diumenge, 30 de setembre de 2012

MACARRONS GRATINATS amb soja texturitzada



Potser sigui la recepta mes popular a totes les cases. Qui no es deleix per un bon plat de macarrons gratinats? Aquests son sense carn de cap tipus i os garanteixo que si us animeu a fer-los, repetireu. 

Per a quatre o cinc persones necessitarem:

60 g. de soja texturitzada fina
500 g de macarrons blancs o integrals
1 pebrot verd petit
2 porros mitjans
500 g. de tomàquet triturat de llauna al natural
100 g. de formatge ratllat dels que mes us agradin
Mantega
Orenga, oli verge extra i sal

Posem a remull la soja 10 o 15 minuts. Tallem el pebrot a cuadrets petits, els porros a rodanxes fines i ho fregim amb oli en una paella.
Escorrem be la soja texturitzada, la afegim al sofregit i deixem coure uns tres minuts o fins que veiem que comença a agafar un color daurat.
Afegim el tomàquet i deixem fer xup xup fins que estigui cuit, acabem amb un bon pessic d'orenga.

De sofregit, jo sempre en faig de mes i el guardo a la nevera un cop fred amb una capa d'oli per sobre, per si es presenta algun imprevist. En una olla posem a bullir els macarrons amb força aigua, sal i un rajolí d'oli.

Passat el temps recomanat pel fabricant de pasta, afegim al sofregit els macarrons ben escorreguts. Barregem, cobrim amb el formatge ratllat, repartim unes tiretes de mantega i  gratinem a 250 graus 10 o 12 minuts, vigilant que no se'ns cremin.

Aquest es el resultat, un plat fàcil i ràpid de fer, que en aquest cas al no portar carn, pot servir perfectament com recepta apte per vegetarians, si es substitueix al gratinat, el formatge per pa ratllat i la mantega per un regalim d'oli.

Que vagi de gust.

dijous, 27 de setembre de 2012

SACHER a la meva manera


Un dels pastissos que més m'agrada de fer per què sempre es té l'èxit assegurat. En aquest cas, no es tracta de la recepta original vienesa, però resulta senzill de fer i el resultat es realment bo. 


Per fer el bescuit necessitem:

1 Iogurt que pot ser de soja
3 ous de corral
2 mides de sucre
2,5 mides de farina fluixa
0,5 mides de cacau pur en pols, (per ex. Valor)
0,5 mides d'oli d'oliva verge
1 sobret de llevat químic
Melmelada d'albercoc
Un pessic de sal




Per la cobertura:

150 g. de xocolata fondant (min. 50% cacau)
40 g. de mantega sense sal
Una mica d'aigua, o llet, o nata

Elaboració:

Buidem el iogurt i reservem l'envàs, doncs és el que ens servirà per fer de mida. Separem les clares dels rovells i les guardem a la nevera. Afegim el sucre als rovells.

Ho treballem fins que quedi una pasta fina, es a dir, els blanquegem.
Hi afegim el iogurt, l'oli i remenem fins que lligui la barreja.


En un bol apart, tamisem la farina, que ha de ser de bona qualitat, el llevat, la xocolata i ho afegim a la barreja d'abans treballant-ho be.
Engeguem el forn a 180 graus amb el foc de baix, per què es vagi escalfant.
Traiem les clares de la nevera, li afegim un pessic de sal i les muntem a punt de neu. Amb una llengua de cuina i molt de compte incorporem la merenga a la barreja de manera suau per què la pasta no perdi volum.

En un motlle de 22 o 24 cm. de diàmetre que ja tindrem folrat amb paper de forn untat amb mantega, hi aboquem la barreja. Introduïm al forn ja prees-calfat, durant 30 minuts aproximadament. Mentre cou, el forn no s'ha de obrir fins passat aquest temps, per què s'abaixaria el bescuit. Comprovem el punt de cocció amb un escuradents. Si al treure'l és net, el pastís ja es cuit, sinó, el deixem tres minuts més i tornem a provar.
Un cop fred desemmotllem i el partim amb dues parts.
Farcim amb abundant melmelada d'albercoc i cobrim el pastís amb la tapa. Elaborem la cobertura barrejant la xocolata amb la mantega i un rajolí d'aigua, ho desfem al microones o al bany maria sense deixar de remenar, es molt important que en cap del dos casos la xocolata arribi a la ebullició.


Quan aconseguim una barreja ben fina, esperem fins que es refredi una mica perquè la cobertura no sigui massa líquida. Tot seguit aboquem per sobre el pastís i decorem.

