin fosques. Trinxem la ceba ben fina.

En una paella fregim la ceba amb una mica d'oli a foc mig sense que s'enrosseixi. Un cop transparent la ceba, colem les carxofes i les afegim deixant que coguin a foc suau amb la paella tapada. Amb la mica d'humitat que els hi ha quedat després de estar a remull en tindrem prou per què ens quedin tendres. 

Anem vigilant no se'ns cremin i a mitja cocció hi posem la sal i una mica de pebre, tornem a tapar i que vagi coent. Mentre farem la pasta del bunyol. Barregem la farina i el llevat.

Afegim un ou, remenem i anem tirant l'aigua a miques fins obtenir una pasta espesa. Amb 150 gr. de farina hi he agregat 90 ml. d'aigua.

Afegim una cullerada d'oli, barregem i deixem reposar dins la nevera uns 30 minuts. Un cop passats els 15 o 20 minuts ja tindrem les carxofes ben cuites i tendres.

Trinxem les carxofes i barregem amb la pasta ja freda.

Amb l'ajud de dues culleres de postres fem caure dins una paella amb l'oli ben calent unes boletes de pasta, baixem el foc i anem fregint un parell de minuts per cada banda. Anem vigilant que l'oli no se'ns cremi.  



Anem fregint i anem deixant sobre un paper de cuina absorbent per què deixin anar el greix sobrant.





El resultat son uns bunyols boníssims i esponjosos que tan poden servir com aperitiu, com de primer plat. Si els proveu segur us agradaran.

Bon profit i fins la propera.