Deixeu al frigorífic tant com podeu resistir, però l'ideal serien entre quatre i sis hores mínim. Quan hagueu de servir, traieu de la nevera deu o quinze minuts abans, a fi que la capa de xocolata no s'esquerdi a l'hora de tallar.

I a gaudir...

divendres, 21 de setembre de 2012

PASTÍS D'ALBERGÍNIA I PARMESÀ


Un plat pràcticament vegetarià i molt bo. Fet amb productes saludables i que a la taula queda molt lluït.
Com jo no disposo d'hort, els productes que he fet servir els he comprat, com sempre, a la meva parada de confiança de les pageses, al mercat de la Boqueria de Barcelona. Allí el Rafel i la Rocío us atendran i orientaran a l'hora d'omplir el cistell.
A la seva parada hi podem trobar aliments de temporada o de proximitat, com els denominen ara, sempre acabats de collir i conservant totes les seves propietats i el que és més important; fruites, verdures i hortalisses, amb tot el seu gust i a un preu molt raonable. Si voleu saber alguna cosa més d'ells podeu clicar sobre Can Perol.

Per fer aquesta recepta necessitem:




1 pebrot verd
2 porros
2 o 3 albergínies
Massa trencada o brisa
Formatge parmesà
Oli






Procediment:
Rentem les hortalisses posant especial cura amb els porros perquè no hi quedi gens de sorra. Un bon sistema és fer-hi dos talls en forma de creu a la part més verda per facilitar la neteja.
Tallem el pebrot, els porros i les albergínies. Ho posem a coure dins d'una paella per aquest ordre en un interval d'un parell de minuts entre verdura i verdura, amb un bon raig d'oli .

Anem remenant, ha de quedar cuit, però no rossejat, penseu que després a d'anar al forn. Aboquem dins un colador perquè extregui el suc. Amb quinze o vint minuts serà suficient, dependrà de la quantitat.

Traiem la massa del frigorífic deu minuts abans de fer-la servir i folrem el motllo per tartes. Aboquem la barreja i repartim el contingut. Ara serà el moment de prees-calfar el forn a 200 graus amb foc a dalt i baix.

Retallem amb un ganivet el sobrant de la massa i ho aprofitem per guarnir el pastís.
Amb un corró afinem la massa que després tallarem fent unes tires fines i ens serviran per decorar. 

Ratllem i espolsem per sobre el formatge parmesà. Finalment fem anar la vora de la massa cap endins i l'enfornem durant 30 o 35 minuts.
En tota la recepta no hi hem afegit gens de sal però veureu que no queda gens sosa, doncs la massa ja en porta i també hi ha que tenir amb compte, que el formatge parmesà es força salat. Bon profit.

dimecres, 19 de setembre de 2012

ORXATA DE XUFLES



Preparar una bona orxata casolana es ràpid, senzill i econòmic.
També hi ha que tenir en compte, que la que fem a casa serà estrictament vegetal i que li podrem afegir la quantitat de sucre o altres edulcorants, que nosaltres desitgem.



La proporció es aquesta:

1 litre d'aigua
250 g. de xufles
de 60 a 100 g de sucre, segons lo llaminer de cadascun.








Deixem amb aigua les xufles entre 8 i 12 hores. Passat aquest temps tirem l'aigua i retirem les que estiguin surant, les rentem ben netes i els hi afegim mig litre d'aigua que pot ser mineral o de la aixeta, però que no tingui gust a clor. Triturem fins obtenir una pasta aigualida.
  
Tot seguit ho colem amb un colador xinés, i afegim la resta de l'aigua. Ara be la part mes feixuga; premsar la pasta fins que no surti més líquid.


Aquesta es la pasta i el líquid que ens quedarà després de tota la força que hem fet. Encara no sé si d'aquest rebuig se'n pot fer alguna cosa més que adob per les plantes. Seria qüestió d'investigar.

Es l'hora d'afegir el sucre o el que decidim, jo un dia ho vaig endolcir amb stevia i va quedar força bé. Remenem fins que dilueixi del tot.
                        

Amb un drap humit ho tornem a passar pel colador xinés.


 Finalment escorrem bé i ja la tenim. Dins d'una ampolla a dins la nevera o si la preferim granissada, amb un parell d'horetes dins el congelador, tindrem la orxata llesta per gaudir.






Vist així pot semblar un procés llarg, però us asseguro que un cop posats, fer orxata a casa, es qüestió de deu minuts.



Fins la propera i que vagi de gust.